Un segell de benestar animal s'estén per la creixent exigència del consumidor de carn

El debat sobre el benestar dels animals de granja es troba sobre la taula. Cada cop són més els moviments animalistes i ambientalistes que demanen millors condicions de vida per al bestiar i que denuncien que la normativa actual no les garanteix.

A Catalunya, un grup de científics ha marcat uns protocols per millorar la qualitat de vida dels animals, i ja tenen milers de granges adherides a tot Espanya i un segell al mercat que garanteix que aquells productes animals s'han aconseguit seguint els seus criteris.

Dues persones observen com es comporten els animals i el seu estat emocional en una granja de Perafita. Un d'ells és el veterinari de l'explotació, però l'altre és un científic de l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que ha dissenyat un protocol per millorar les condicions de vida dels animals de les grans explotacions intensives.

Observen amb quina agilitat es mou el bestiar, si es relacionen bé entre ells o es barallen, o, fins i tot, quants cops tussen. És una de les granges que s'han adherit al certificat Welfair, que barreja els termes "benestar" i "justícia" en anglès, i que ha estat dissenyat amb criteris científics després d'anys d'investigacions.

De moment, s'hi han adherit 10.000 explotacions a tot Espanya, de carn de vedella, de pollastre, conill o porc, per exemple. Les granges han de passar inspeccions en què els experts observen animal per animal durant sis hores.

Consumidors exigents

Aquest certificat de benestar ha nascut per una demanda ètica en la societat que com més gran sigui més obligarà a augmentar-ne l'exigència.

"Sabem, des de fa molts anys, que una de les forces tractores més important per garantir el benestar animal és que sigui el propi consumidor qui tibi per aquest besnestar", afirma el doctor en veterinària i investigador de l'àrea de benestar animal de l'IRTA Antoni Dalmau.

"Això és un primer pas: hem de canviar radicalment la forma de veure les coses i hem d'avançar cap a una granja que tingui en compte les necessitats comportamentals i emocionals dels animals", sosté Dalmau.

I és que, segons els que s'hi dediquen, aquest benestar reverteix sobre la qualitat del producte.

"Que els animals estiguin en bones condicions és una cosa que ens beneficia econòmicament també, perquè els animals tenen majors índexs de producció i al final la carn també surt bé", opina Guillem de Planell, veterinari del Grup Càrnic Viñas, qui recorda els efectes de l'estrès sobre la carn:

"La pèrdua de qualitat de la carn és una resposta a l'estrès: si no hi ha benestar animal treus unes carns de color més fosc, seques i més dures."

El problema de les grans explotacions intensives actuals és que la normativa europea, la més restrictiva del món, només marca com han de ser les instal·lacions i el maneig, sense fixar-se en els animals. A banda, que només es fan inspeccions a un 3% de les granges catalanes.

L'alternativa no arriba juntament amb cap llei, sinó per la voluntat dels ramaders d'adherir-s'hi. I els productes ja es poden trobar en alguns establiments amb un segell identificatiu que aquells animals, tot i provenir d'una granja intensiva, han tingut una vida amb més benestar.

"La demanda ètica cada vegada és més alta. Avui ja és una exigència per part del consumidor, però en el futur cada vegada ho serà més", assegura Esteve Arimany, responsable de frescos del grup Bonpreu-Esclat.

Segons l'Organització Mundial de la Salut la ramaderia és una part important del problema del canvi climàtic: representa el 14% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els científics adverteixen: el model actual ramader industrialitzat i a gran escala ha de canviar. Hem de consumir molta menys carn, diuen, i que la que es consumeixi es faci tenint en compte criteris de benestar animal.