Una Copa històrica
Enllaç a altres textos de l'autor
Lluís Canut
Director i presentador del programa "Efectivament" d'Esport3
La Copa guanyada pel Barça a Vitòria en la final disputada contra el València no és un títol més, sinó que iguala en l'historial de la competició els vint-i-tres títols amb el Reial Madrid. Als que tenim una certa memòria no ens passa per alt la tirania de victòries dels blancs durant les dècades dels seixanta i setanta, gràcies sobre tot a la figura omnipresent de Raimundo Saporta com a amo i senyor del bàsquet espanyol, que feia i desfeia en favor dels interessos madridistes.
Amb l'aparició d'una nova generació de jugadors formada pels Solozabal, Epi, Sibilio o De la Cruz, l'hegemonia del Madrid es va anar reduint en favor dels blaugrana, fins que a l'última dècada el canvi de tendència ha estat tan absolut que el Barça ha guanyat sis vegades la Copa, per només una el Reial Madrid, la que precisament es va jugar l'any passat al Palau Sant Jordi. D'aquí la importància d'haver-se igualat en el palmarès de la competició després de tants i tants anys d'un domini madridista propiciat sobretot des dels despatxos federatius que van acabar amb la democratització de l'esport.
Semblava, veient la trajectòria dels dos equips durant la temporada, que s'estava a les portes d'un canvi de cicle i que el Reial Madrid sortia amb el paper de clar favorit. El Barça, molt irregular en el trànsit a la Lliga Endesa, on havia acumulat fins a vuit derrotes, no es va aconseguir classificar per la Copa fins a l'última jornada. Tot i que costava de creure's que aquesta es pogués jugar sense la presència dels de Xavi Pasqual. Els capricis del sorteig ens van deparar pels quarts de final un primer emparellament entre blancs i blaugranes. El fet que les eliminatòries es decideixin a partit únic iguala les forces i el que semblava un passeig per a l'equip de Pablo Laso es va convertir en un extraordinari duel que es va decidir a favor dels de Pasqual després de dues pròrrogues. El Madrid va tenir la victòria a les mans dues vegades, però aquest Barça que va arribar a Vitòria en trajectòria ascendent i havent encertat amb el reforç del nord-americà Brad Oleson, va demostrar el seu orgull d'equip guanyador que sap créixer en les adversitats. El Madrid va acabar sent víctima d'aquest instint competitiu dels barcelonistes, com després ho serien en les semifinals el Cajalaboral, els amfitrions, i a la final el València.
La història ha posat Barça i Reial Madrid en un mateix nivell. Després del que s'ha vist en les últims duels, el futur ens promet noves i grans emocions quan s'enfrontin tots dos equips.
Amb l'aparició d'una nova generació de jugadors formada pels Solozabal, Epi, Sibilio o De la Cruz, l'hegemonia del Madrid es va anar reduint en favor dels blaugrana, fins que a l'última dècada el canvi de tendència ha estat tan absolut que el Barça ha guanyat sis vegades la Copa, per només una el Reial Madrid, la que precisament es va jugar l'any passat al Palau Sant Jordi. D'aquí la importància d'haver-se igualat en el palmarès de la competició després de tants i tants anys d'un domini madridista propiciat sobretot des dels despatxos federatius que van acabar amb la democratització de l'esport.
Semblava, veient la trajectòria dels dos equips durant la temporada, que s'estava a les portes d'un canvi de cicle i que el Reial Madrid sortia amb el paper de clar favorit. El Barça, molt irregular en el trànsit a la Lliga Endesa, on havia acumulat fins a vuit derrotes, no es va aconseguir classificar per la Copa fins a l'última jornada. Tot i que costava de creure's que aquesta es pogués jugar sense la presència dels de Xavi Pasqual. Els capricis del sorteig ens van deparar pels quarts de final un primer emparellament entre blancs i blaugranes. El fet que les eliminatòries es decideixin a partit únic iguala les forces i el que semblava un passeig per a l'equip de Pablo Laso es va convertir en un extraordinari duel que es va decidir a favor dels de Pasqual després de dues pròrrogues. El Madrid va tenir la victòria a les mans dues vegades, però aquest Barça que va arribar a Vitòria en trajectòria ascendent i havent encertat amb el reforç del nord-americà Brad Oleson, va demostrar el seu orgull d'equip guanyador que sap créixer en les adversitats. El Madrid va acabar sent víctima d'aquest instint competitiu dels barcelonistes, com després ho serien en les semifinals el Cajalaboral, els amfitrions, i a la final el València.
La història ha posat Barça i Reial Madrid en un mateix nivell. Després del que s'ha vist en les últims duels, el futur ens promet noves i grans emocions quan s'enfrontin tots dos equips.
