Un total de 7.271 romanesos i 1.009 búlgars s'estrenen com a votants a Catalunya
Un total de 47.142 ciutadans europeus nascuts fora d'Espanya, entre els quals 7.271 romanesos i 1.009 búlgars, podran votar a Catalunya a les eleccions del 27 de maig perquè així ho han sol·licitat a l'oficina del cens electoral, segons dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
L'entrada de Bulgària i Romania com membres de ple dret de la Unió Europea, que es va produir l'1 de gener passat, ha donat a aquests col·lectius la possibilitat de votar, però pocs dels romanesos i búlgars residents a Catalunya ho han aprofitat.
Segons dades de l'INE, actualment resideixen a Catalunya 49.247 romanesos i 8.032 búlgars, mentre que només han demanat votar un total de 7.271 romanesos i 1.009 búlgars, fet que suposa que només el 14,76% de residents de la primera nacionalitat i el 12,56% de la segona s'han interessat per aquestes eleccions.
D'entre els 47.142 ciutadans de la Unió Europea i noruecs que podran votar el 27 de maig, el col·lectiu de votants més important és el d'italians, amb 9.487 electors, seguit del dels francesos, amb 8.417.
El tercer col·lectiu europeu en importància per nombre d'electors són els romanesos, i els segueixen els alemanys (6.698), els britànics (5.024), els holandesos (2.574), els portuguesos (1.735), els belgues (1.548), els búlgars (1.009), els polonesos (669), els suecs (474) i els irlandesos (437).
Els segueixen els austríacs (369), els danesos (366), els grecs (202), els finlandesos (174), els eslovacs (165), els txecs (150), els lituans (149), els hongaresos (71), els noruecs (36), els letons (35), els eslovens (27), els luxemburguesos (25), els estonians (17), els xipriotes (7) i els maltesos (6).
El pes del vot estranger
El col·lectiu europeu no sol tenir un paper decisiu a les eleccions municipals, però els partits el tenen molt en compte, i prova d'això és que busquen tenir-hi vincles per captar-ne els vots. Els nous votants en aquests comicis són els romanesos i els búlgars, i els partits realitzen actes per atreure'n el vot en poblacions com la Sénia.
Encara que el percentatge de romanesos i búlgars que s'han interessat per aquestes eleccions és baix, aquests col·lectius poden ser decisius a l'hora de determinar qui governarà en diverses desenes de mitjans i petits municipis de Tarragona i Lleida, on estan molt presents.
L'INE no disposa de dades per nacionalitats dels estrangers que han sol·licitat votar a cadascun dels municipis catalans, encara que sí la dada del nombre d'estrangers que voten. Un exemple del pes dels estrangers a l'hora de determinar alcaldies és el cas de l'Ajuntament de Ginestar (Ribera d'Ebre), on segons l'INE tenen dret a vot 697 espanyols, 15 més que viuen a l'estranger, i 117 estrangers, que en la seva majoria són anglesos i búlgars, segons fonts d'aquest consistori.
En altres municipis la influència del vot europeu no és tan determinant com en aquest cas, però sí significativa; així, a Alcanar, hi ha 6.465 espanyols (més 84 a l'estranger) i han sol·licitat votar 377 estrangers, en la seva gran majoria romanesos.
Si es compara la població amb el nombre d'estrangers que han sol·licitat votar, els europeus també tindran certa capacitat de decisió a Alcarràs (119), Balaguer (156), Guissona (96), Tàrrega (132), la Sénia (152), Sant Carles de la Ràpita (299) i Ulldecona (146).
A aquestes poblacions també se n'han de sumar d'altres com Salou (634), Castelldefels (946) i Calella (160), localitats que alguns europeus elegeixen per jubilar-se.
Segons dades de l'INE, actualment resideixen a Catalunya 49.247 romanesos i 8.032 búlgars, mentre que només han demanat votar un total de 7.271 romanesos i 1.009 búlgars, fet que suposa que només el 14,76% de residents de la primera nacionalitat i el 12,56% de la segona s'han interessat per aquestes eleccions.
D'entre els 47.142 ciutadans de la Unió Europea i noruecs que podran votar el 27 de maig, el col·lectiu de votants més important és el d'italians, amb 9.487 electors, seguit del dels francesos, amb 8.417.
El tercer col·lectiu europeu en importància per nombre d'electors són els romanesos, i els segueixen els alemanys (6.698), els britànics (5.024), els holandesos (2.574), els portuguesos (1.735), els belgues (1.548), els búlgars (1.009), els polonesos (669), els suecs (474) i els irlandesos (437).
Els segueixen els austríacs (369), els danesos (366), els grecs (202), els finlandesos (174), els eslovacs (165), els txecs (150), els lituans (149), els hongaresos (71), els noruecs (36), els letons (35), els eslovens (27), els luxemburguesos (25), els estonians (17), els xipriotes (7) i els maltesos (6).
El pes del vot estranger
El col·lectiu europeu no sol tenir un paper decisiu a les eleccions municipals, però els partits el tenen molt en compte, i prova d'això és que busquen tenir-hi vincles per captar-ne els vots. Els nous votants en aquests comicis són els romanesos i els búlgars, i els partits realitzen actes per atreure'n el vot en poblacions com la Sénia.
Encara que el percentatge de romanesos i búlgars que s'han interessat per aquestes eleccions és baix, aquests col·lectius poden ser decisius a l'hora de determinar qui governarà en diverses desenes de mitjans i petits municipis de Tarragona i Lleida, on estan molt presents.
L'INE no disposa de dades per nacionalitats dels estrangers que han sol·licitat votar a cadascun dels municipis catalans, encara que sí la dada del nombre d'estrangers que voten. Un exemple del pes dels estrangers a l'hora de determinar alcaldies és el cas de l'Ajuntament de Ginestar (Ribera d'Ebre), on segons l'INE tenen dret a vot 697 espanyols, 15 més que viuen a l'estranger, i 117 estrangers, que en la seva majoria són anglesos i búlgars, segons fonts d'aquest consistori.
En altres municipis la influència del vot europeu no és tan determinant com en aquest cas, però sí significativa; així, a Alcanar, hi ha 6.465 espanyols (més 84 a l'estranger) i han sol·licitat votar 377 estrangers, en la seva gran majoria romanesos.
Si es compara la població amb el nombre d'estrangers que han sol·licitat votar, els europeus també tindran certa capacitat de decisió a Alcarràs (119), Balaguer (156), Guissona (96), Tàrrega (132), la Sénia (152), Sant Carles de la Ràpita (299) i Ulldecona (146).
A aquestes poblacions també se n'han de sumar d'altres com Salou (634), Castelldefels (946) i Calella (160), localitats que alguns europeus elegeixen per jubilar-se.
