Un tipus especial de meteorit va portar l'aigua a la Terra fa 3.800 milions d'anys

Investigadors catalans han investigat aquests testimonis de les primeres etapes del sistema solar
Un tipus especial de meteorit va portar l'aigua a la Terra fa 3.800 milions d'anys

Un tipus especial de meteorit va portar l'aigua a la Terra fa 3.800 milions d'anys

Investigadors catalans han investigat aquests testimonis de les primeres etapes del sistema solar
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Un tipus especial de meteorit va portar l'aigua a la Terra fa 3.800 milions d'anys

Mostra de meteorit a Miller Range, a l'Antàrtida (Katherine Joy/ANSMET)

L'aigua va arribar a la Terra primitiva gràcies a un tipus de meteorits anomenats condrites carbonàcies. Aquesta és la conclusió d'un estudi d'investigadors catalans que publica la revista Space Science Reviews.

La forma com l'aigua va arribar al nostre planeta és encara un tema de debat en l'àmbit científic. Ara, un equip encapçalat per Josep Maria Trigo, de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), aporta proves que haurien estat les condrites carbonàcies les que haurien transportat minerals hidratats juntament amb matèria orgànica.

A l'estudi també hi han participat Safoura Tanbakouei (ICE-CSIC i IEEC), Victoria Cabedo (ICE-CSIC i UAB), Albert Rimola (UAB) i Martin Lee (Universitat de Glasgow, Escòcia).

Testimonis del passat llunyà

Els planetes del sistema solar es van formar fa 4.600 milions d'anys a partir de l'anomenat disc protoplanetari, un disc de matèria al voltant d'un estel jove que, a causa de diversos processos físics, acaba formant els planetes. Els meteorits són cossos que han canviat molt poc des d'aquelles primeres etapes del sistema solar i per això aporten informació molt valuosa sobre aquells processos. De l'estudi a nanoescala d'aquests meteorits es conclou que alguns es podrien haver format en el mateix disc protoplanetari.

Les condrites carbonàcies, concretament, procedeixen de cossos formats a temperatures molt baixes que hi van fer acumular gel a l'exterior. Gràcies a una mida relativament petita, normalment inferior als cent quilòmetres, no es van fondre ni van experimentar les transformacions químiques que varen afectar els planetes. Per això són vertaders testimonis del que va passar fa milers de milions d'anys.

Els meteorits analitzats són molt primitius i ben preservats que pertanyen a la col·lecció antàrtica de la NASA o que van caure el 1969 a Murchison (Austràlia) i el 1824 a Renazzo (Itàlia).

 

Recollida d'un meteorit a Miller Range, a l'Antàrtida (Katherine Joy/ANSMET)


Segons Josep Maria Trigo, "el nostre estudi a nanoescala corrobora que les condrites carbonàcies van ser capaces de transportar aigua de manera molt eficient a les seves matrius".

Les condrites procedeixen d'una població d'asteroides, que eren molt nombrosos fa 4.000 milions d'anys. Però una desestabilització deguda al desplaçament dels planetes Júpiter i Saturn fins a la seva òrbita actual va fer que alguns fossin engolits per aquests dos planetes gegants i d'altres fossin impulsats cap a altres zones del sistema solar. Transportaven aigua i matèria orgànica, que va arribar a la Terra massivament, com explica Trigo:

"Els nostres càlculs apunten que, coincidint amb el 'gran bombardeig' esculpit a la Lluna i que va ser produït per la desestabilització gravitatòria del cinturó principal d'asteroides, bilions de tones de condrites carbonàcies van arribar a la Terra fa uns 3.800 milions d'anys. I ho varen fer transportant a les seves fines matrius aigua i altres elements volàtils en forma de minerals hidratats".

 


Prova de flux d'aigua en una condrita (Josep M. Trigo-CSIC/IEEC)

 


Aquests resultats també donen més importància a les missions OSIRIS-REx, de la NASA, i Hayabusa 2, de l'agència espacial japonesa JAXA, que portaran a la Terra mostres d'asteroides primitius. Això permetria analitzar roques que no estiguin tan alterades per les col·lisions com els meteorits que arriben a la superfície terrestre.

ARXIVAT A:
Ciència

VÍDEOS RELACIONATS