Un quàsar molt llunyà permet enfocar cap a la infantesa de l'univers

La llum que ens ha arribat en va sortir fa 12.800 milions d'anys
Un quàsar molt llunyà permet enfocar cap a la infantesa de l'univers

Un quàsar molt llunyà permet enfocar cap a la infantesa de l'univers

La llum que ens ha arribat en va sortir fa 12.800 milions d'anys
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Un quàsar molt llunyà permet enfocar cap a la infantesa de l'univers (ESA/Hubble-NASA-M. Kornmesser)

Visió artística del quàsar (ESA/Hubble-NASA-M. Kornmesser)

Un equip d'astrofísics ha descobert el quàsar més llunyà i lluminós de l'univers. Els quàsars són un tipus de galàxies molt actives que emeten una gran quantitat de radiació. Està tan lluny que la llum que han observat els científics va sortir-ne fa 12.800 milions d'anys, quan l'univers era molt jove i tenia menys de la desena part de l'edat que té ara.

El quàsar ha estat descobert i estudiat gràcies a diversos telescopis, entre ells el Telescopi Espacial Hubble, després de vint anys de cerca.

L'equip que ha fet la troballa l'ha liderat Xiaohui Fan, de la Universitat d'Arizona, que s'ha mostrat entusiasmat:

"No esperem trobar gaires quàsars més brillants que aquest en tot l'univers observable!"

El nom del quàsar en el catàleg és complicat: J043947.08+163415.7. La seva brillantor equival a la d'onze bilions de sols. Però no s'hauria pogut observar si no hagués estat per un efecte anomenat lent gravitatòria.

Aquest fenomen, predit per Einstein, es dona quan un objecte de massa molt gran causa, degut a la seva força gravitatòria, una desviació de la llum. En aquest cas, una galàxia de lluminositat tènue, situada entre el quàsar i la Terra, ha corbat la llum procedent del quàsar. Així ha actuat com una mena de lupa còsmica gegant. Com a resultat, la lluminositat aparent del quàsar equivalia a gairebé 600 bilions de vegades la del Sol.

L'efecte està explicat en aquest vídeo:

 

ESA/Hubble, L. Calçada


Però el valor del quàsar no és només la brillantor, sinó la llunyania. Està situat a 12.800 milions d'anys llum i això significa que la llum que ens ha arribat en va sortir fa 12.800 milions d'anys.

Per tant, els astrofísics estan mirant més enrere en el temps que mai, fins al moment en què l'univers tenia tot just mil milions d'anys. Es tracta d'una de les primeres llums que van sorgir a l'univers, tal com explica Jinyi Yang, de la Universitat d'Arizona, un altre dels membres de l'equip:

"L'univers sortia de les eres fosques. Abans d'això, no s'havien format ni estels, ni quàsars, ni galàxies, fins que objectes com aquest quàsar van aparèixer com espelmes en la foscor."

La potent brillantor dels quàsars està causada per grans forats negres voltats per un disc on es va condensant gas. Quan el forat negre xucla el gas s'emeten grans quantitats d'energia que generen aquesta radiació, que es detecta en totes les longituds d'ona i no només amb la llum visible. Els investigadors també han pogut calcular la massa del forat negre: 700 milions de vegades la del Sol.

La recerca es publicarà a la revista "The Astrophysical Journal Letters", però ja se'n pot llegir una versió preliminar.

Notícia relacionada: Descobreixen el forat negre més llunyà, a més de 13.000 milions d'anys llum

TEMES:
Ciència