Una diputada del PSOE fa reviure les teories que neguen els viatges a la Lluna

Es diu Susana Ros, és diputada del PSOE per Castelló des del 2009, se la considera una de les persones de més confiança de Pedro Sánchez i actualment és la secretària executiva contra la violència de gènere del partit.

S'ha fet famosa aquesta setmana perquè en un post de Facebook ha qüestionat que el juliol del 1969 els astronautes Neil Amstrong i Buzz Aldrin trepitgessin la Lluna.

En el post, penjat aquest dimarts, Ros va considerar que és "sospitós" que no s'hi hagi tornat:

"50 anys. Jo soc de les que pensen que l'home no va arribar a la Lluna. Després de 50 anys no hi hem tornat a anar? Sospitós."

El post va rebre una pila de crítiques de gent que la va tractar d'ignorant i d'obviar que, després de l'Apolo 11, fins al 1972 va haver-hi 5 viatges tripulats més a la Lluna.

També li han recordat que el seu partit té un ministre astronauta, Pedro Duque, l'únic espanyol que ha estat a l'espai.

El PSOE, "el partit de la Ciència"

Aquest dijous, la diputada ha fet una rectificació també a Facebook, assegurant que tot plegat era "una broma" sobre el fet que ella no hi ha anat, a la Lluna.

També ha assegurat que el seu partit "és i serà sempre el partit de la Ciència" en majúscules.

"Disculpeu per la confusió. Vaig fer aquest post entenent com una broma que jo no hi hagués anat, però no m'hauria passat mai pel cap que ningú s'ho pogués prendre com si qüestionés que va passar. Sisplau!!!"

"El Partit Socialista és i serà sempre el partit de la Ciència."

"Això diuen"

Aquest intent de rectificació ha estat qüestionat per usuaris de xarxes socials, que han recuperat un tuit de Ros de fa 5 anys que també qüestionava la gesta de la Nasa.

"Avui es compleixen 45 anys de l'arribada de l'home a la Lluna. Això diuen."

El pasado 16 de julio, la diputada @susana_ros escribió en su Facebook: "Yo soy de las q piensa que el hombre no llegó a la luna". Hoy dice que era broma. Pero acabo de ver que ya lo tuiteó en 2014. ¿También era broma?   https://t.co/B1QPDHv7Lb pic.twitter.com/2dbyihoLB2

— Manuel Ansede (@manuelansede) July 18, 2019

Aterratge gravat en un plató

En plena commemoració del mig segle de l'arribada dels astronautes nord-americans a l'únic satèl·lit de la Terra, Ros ha fet reviure les teories negacionistes que asseguren que va ser això que ara en diem una "fake news".

Aquestes teories, que s'han generat en el mig segle que ha passat, es basen en creences pseudocientífiques i també en l'anàlisi superficial de les imatges.

L'astrònom membre del CSIC Ignasi Ribas, entrevistat al programa "Estat de Gràcia", de Catalunya Ràdio, ha explicat que cap d'aquestes teories, que han sobreviscut al llarg dels anys, se sosté un cop s'analitzen a fons.

En general, aquestes teories consideraven que la tecnologia dels anys 60 no era suficient per fer el viatge i que es va simular l'aterratge a la Lluna en un plató.

La pols, la bandera i les estrelles

Un dels elements que qüestionen és que la pols de la superfície lunar hauria d'haver embrutat les potes del mòdul lunar quan va aterrar.

Ribas assegura que, en no haver-hi atmosfera, aquesta pols va caure immediatament a terra i no va quedar ni suspesa en l'aire ni va arribar a embrutar res.

Un altre és la creença que la bandera dels Estats Units que van plantar els astronautes onejava, i que això no és possible precisament perquè no hi ha atmosfera ni, per tant, vent.

Segons Ribas, però, la bandera no ha onejat mai, sinó que se sosté desplegada perquè hi ha una barra que l'aguanta.

Un altre és l'absència d'estrelles: en les imatges no se'n veu cap. Però és normal, perquè el cel és negre, però són fotografies fetes de dia, i tampoc allà es veuen les estrelles quan és de dia.

Les temperatures extremes

L'objecció amb més fonament científic és la temperatura: a la Lluna, la diferència entre el dia i la nit és de fins a 400 graus, de 200 graus negatius a 200 graus positius.

Per això, deien les teories negacionistes, els astronautes no haurien aguantat aquestes temperatures tan extremes.

Ribas explica que, això, la NASA ho tenia molt estudiat, i es va fer coincidir el viatge en el període intermedi entre el dia i la nit, quan les temperatures eren més suportables.

Cal recordar que el dia lunar coincideix amb el cicle al voltant de la Terra, és a dir, que dura 28 dies, igual que la nit lunar, que també dura 28 dies.