Una botiga haurà de pagar 3.000 euros a una dona per no tenir a temps el seu vestit de núvia
No entregar una comanda a temps es pot pagar molt car. Fins a 3.000 euros haurà de pagar una botiga de roba de núvia de Sevilla per no haver enllestit un vestit de noces a temps. La dona, que va encarregar la roba un any abans del casament i va pagar una fiança de 500 euros, es va trobar dos dies abans de la boda que no tenia vestit. Amb només 48 hores es va veure obligada a anar a una altra botiga i pagar per un vestit nou. Un jutjat de la capital andalusa ha condemnat l'establiment a abonar 3.000 euros en concepte de danys i perjudicis i a retornar les fiances que la dona va pagar a dues botigues diferents pel seu vestit.
Un jutjat sevillà ha condemnat un establiment de vestits de noces a pagar 3.000 euros en concepte d'indemnització a una clienta per no enllestir a temps la roba de casament que li havia encarregat. El magistrat considera provat que la dona va encarregar un any abans del seu casament un vestit que no li van entregar.
La dona va encarregar un vestit a la botiga l'11 de novembre del 2006 i va pagar 500 euros en concepte de fiança pel preu total del vestit, que era de 2.450 euros. La demandant assegura que fins al 24 de setembre del 2007, un mes abans del casament, no va rebre notícies del vestit. Llavors va anar a la botiga a emprovar-se la roba i assegura que es va trobar "un model de vestit diferent al que havia triat un any abans" i que a més no estava "ajustat a la seva talla". La botiga té la seva pròpia versió dels fets i assegura que tres dies abans del casament tenia el vestit arreglat i que només li faltava planxar-lo. Segons la versió de la núvia, després de diverses visites a la tenda sense trobar una solució, va decidir comprar-se un vestit en una altra botiga de núvies.
El jutge ha donat la raó a la dona i ha condemnat el comerç a abonar a la víctima els 500 euros que aquesta els va donar com a paga i senyal i els 850 euros que la núvia es va veure obligada a pagar al nou establiment on va haver d'adquirir el seu vestit. A més, la sentència fixa en 1.650 euros el dany moral que s'ha de pagar "per la frustració personal de la núvia" en no poder portar el vestit que havia triat.
La dona va encarregar un vestit a la botiga l'11 de novembre del 2006 i va pagar 500 euros en concepte de fiança pel preu total del vestit, que era de 2.450 euros. La demandant assegura que fins al 24 de setembre del 2007, un mes abans del casament, no va rebre notícies del vestit. Llavors va anar a la botiga a emprovar-se la roba i assegura que es va trobar "un model de vestit diferent al que havia triat un any abans" i que a més no estava "ajustat a la seva talla". La botiga té la seva pròpia versió dels fets i assegura que tres dies abans del casament tenia el vestit arreglat i que només li faltava planxar-lo. Segons la versió de la núvia, després de diverses visites a la tenda sense trobar una solució, va decidir comprar-se un vestit en una altra botiga de núvies.
El jutge ha donat la raó a la dona i ha condemnat el comerç a abonar a la víctima els 500 euros que aquesta els va donar com a paga i senyal i els 850 euros que la núvia es va veure obligada a pagar al nou establiment on va haver d'adquirir el seu vestit. A més, la sentència fixa en 1.650 euros el dany moral que s'ha de pagar "per la frustració personal de la núvia" en no poder portar el vestit que havia triat.
