Un nou "Ecce Homo" a València: restauren una còpia de Murillo i acaba desfigurada

Era l'any 2012 i la fallida restauració de l'Ecce Homo de Borja a càrrec de Cecilia Giménez va fer la volta al món. Però no es tracta d'un cas únic, ja que aquest tipus d'intervencions inadequades sobre el patrimoni artístic són més freqüents del que sembla i provoquen "canvis irreversibles" en algunes obres.

En la mateixa situació s'ha trobat, ara, un col·leccionista particular de València que va encarregar per uns 1.200 euros a un restaurador de mobles que li netegés un quadre. Havia de deixar en perfecte estat una còpia d'una de les famoses Immaculades de Murillo.

Però la seva sorpresa va ser majúscula quan, en tornar-li la peça, va veure que la cara estava completament desfigurada i que, a més, guardava una inquietant semblança amb l'inclassificable Ecce Homo de Borja.

Quan el propietari va demanar explicacions a l'autor, aquest va decidir fer una segona "restauració" que va resultar tan insatisfactòria com l'anterior.

Ara, el col·leccionista s'ha posat en contacte amb un especialista que intentarà rehabilitar l'obra.

La vicepresidenta de Relacions Internes i coordinadora de l'Associació Professional de Conservadors Restauradors d'Espanya, Maria Borja, afirma que "aberracions com aquesta són desgraciadament molt més freqüents del que es pensa":

"Només coneixem els casos que la societat denuncia a través de premsa o xarxes socials, però hi ha moltes situacions on les obres són intervingudes per persones que no tenen formació. Les obres pateixen aquest tipus d'intervencions no professionals, i poden provocar un canvi irreversible."

Maria Borja explica que segons les lleis valencianes els propietaris estan obligats a notificar quan es fa la intervenció d'un Bé d'Interès Cultural, però que moltes persones no ho fan perquè les peces no estan declarades i, per tant, no comuniquen les possibles restauracions.

D'aquesta manera no hi ha cap tipus de control sobre qui executa aquests treballs i es deixa la feina en mans d'algú que pot ser que no tingui cap mena de formació.

A més, la restauradora incideixen que "un altre problema important és que la inspecció dels treballs de conservació-restauració per part de la Conselleria de Cultura no acaba de ser tot el rigorosa i exhaustiva que hauria de ser":

"Tots aquests factors provoquen que el patrimoni cultural es trobi en una situació bastant vulnerable."

Des de l'associació fan notar que hi ha molts professionals amb una formació en conservació-restauració en centres oficials, amb titulacions superiors, amb un codi deontològic a escala europea.

María Borja:

"És important comptar amb professionals, perquè les peces s'han d'estudiar de forma individual, són peces úniques, amb un valor històric, cultural i emocional. Els materials usats han de ser reversibles i hi ha d'haver una tasca didàctica cap als propietaris dels béns, per descomptat, una garantia d'un treball ben fet, amb rigor i ètica professional."

Altres casos ben coneguts

Entre els casos d'aquest grup de "restauracions dels horrors" cal recordar els casos de les Figures de Rañadoiro, a Astúries, el Sant Jordi d'Estella, Navarra, que va arribar als tribunals, o La Dolorosa d'Arucas, a Las Palmas de Gran Canària.

Però hi ha molts altres casos arreu del món com el de la localitat de Sudbury, a la província d'Ontario, Canadà. Una dona va restaurar una escultura de mare de Déu amb nen Jesús.

L'escultura de pedra havia perdut el cap del nen i "l'escultora amateur" va fer una cara molt allunyada de la iconografia clàssica. Recordava més Lisa Simpson, la filla mitjana de la família de la sèrie d'animació, que no pas un nen Jesús.