Un ramat d'ovelles i cabres pastura per Barcelona per prevenir els incendis

Qui passegi per la banda barcelonina de Collserola des d'ara fins al juny es pot trobar amb un ramat d'ovelles, xais i cabres que pastura per la zona. El bestiar torna a pasturar al terme de la ciutat per primer cop des que, a principis d'aquest segle, es va prohibir la ramaderia a la ciutat. 

Es tracta d'un pla pilot de l'Ajuntament per prevenir incendis. Els nous inquilins del bosc de Collserola al barri d'Horta-Guinardó són 135 ovelles, unes 90 cabres i 70 xais, gairebé 300 caps de bestiar en total, que pasturen acompanyats d'en Daniel, el pastor, en Pau, el rabadà, tres gossos d'atura i un de vigilància. 

La Marilyn i el Pere Pau són dos dels exemplars que han baixat amb en Daniel des de Sant Llorenç Savall cap a Barcelona per passar-hi tres mesos i atipar-se de valent, com es pot veure en aquest vídeo: 

"Van rodones, perquè hi ha molt menjar. Ahir es van estar afartant fins a l'últim moment", explica en Daniel.

Tot i que el viatge en camió és estressant per al ramat, ara que ja s'han instal·lat a Collserola i tenen menjar a dojo l'adaptació és bona, encara que, de nit, el soroll de la ronda de Dalt les ha inquietat.

Normalment, el pastor els va al darrere, però aquí ara li toca anar a davant i guiar-les, perquè no coneixen el terreny. Al tancat hi són només a la nit i ara esperen que els portin un sostre per aixoplugar-se en cas de pluja. 

La idea és que, quan hagin passat tres mesos, el ramat torni a Sant Llorenç, aprofitant que hi haurà crescut l'herba. 

En Daniel treballa en un ofici mil·lenari però aquest ramat és modern i també té un compte a Instagram, que gestiona la Yaiza, "community manager" i parella d'en Daniel. El van obrir amb la idea de ser transparents "i perquè ens vam adonar que és un món molt desconegut per tothom", afegeix. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Daniel Sanchez Lobera (@happyxais.savall)

Avís i consells per als curiosos 

En una zona tan concorreguda com Collserola, és més que possible que el ramat es trobi amb gent encuriosida i altres usuaris del parc. Per això el pastor, que ja havia pasturat el ramat abans que fos seu, demana que es respectin els animals. "Que em parin i preguntin, que estaré encantat de respondre les preguntes que tinguin", diu. 

En Daniel alerta que cal mantenir la calma i també la distància (com a mínim 10 metres) amb el bestiar. "Potser el teu gos no ha vist mai un ramat i quan veu els meus gossos córrer i veu les ovelles córrer, encara que el teu gos no faci res, se li activi un instint i corre a darrere. I després ve la mossegada", explica. 

Portar els gossos lligats, caminar més a poc a poc i, en el cas dels ciclistes, baixar de la bici, són dos consells que afavoreixen la convivència, com comenta l'ecòleg, enginyer agrícola i responsable del projecte, Ferran Pauné.

"Treballem amb bestiar petit i un o dos pastors, així ens estalviem els tancats i la gent pot circular lliurement, però te'ls creuaràs i haurem d'aprendre com ho hem de fer perquè el bestiar no es molesti. Són animals que estan treballant per nosaltres. Això no és un negoci, és artesania." 

Al parc s'han instal·lat cartells que avisen de la presència dels animals i fan recomanacions, com ara no donar-los menjar: 

Per millorar la compatibilitat entre el ramat i l'ús del #ParcNatural s'ha implementat una nova senyalització amb la normativa i les bones pràctiques a les zones de pastura pic.twitter.com/owNufHUoKv

— Parc Natural de Collserola (@parcncollserola) April 6, 2022

Pauné afegeix que l'essència del projecte és "fer una funció ecològica amb un ofici mil·lenari" i destaca els valors que comporta la presència del ramat a Barcelona. "El millor és que acostem el món rural a la ciutat", indica. 

Actualment, a Collserola hi ha quatre ramats que pasturen, als municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i el Papiol, i un altre que prové de Castellbisbal també hi entra sovint pel Papiol. Si el pla pilot d'Horta-Guinardó funciona, es podria estendre als altres barris barcelonins del costat (Nou Barris, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi). Aquest és el primer que "farà vida barcelonina", segons l'Ajuntament. 

El debat sobre les macrogranges i la crisi climàtica és present a la societat i, en aquest context, es posa de manifest el valor de la ramaderia extensiva, remarca Pauné:

 "No té res a veure amb la industrial, que està tancada en granges, amb els animals en condicions quasi d'esclavatge, que funcionen amb energia fòssil, el pinso ve del Brasil, tallant selves, els purins s'aboquen als camps contaminant els freàtics. És una barbaritat. En canvi, això és treballar amb la natura. Aquests animals formen part de l'ecosistema." 

A banda, la presència del ramat i els gossos ha de servir per reduir la població de senglars, que ha proliferat a Collserola. "Més ramats, menys senglars, és un vas comunicant de l'ecosistema", apunta. 

Collserola, una zona molt perillosa pel que fa als incendis 

Segons explica l'ecòleg, la prohibició de la ramaderia a Barcelona ve dels anys 60 del segle passat. "Les granges lleteres que hi havia a la ciutat estaven en condicions deplorables i hi havia molta tuberculosi", diu. Ara, la situació és ben diferent i per això "no té sentit" mantenir la restricció. "Aquesta ordenança ha quedat obsoleta", afegeix. 

Netejar el sotabosc de Collserola és extremadament important perquè la muntanya corre el risc de patir un incendi de sisena generació, dels que superen la capacitat d'extinció dels bombers. "És tot bosc i, a més, molt espès", argumenta Pauné, que afirma que és "dels llocs més perillosos de Catalunya i d'Europa": 

"Crema tot de cop. Fa tempestes de foc en què els bombers no poden treballar, és incontrolable, està fora de la capacitat d'extinció. Aquí i a tota l'Europa mediterrània. A Barcelona ens trobem una zona densíssimament poblada, amb moltes persones vivint dins del bosc, ple d'urbanitzacions. Si no fem res, tindrem desgràcies segur. És una zona d'altíssim risc." 

Els dies en què se superen els 30 graus a la zona de Collserola s'han triplicat en 10 anys. A aquest factor de risc, que no és exclusiu de la serra, cal sumar-hi el fet que està situada al mig de la zona més poblada del país. 

De moment, els nous inquilins de Barcelona s'ocupen d'una franja de 18 hectàrees. Si el projecte va bé, aviat es podrien veure més ramats a la muntanya que forma part de la ciutat.