Un votant de l'1-O a Caldes de Montbui: "Va ser una fita col·lectiva de desobediència"

Aquest dijous, en l'última sessió de la setmana del judici del procés, només de matí, la majoria de testimonis que han declarat han estat votants de l'1-O, com en les últimes sessions.

Un dels testimonis, Antoni Altaió, que va votar al Centre Cívic i Cultural de Caldes de Montbui, ha explicat que havia de votar en un altre poble.

A Caldes hi va anar per acompanyar la seva companya, però que s'hi va quedar quan es va activar el cens universal.

"Garantir la pau social"

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, Altaió ha dit que "li va tocar assumir la relació" amb la parella de Mossos que va anar al centre cívic, i que ho va fer una desena de vegades al llarg del dia.

Segons ha explicat, els mossos li van dir que havien de complir una ordre judicial, i que ells s'hi van oposar:

Altaió: "A la parella de Mossos d'Esquadra els vam dir que, tenint en compte que la resolució del tribunal de la jutge Armas establia que també s'havia de garantir, per part de les forces de seguretat de l'Estat, la pau social, jo diria que ells van entendre, nosaltres també vam entendre, que no calia forçar una situació incòmoda per a les diferents parts."

Moreno: "Va ser una cosa pactada amb ells?"

Altaió: "No ho vam pactar. Senzillament van entendre que forçar una situació de certa tensió, amb la gent que hi havia, sent només dues persones, era una mica dificultós."

El fiscal Jaime Moreno, aquest dijous al Tribunal Suprem
 

"Demano disculpes al tribunal"

A preguntes de Rosa María Seoane, advocada de l'Estat, el testimoni ha dit que el referèndum va ser "una fita col·lectiva":

"Demano disculpes al tribunal perquè em costa molt parlar de l'1-O sense utilitzar la primera persona del plural, perquè va ser una fita col·lectiva, no era un acte individual, sinó una fita col·lectiva."

"Quan dic 'nosaltres', jo diria que totes les persones que érem allà davant teníem el clar convenciment que, encara que hi hagués una disposició del Tribunal Constitucional, que hi hagués una instrucció de la jutge, teníem ganes de manifestar la nostra discordança amb aquestes decisions."

"I enteníem que, obstaculitzant de manera pacífica la intervenció de forces de seguretat de l'Estat i de Mossos, estàvem exercint una opció individual però que també era col·lectiva de desobediència que, des de la meva perspectiva, és legítima com a acció personal, política, de responsabilitat."

"Una persona disfressada" porta les urnes

Un altre testimoni, Xavier Figuerola, que va anar a votar a l'Escola Ítaca del barri de Sant Roc de Badalona, ha relatat una escena similar amb la parella de mossos que hi va anar.

Figuerola ha explicat que li tocava un altre col·legi que no va obrir, i que a l'Escola Ítaca va veure arribar les urnes en bosses de plàstic, portades per "una persona disfressada".

El cens universal i els vots repetits

A preguntes del fiscal Fidel Cadena, el testimoni ha dit que a la tarda va col·laborar amb el referèndum introduint al sistema informàtic del cens universal els vots anotats manualment a les meses:

Figuerola: "El que es va fer va ser que a la tarda, quan ja no hi havia tantes caigudes del sistema, vam anar a casa d'un veí i un cop allà vam registrar totes les persones que estaven anotades que no s'havien registrat en el sistema informàtic. I vam poder comprovar que, de les 500 que van aparèixer, només 3 eren o duplicats o que hi havia algun error."

Cadena: "Aquests resultats informàtics els van enviar a algun lloc?"

Figuerola: "No, perquè en el sistema, punxaves en un enllaç, demanava el DNI i polsaves a votar. I si estava repetit, et deia: 'Aquest DNI ja ha votat'."

Cadena li ha preguntat si era una aplicació informàtica de la Generalitat, i el testimoni ha dit que no, i que a la pantalla hi havia molt poca informació.