Un nou llibre recull la història dels frontals d'altar de la Cerdanya
ACN Bolvir.-Edicions Salòria ha publicat recentment el llibre Els frontals d'altar romànics de la Cerdanya, dedicat a aquestes peces romàniques que decoraven entres els segles XI i XIII les parts de davant dels altars de les esglésies. El seu autor, l'escriptor i historiador de Barcelona que fa més de 40 anys que estiueja a Cerdanya, Alfred Perez-Bastardas, ha explicat que els frontals solien ser pintures policromades on s'explicava "la vida i miracles" del sant de la parròquia o simplement de Crist. Segons l'autor aquestes fustes pintades servien perquè els feligresos, que en època medieval "no sabien llegir" poguessin conèixer les històries dels màrtirs. A més, en aquestes obres es copiaven les figures que es veien en els llibres com els Beatus i "això els donava una qualitat il·lustrativa considerable". Pérez-Bastardas destaca que "feia falta aquest llibre perquè no n'hi havia cap, hi ha grans obres sobre el romànic al Pirineu, però una obra sobre els frontals i més específicament de Cerdanya, no n'hi havia cap".
En el llibre Els frontals d'altar romànics de la Cerdanya apareixen els 13 frontals que encara es conserven, tant de l'Alta Cerdanya com de la banda catalana. D'aquests que es conserven, 11 es troben en museus de tot el món, i tan sols dos es poden observar en les seves esglésies d'origen, els dos a la banda francesa. L'autor del llibre assegura que "probablement totes les esglésies tenien un frontal, però aquests són els que es conserven i hem pogut documentar".Pérez-Bastardas explica que es poden veure en les seves esglésies el de Sant Andreu d'Angostrina, que els experts daten a la segona meitat del segle XIII, i el de Sant Esteve de la Tor de Querol, de la primera meitat del segle XIII i que, de fet, s'ha conservat a Sant Fruitós d'Iraval. La resta de retaules es van traslladar a diferents museus com el Prado, el museu d'art de Worcester (EUA), el museu d'arts decoratives de París, el Centre d'Art Sacre d'Illa de Tet, al Rosselló, i sobretot, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).L'autor senyala que aquestes obres van caure "en l'oblit", ja que en cert moment "van passar de moda", van deixar d'agradar i es van retirar. En aquest sentit afegeix "quan els marxants d'art a principis del segle passat els van començar a comprar feia cinc segles que estaven guardats en armaris i sagristies".
