Una de cada tres dones pateix violència masclista al món

El 8M és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Una realitat contra la qual encara s'ha de lluitar és la de la violència masclista, que afecta una de cada tres dones al món, i l'Organització Mundial de la Salut ja ho ha catalogat com un "problema de salut global de proporcions epidèmiques."

Aquesta setmana mateix, en només 24 hores, hi ha hagut tres feminicidis. Dues dones assassinades per les seves parelles, i una prostituta. Però aquesta última no entrarà a les estadístiques oficials perquè només computen si l'assassí és parella o exparella.

Per tant, les dones assassinades podrien ser moltes més de les que hi ha hagut a Espanya des de principis d'any. O moltes més de les 1.046 dones mortes que diuen les xifres oficials des del 2003.

Pamela Palenciano és una supervivent de violència masclista. Fa xerrades als instituts per explicar com va sortir-ne, i per demostrar que les cicatrius es poden transformar. També porta el seu monòleg, "No solo duelen los golpes", a diferents teatres:

"Així és la violència, una teranyina on subtilment et van enrotllant, atrapant, manipulant, fent xantatge, et fan creure que el que et passa és perquè tu ho provoques. On aquest tio una nit de festa és capaç de portar-me dels 8 metres sobre el cel a dur-me a la merda en un segon."

Pamela Palenciano es posa en la pell de diferents personatges. És ella d'adolescent, és també l'Antonio, el seu exnòvio maltractador.  I és també tots aquells que no van fer ni dir res:

"El cop més gran que em va donar el meu nòvio no va ser quan em va intentar matar, que ho va fer dues vegades, va ser la primera vegada que em va insultar davant de tothom I saps què em va fer mal? Que ningú li va dir res, fins i tot va tenir claca."

Per fer el seu monòleg ha estat denunciada als jutjats per grups d'extrema dreta. Això no l'ha fet baixar de l'escenari, porta setze anys explicant davant d'adolescents que hi ha molts tipus de violències:

"El primer que em va dir la psicòloga en mirar-me quan jo li vaig dir que jo no era una dona maltractada, que jo no era d'aquestes. Em va dir: "A la vida, filla, no només fan mal els cops", i aleshores vaig veure tota aquesta violència que ningú anomena i és la que fa més mal i de la qual trigues més a recuperar-te."

L'amor ho pot tot?

Així ens ho han fet creure. Històries amb final feliç on princeses desvalgudes esperen ser salvades per un príncep. Però mai ens expliquen com continua la història de veritat.

"Mai trobaràs un príncep blau."

Un ideal d'amor romàntic que pot acabar de la pitjor manera.

Més d'una dona assassinada a la setmana per la seva parella o exparella des de principis d'any. Més de dues denúncies al dia per violacions només a Catalunya.

Les denúncies són només la punta de l'iceberg. Moltes dones decideixen no fer-ho pel cost que els suposa: un procés llarg, costós i dolorós, i en què sovint se senten qüestionades. La víctima de La Manada va arribar a dir que si fos ara no ho hauria denunciat.

I és que defensar els drets de la dona als tribunals no ha estat fàcil.

Per exemple, van condemnar només a una multa un empresari que havia fet tocaments a una treballadora de 17 anys. Com ho van justificar? Doncs perquè la noia l'havia pogut provocar perquè portava una minifaldilla.

O una pena mínima als acusats de violar en grup una noia discapacitada a Lleida. El tribunal va rebaixar la condemna a dos anys de presó perquè no s'hi va resistir prou.

Des de la sentència de la minifaldilla fins a la de La Manada han passat gairebé 30 anys. S'aconseguirà ara fer fora el masclisme de la justícia?

Bibi:

"Fa quatre anys que estic esperant el judici, tu creus que amb aquests quatre anys el Manu no em podria haver matat? O em podria haver tornat a atacar?"

Mentrestant, la Bibi intenta fer net com pot perquè el passat el porta impregnat i esborrar-lo no és fàcil.

"El meu ex, el meu maltractador, tatuava. És com quan marquen una vaca de la seva propietat. Jo no soc propietat de ningú, així que jo no vull cap marca."

A Desideratum Tatoo Studio tatuen de forma gratuïta totes les dones que tinguin cicatrius i les vulguin tapar. Els ajuden a tancar el cercle.

Irene Lazuen, de Desideratum Tatoo Studio:

"Acostumen a demanar coses relacionades amb l'alliberament, vaig fer una noia que es volia tapar el nom de la seva exparella i em va demanar fer una gàbia oberta."

Aquí té les portes obertes qualsevol dona que vulgui canviar-se la pell i, també, canviar de vida.

Bibi:

"Les cicatrius ja han desaparegut, això és l'última marca que em queda d'ell, i també la traurem."