Un ramat per aclarir la vinya i ajudar a madurar el raïm: "Fan una feina impecable"

Cada tarda, quan el sol comença a estar baix, hi ha unes vinyes a Vilobí del Penedès que estan ben transitades. Des de finals de maig que Salvador Queraltó hi fa pasturar les seves 200 ovelles i les seves 40 cabres. Mengen l'herba que creix pels carrils que s'obren entre filera i filera de la vinya, però, també estiren el coll, i fins i tot es posen a dues potes, per menjar-se les fulles dels ceps.

"Els va molt bé. Més bé que no pas tancades al corral. Això els porta tot l'aliment que necessiten i elles van la mar de bé perquè trien el que volen, herbes seques de terra i fulles fresques, amb molta aigua, dels ceps."

En Josep Mitjans, vitivinicultor del celler Loxarel, s'ho mira somrient. No s'espanta perquè sap que el raïm, avui ha tocat la varietat de xarel·lo, no està en perill de ser rosegat per les dents de les ovelles i les cabres d'en Salvador. Al contrari, aquests animals, amb una habilitat més que sorprenent, passen de llarg dels grans joves que pengen del cep i van a buscar només les fulles verdes i tendres.

"Les ovelles fan una feina impecable. Forma part de la filosofia i el procés de la biodinàmica. És una altra forma d'entendre la vinya. Treballem amb la lluna, les constel·lacions, alguns preparats i el que és clau és que hi intervinguin els animals."

Amb aquesta senzilla acció de menjar-se les fulles, els pàmpols, deixen el raïm més exposat als rajos del sol i això serveix per a dues coses. La primera és que madura d'una forma més àgil i eficient i permet que el raïm guanyi les millors propietats de cara a l'elaboració del vi. La segona, és que ajuda a evitar les malalties de la vinya derivades de l'excessiva humitat i que poden posar en perill la collita. Aquesta acció es diu la poda en verd. Hi ha qui la fa amb màquines, qui la fa de manera manual i qui opta per les ovelles i les cabres.

D'aquí uns dies, però, aquestes ovelles i cabres deixaran de fer feina a les vinyes i és que el sucre començarà a pujar en els grans de raïm i llavors hi ha el risc que prefereixin menjar-se'ls abans que les fulles. Llavors en Salvador haurà de buscar altres terrenys on anar a pasturar amb el seu ramat.

A la tardor tornaran a les vinyes. Aquesta vegada per menjar-se les restes de raïm que queda per terra un cop s'ha fet la verema i després, de nou, a buscar altres camps i així durant tot l'any, sense ni un dia de vacances.

"Per mi les vacances són això, faig turisme rural tot l'any, jo! Sempre a fora al carrer, respirar aire pur i pols i fred i calor. Com més hores pastures a fora més bé van elles i més bé vaig jo perquè van més tranquil·les i el gos no ha de treballar i això els estalvia patiment, perquè s'estressen."

Dies de festa a banda, en Salvador es posa riure quan recorda els dies confinament durant la pandèmia. No va deixar de sortir amb el seu ramat.

"Jo estic confinat tot l'any a fora al carrer. A la gent, els confinen a casa i jo, al carrer. Aquells dies, hi havia més silenci de l'habitual i el cel i l'aire es veien tan nets..."

En zones com el Penedès, l'activitat en el camp es concentra majoritàriament en la vinya, els pocs pastors que hi ha no donen l'abast perquè la biodinàmica aplicada en el procés de l'elaboració del vi està en auge. En Salvador, però, no té ningú que li agafi el relleu i en Josep no vol ni imaginar-se quan arribi el dia que aquest pastor de Vilafranca del Penedès li digui que es jubila.