Una comunitat de veïns no pot prohibir un pis turístic que ja funciona
La sentència del TSJC el permet perquè els estatuts de la comunitat que el prohibeixen es van aprovar després de la compra
Una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictamitat que la propietària d'un pis pot llogar-lo com a pis turístic encara que la comunitat prohibeixi vivendes turístiques a la finca, ja que quan el va comprar no hi havia cap restricció d'ús sobre el pis.
La sentència crea precedent per a altres casos de conflicte entre els drets dels propietaris i els de les comunitats de veïns. Aquesta decisió es pot aplicar a qualsevol ús lícit i no només a vivendes destinades a l'ús turístic.
El cas de la sentència
En un dels àtics de la finca que hi ha al número 40 del carrer Muntaner de Barcelona hi ha un pis turístic. Fa 4 anys que la propietària té l'autorització administrativa i que ho va dir a la comunitat de veïns, tot i no estar-hi obligada per llei.
Llavors la comunitat va impulsar un canvi en els estatuts per prohibir l'activitat a la finca. Tothom hi van donar suport, excepte la propietària del pis turístic, que hi va votar en contra. Els altres veïns volien evitar que a l'edifici hi haguessin vivendes destinades a aquesta activitat perquè, com diu una de les veïnes, tenien por que passés com en altres parts de l'Eixample.
"És que això és una plaga al barri i, esclar, la gent no ho vol. A mi no em molesten, però a la senyora del costat, sí."
I una altra veïna afegeix:
"Jo soc administradora de finques també i per experiència pròpia sé que els pisos turístics donen molts problemes de convivència."
I com que ningú en volia, els estatuts van quedar modificats; l'afectada, la propietària del pis turístic, ho va portar als jutjats. I va perdre en primera instància i també davant l'Audiència, però ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó.
La sentència
El jutge fa valer en aquesta sentència la llibertat del propietari d'un pis per fer al seu immoble l'activitat que vulgui, sempre que sigui lícita i que en el moment de la compra no hi hagi cap prohibició específica.
Alejandro Fuentes Lojo Lastres, l'advocat que ha portat el recurs de cassació de la demandant, explica que quan es va comprar al pis no hi havia cap restricció.
"El que matisa la sentència és que la remodelació dels estatuts que van fer els veïns no afecta la meva clienta, perquè ella va comprar el pis en un moment en què no hi havia limitació."
Per tant, aquesta resolució dona via lliure a la demandant per continuar utilitzant el seu immoble com a pis turístic i la limitació que van votar els veïns només afectarà el seu pis quan l'adquireixi una altra persona.
El que sí que evita la sentència és que cap altre veí pugui canviar l'ús de la seva propietat i convertir-lo en un pis turístic, perquè ara els estatuts sí que ho prohibeixen explícitament i perquè tots van votar a favor de la restricció. La modificació no els afectaria únicament en el cas que, com l'afectada, haguessin comprat el pis sense restriccions d'ús i, a més a més, haguessin votat contra l'acord que va firmar la comunitat per prohibir els pisos turístics.
Una de les turistes que han llogat el pis aquests dies explica que ha triat aquesta opció per comoditat i proximitat al centre, però assegura que si no fossin ben rebuts, potser buscarien una altra proposta d'allotjament.
"Com a client, busques per internet, busques en línia quines opcions tens, les valores i et decideixes; si aquesta és l'experiència de les persones que viuen aquí, doncs és una opinió vàlida, i el pròxim cop que vinguem a Barcelona, potser ens estarem en un hotel."
La sentència diu també que, en abstracte, no es pot afirmar que l'ús turístic d'una vivenda suposi sempre una activitat molesta que la llei a priori no permeti. I si en l'exercici de l'activitat causa greus perjudicis a la comunitat, llavors aquesta podria exercitar les accions legals oportunes per impedir-la.
