L'FP alemanya permet els joves treballar mentre es formen i cobrar un sou
L'FP alemanya permet els joves treballar mentre es formen i cobrar un sou (Unsplash/Josh Beech)

Un sou per aprendre i treballar: l'FP dual alemanya, model d'èxit difícil de reproduir

La formació professional a Alemanya permet aprendre a l'escola i en una empresa cobrant un sou que pot arribar als 1.200 euros bruts al mes

Actualitzat

Diuen que un dels secrets de l'èxit industrial i econòmic d'Alemanya és el seu sistema de formació professional dual, és a dir, formar-se a l'escola i en una empresa, com fan a Munic els estudiants de Conducció de Trens i Control de Vies. De l'escola passaran al cap d'uns dies a treballar, cobrant un sou, a la Deutsche Bahn, la principal companyia del país. La proporció és un terç a les classes i els dos terços restants a les empreses.

Aquí també hi ha estudiants de Mecatrònica, que a la vegada treballen en fàbriques, com la de BMW. És el cas de Nil Guimerà, alemany de pares catalans: "Aprens a estar en una empresa, tens un cap, tothom és el teu amic i la relació és molt bona a la feina. I aquí, a l'escola, la relació també és molt bona, però fas més teoria."

L'FP dual és una mena d'herència de la tradició medieval dels aprenents. Però el sistema es va consolidar en els anys del miracle econòmic alemany. La clau és l'acord i la negociació constant entre empreses, cambres de comerç, sistema educatiu i sindicats.

Les empreses, a més de pagar el sou dels aprenents, els han de posar un tutor. "Quan els nois estan a l'empresa --ens diu Andreas Springtz, professor de Mecatrònica de l'escola municipal d'FP a Munic--, cada setmana els professors parlem amb els seus tutors i veiem què han fet bé, què han fet malament... I es crea una relació de confiança entre empresa i professorat, que és clau per funcionar."


La confiança i les lleis acordades entre els agents socials també són claus per evitar, per exemple, l'abús laboral dels aprenents. Ho saben bé en professions tan dures com la de forner. Es comença a la 1 de la matinada, però els aprenents menors no ho fan fins a les cinc. I cobren els plusos corresponents. Bernhard Scholz, director de Producció dels forns Traublinger, reconeix que "sí, que els horaris són difícils, i el treball físic és dur, encara que les màquines hi ajuden molt. Però cada any costa més i més trobar nois que vulguin treballar de forners".

Esclar que sempre hi ha gent disposada a venir de l'altra punta del món per aprendre l'ofici. Com Akito Nakamura, que ha vingut des del Japó per fer de forner: "A Alemanya hi ha molts tipus de pa i sempre m'han interessat molt, perquè al Japó no en tenim tants. I aquí es treballa menys estressat que allà."

Són assumibles els costos de l'FP dual alemanya?

Una de les claus de l'FP dual és que l'aprenent cobra un salari, que pot arribar als 1.200 euros bruts al mes. Una gran empresa com BMW ho pot pagar tranquil·lament, però l'esforç ja és més gran en empreses mitjanes com Gebrüder Peters, de materials de construcció, als afores de Munic. Fundada a principis del segle XX ha estat sempre en mans de la família Peters. Tenen un centre propi, on els 65 nois i noies que es formen al llarg de tres anys i mig costen uns 40.000 euros cadascun.

Asseguren, però, que els surt a compte, perquè la formació és una inversió: "Si jo ara hagués de buscar un treballador en el mercat laboral, sigui amb una empresa de personal o un 'headhunter', tot el procés fins a tenir la persona preparada em costaria igual o més euros", ens diu Veronika Peters, copropietària de la companyia.


El fet és que Gebruder Peters, tot i que no és BMW, ja té més de 400 treballadors. Per als negocis més petits o botigues mitjanes, la clau és el suport que donen les cambres de comerç i l'Estat, que ajuden o paguen directament la formació dels aprenents. A la Cambra de Comerç de Baviera Sud, per exemple, fan classes d'elaboració de pa i pastisseria o per fer de cambrer de cafeteria.

Justament, moltes pimes i empreses més grans espanyoles tenen por dels costos que signifiquen els aprenents duals. Un dels estudiants de l'escola de Munic, Ali Matzaiev, ens fa arribar aquest missatge: "Les empreses espanyoles haurien de motivar més els joves, oferint-los formació i també un salari, perquè, sense diners, els joves no es poden fer un pla de vida. I, si no estan motivats, no estaran ben qualificats, i seran sempre treballadors precaris."

La falta de prestigi enfront de la universitat és un altre problema. Uwi Schmidt, que estudia Mecatrònica i també treballa, recorda que "des de l'FP pots acabar igualment anant a la universitat i, de fet, moltes empreses t'ho demanen".

Veient l'èxit del model alemany, la Fundació Bertelsmann fa anys que reivindica el futur de l'FP dual al nostre país. Clara Bassols, directora de la Fundació Bertelsmann, afirma: "En la formació professional hi ha 188 titulacions, i n'hi ha moltes que tenen unes perspectives professionals molt bones. Els seus treballadors guanyen clarament més diners que els universitaris."


Noves experiències a Catalunya

A l'escola La Salle de Manlleu porten des del 1880 formant professionalment nois i noies, i ara és un dels quatre instituts que s'han sumat a la iniciativa Osona Tic Talent. Les empreses d'informàtica i tecnologia de la comarca s'han posat d'acord amb Educació, ajuntaments i cambres per impulsar per primer cop l'FP dual: cobrar un sou mentre et formen en una empresa.

"Als alumnes els motiva molt, pel fet de dir 'jo el que he après ho poso en pràctica al món real'", diu Montse Castellarnau, professora d'Informàtica a l'Institut La Salle, "perquè, si no, de vegades el que expliquem els professors sembla que no coincideixi amb el que es trobaran". La professora afegeix que "hi ha d'haver un tàndem perfecte entre les empreses i les escoles, i està molt bé que el currículum s'adapti a les necessitats reals, que no es quedi obsolet".


Des de la petita empresa d'informàtica Quopiam, el seu soci Òscar Barrabes assegura que costa molt trobar gent: "El que busquem és gent de la comarca, perquè, si no, després ens marxen. La manera que veiem és poder contribuir a la seva formació, i que ja ens arribin preparats amb les tecnologies que necessitem habitualment".

De fet, Osona Tic Talent està impulsada per un gegant del sector que va néixer ara fa 40 anys a Vic. És Seidor, la consultora privada més gran d'Espanya, amb 6.500 empleats per tot el món. "La dual ens surt a compte perquè la inflació salarial que té aquest sector avui és inaguantable. Estem posant molta gent a treballar, formant molta gent per la base, perquè creixin amb nosaltres i ens ajudin a crèixer", diu Eugeni Baqué, director SAP de Seidor.

A l'institut Cirviànum de Torelló, que també participa en la iniciativa, els estudiants d'Informàtica són uns apassionats. Però tenen una opinió diferent sobre la utilitat de la dual. Lluc Sanfeliu, estudiant del darrer curs d'Informàtica, diu: "Aquest sistema serà un avantatge important, perquè, si pots fer primer el de classe, adquirir tots els coneixements, i després saltar a la feina, fer vuit hores cada dia i anar a fons, serà un avantatge tant per a l'estudiant com per a l'empresa."

"Depèn de quina empresa et toqui --opina Samuel Ntim, company de Lluc Sanfeliu--. Hi ha empreses que tenen tot el seu ecosistema amb el mateix llenguatge, i després, si han de fer canvis en aquell llenguatge, és difícil. I prefereixen quedar-se allà, i fer que la gent que ve de nou aprengui el llenguatge antic, i no el nou..."

 

ARXIVAT A:
Educació EmpresaFormació Professional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut