Una carta d'amor de 1965 pescada al riu torna als seus propietaris
L'amo d'una empresa que fa passejos en canoa i neteja el riu Urumea, a Sant Sebastià, ha pogut fer arribar el document a la parella
"Madrid-19-abril-1965. Estimat Fermín." Amb aquest encapçalament comença una carta d'amor escrita fa 55 anys i que ha aparegut ara a les aigües del riu Urumea, a Sant Sebastià.
Unai Elizasu té una empresa que ofereix passejades fluvials en canoa, en què aprofiten per fer neteja de la brossa que hi ha. Va ser a finals de setembre quan va trobar flotant la carta manuscrita, firmada per una tal Regina. Aquest és el moment.
De seguida va pensar en el potencial del document i va difondre la troballa des de les xarxes socials de l'empresa, Arrauning. "Però no va passar res fins que una clienta, periodista de Sant Sebastià", va sentir la història i en va fer un article per al Diario Vasco.
"El divendres surt al diari i a la tarda em truca una senyora i em diu 'soc filla de la Regina'", l'enamorada que va escriure la carta i que, 54 anys després, continua feliçment casada amb en Fermín, com recull la periodista en qüestió, Estrella Vallejo, en un segon article al Diario Vasco.
Unai Elizasu ha explicat al 324.cat que la sorpresa va ser gran, perquè són dos noms prou corrents per trobar els protagonistes, que actualment viuen a Madrid. Amb satisfacció, va poder fer arribar els fulls a la seva propietària mitjançant la filla.
La carta és una demostració d'afecte de la Regina, madrilenya, cap a en Fermín, donostiarra. "Que contenta que estic al teu costat. Ets tan bo, tan maco, tan sol que em tens captivada", li fa saber després d'haver passat un temps junts.
També s'hi refereix amb expressions afectuoses com "pocholo" o "chatito".
El misteri de la carta al riu
És clar és que va estar poca estona a l'aigua perquè "es notava la bona qualitat del paper". "La meva lògica és que el dia de neteja era un dia de marees vives, que vol dir que pugen més del que és habitual. Aquell dia l'aigua devia arribar a la riba i allà hi devia haver la carta", comenta.
El que ningú sap encara és com va arribar la carta a la vora del riu. "La parella no entén com pot haver passat, ho tenen tot guardat al traster de casa seva", remarca.
L'Unai, que ha pogut parlar aquest dimecres amb la Regina, té clar com ha de continuar la història:
"Això es tancarà quan vinguin a Donosti. Farem una passejada per l'aigua i els ensenyaré el lloc on vaig trobar la carta."
Ell opina que l'Urumea, l'antic camí de la sidra, és un "riu oblidat" i un atractiu turístic eclipsat per la platja de la Concha.
A dins hi han trobat de tot: multes, carros de la compra, caminadors o el·líptiques. La conclusió és evident: "Amb tot et pots fer una història, però no tan romàntica com aquesta."
- ARXIVAT A:
- País Basc
