Una dieta rica en el nutrient betaïna en la lactància podria prevenir l'obesitat infantil

Els nivells d'un nutrient anomenat betaïna a la llet materna estan relacionats amb el ritme de creixement del nadó durant els primers mesos de vida, un factor de risc d'obesitat infantil.

Això obre la porta a estudiar si enriquir amb betaïna la dieta de la mare durant la lactància disminueix el risc del nadó de tenir obesitat infantil, que afavoreix altres problemes de salut.

Així ho conclou un estudi liderat per investigadors i metges de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i l'Hospital Sant Joan de Déu. També hi han participat l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, el Centre de Recerca en Sanitat Animal, (IRTA-CreSA), el Centre de Regulació Genòmica, l'empresa Biópolis-ADM, ubicada en el Parc Científic de la Universitat de València, l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i diversos centres dels Estats Units. L'estudi s'ha publicat a la revista Science Translational Medicine.

Els autors van analitzar mostres de llet materna de dos grups diferents, un dels Estats Units i un altre del País Valencià. En tots dos l'equip va observar que una menor concentració de betaïna a la llet estava associada a un creixement més ràpid durant els primers mesos de vida. I això és un factor de risc per al desenvolupament de l'obesitat infantil.

A part de trobar-se de forma natural a la llet materna, la betaïna està present en diferents aliments, com la quinoa, els cereals integrals, els espinacs i la remolatxa. En persones adultes s'han relacionat nivells menors d'aquesta substància en sang amb obesitat i problemes metabòlics.
 

El problema de l'obesitat infantil

El sobrepès i l'obesitat infantil són un factor de risc molt important per al desenvolupament d'altres malalties cròniques durant l'edat adulta, com la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer, entre d'altres. També tenen un impacte negatiu en la qualitat i l'esperança de vida de la població.

Segons un estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), a Catalunya, el 38% de les nenes d'entre 6 i 11 anys i el 40% dels nens de la mateixa franja d'edat tenen sobrepès o obesitat. En deu anys, la prevalença va disminuir lleugerament, però va augmentar a les àrees urbanes més desfavorides i en nens i nenes de nacionalitats no espanyoles. L'estudi s'ha publicat al març a JAMA Network Open.

A tot el món hi ha uns 41 milions d'infants menors de 5 anys que presenten sobrepès o obesitat.

Hi ha uns períodes especialment importants perquè es declari aquest problema, segons explica Carles Lerín, coordinador de l'estudi sobre la betaïna i líder del grup de Malalties metabòliques d'origen pediàtric de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu:

"Els períodes gestacional i post-natal defineixen de manera important la susceptibilitat a desenvolupar malalties cròniques en edat adulta. En particular, el període de lactància materna és una finestra d'oportunitat per intervencions nutricionals amb l'objectiu de reduir el risc d'obesitat infantil."

L'efecte dels suplements

Per analitzar si suplementar la llet materna amb betaïna podia millorar la salut metabòlica dels infants, els investigadors van fer estudis en ratolins. Van observar que subministrar betaïna només durant la lactància augmentava el contingut d'aquest nutrient en la llet i moderava el creixement de les cries.

Però, a  més, això tenia efectes a llarg termini. Les cries presentaven una reducció de l'adipositat (acumulació de greix en el cos) i de marcadors d'inflamació. També millorava el metabolisme de la glucosa durant l'edat adulta.

El següent pas va ser intentar identificar el mecanisme que produeix aquest efecte. Segons explica l'article, "els nostres resultats suggereixen que els efectes induïts per la betaïna en la salut metabòlica es produeixen, almenys en part, mitjançant la microbiota (conjunt de microorganismes) de l'intestí en les primeres etapes de vida."

Els investigadors van observar que a la microbiota intestinal de les cries es produïa un augment de la presència d'un bacteri del gènere Akkermansia. I no només si el suplement es donava a les mares, com explica Sílvia Ribó, primera cosignant de l'estudi i investigadora de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu:

"Vam veure també que si administràvem Akkermansia directament a les cries de ratolí durant la lactància, els efectes beneficiosos que obteníem a llarg termini en l'obesitat i la salut eren similars a suplementar la dieta materna amb betaïna."

Això es va confirmar en les poblacions humanes estudiades, com assenyala María Carmen Collado, de l'IATA-CSIC:

"L'abundància intestinal d''Akkermansia muciniphila' en els infants d'un any de vida estava directament relacionada amb el contingut de betaïna de la llet de les seves mares."

Els beneficis del bacteri

Segons diversos estudis, l'Akkermansia té efectes beneficiosos en el context de l'obesitat i els trastorns metabòlics.

Així ho destaquen els autors en l'article, en què assenyalen que aquest bacteri ha rebut força atenció dels investigadors:

"Un informe recent relaciona 'A. muciniphila' amb un increment de la durada de la vida en un model de ratolí amb envelliment accelerat. Al mateix temps, altres estudis han mostrat increment en l'abundància d''Akkermansia' en pacients amb trastorns neurològics, que inclouen esclerosi múltiple, Parkinson i Alzheimer."

Això darrer, expliquen, subratlla la idea que les interaccions entre microbis i hostes depenen molt de diversos factors, com l'entorn, la genètica i el tipus de malaltia. I que els efectes de l'Akkermansia també deuen dependre del context. També hi ha la possibilitat que aquest bacteri ajudi a prolongar la vida i hi hagi més probabilitats de tenir malalties neurodegeneratives.

En tot cas, afegeixen que diversos estudis han mostrat que l'administració diària d'A. muciniphila a ratolins adults fa que guanyin menys pes i tinguin menys greix i millora el metabolisme de la glucosa. I això es produeix tant en ratolins a qui es dona una dieta moderada o als que en reben una altra que promou l'augment de pes.

Finalment, citen un assaig clínic en què l'A. muciniphila millora la sensibilitat a la glucosa en individus amb obesitat.

Tot això ha dut l'equip a iniciar un estudi clínic pilot per determinar els efectes de suplementar la dieta materna amb betaïna durant la lactància, cosa que obriria la porta a actuacions preventives, com explica David Sánchez-Infantes, primer cosignant de l'estudi, investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol:

"Sabem que els nadons de progenitors amb obesitat, poden tenir una predisposició més gran a desenvolupar malalties metabòliques. La suplementació amb betaïna durant la lactància podria protegir aquests infants i reduir el risc de desenvolupar obesitat i malalties relacionades quan arribin a l'edat adulta."

La betaïna, apunten els autors, és escassa en les dietes occidentals. A part d'adquirir la betaïna menjant cereals integrals i certes verdures, també es pot generar en l'organisme a partir de la colina, un nutrient essencial que s'inclou usualment en el complex de la vitamina B. Està present en ous, peix, nous i coliflor.

Els autors demanen més estudis per determinar si el consum d'aliments rics en colina o en betaïna influeixen en la presència d'aquesta darrera en la llet materna per produir els efectes observats en l'estudi.

Així s'aprofitaria el temps de lactància com la gran finestra d'oportunitat per disminuir el risc d'obesitat i malalties metabòliques.

Quant als nadons que no reben alletament, el doctor Lerín comenta això al 324.cat:

"Sobre la suplementació de la llet de fórmula, ho estem començant a treballar. De totes maneres, tot i que és una possibilitat, en ratolins no tenim cap evidència que donar directament betaïna a les cries tingui els mateixos efectes que donant-ne a la mare, com s'ha fet en els experiments. Esperarem els resultats de l'estudi clínic pilot que estem realitzant abans de tirar endavant aquest projecte".