Un sistema permet portar internet als municipis amb problemes per accedir-hi
La Universitat Autònoma està ultimant l'aplicació d'un sistema de connexió sense fils a internet que permetria que municipis on actualment no n'hi ha per la seva posició geogràfica o on sortiria car fer-hi arribar el cable, s'hi puguin connectar. El sistema inclou l'evolució del denominat WI-FI i té una cobertura molt més gran, de fins a 50 quilòmetres. Es tracta de tecnologia WiMax denominada Interrural dissenyada per Gowex i que s'està provant a Bellaterra.
Bellaterra

Un sistema permet portar internet als municipis amb problemes per accedir-hi

La Universitat Autònoma està ultimant l'aplicació d'un sistema de connexió sense fils a internet que permetria que municipis on actualment no n'hi ha per la seva posició geogràfica o on sortiria car fer-hi arribar el cable, s'hi puguin connectar. El sistema inclou l'evolució del denominat WI-FI i té una cobertura molt més gran, de fins a 50 quilòmetres. Es tracta de tecnologia WiMax denominada Interrural dissenyada per Gowex i que s'està provant a Bellaterra.

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La Universitat Autònoma de Barcelona és el lloc escollit per a la primer prova de l'Interrural. El campus de Bellaterra simula un poble aïllat de les connexions a internet. A través del sistema WiMax li arriba un senyal potent de la xarxa.

El professor de Telecomunicacions i Sistemes d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Gonzalo Seco, i el coordinador de projectes de l'empresa Gowex, Diego Soro, han presentat el sistema. Soro explica que el projecte està pensat per dotar les zones rurals, especialment els pobles dispersos, de connexió de banda ampla a internet a partir de paràmetres basats en l'estalvi de la infraestructura.

La nova solució utilitza tecnologia WiMax, que consisteix a transmetre el senyal a través d'una freqüència de 3,5 gigahertzs que permet establir una connexió a una distància de fins a 50 quilòmetres. En cas d'haver-hi obstacles, la distància pot reduir-se fins als 20. Tot i així, suposa una generosa ampliació del WI-FI casolà.

De moment només es tracta d'uns equips de prova que ara com ara són molt cars. Un receptor per a casa pot costar uns 300 euros, però s'espera que a finals d'any ja estiguin disponibles a un cost més raonable. Els impulsors del projecte demanen a les administracions i les operadores que s'impliquin perquè la tecnologia no entri en via morta.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut