Un museu a Fumanya per conèixer els dinosaures de fa 70 milions d'anys

Aquest diumenge obre les portes el centre d'interpretació paleontològic de Fumanya, al Berguedà, que reuneix més de 3.500 petjades de dinosaure i altres restes, com ara ous o dents d'aquests animals.

El centre, Dinosaures de Fumanya, vol acostar a tothom un jaciment únic a Europa. Un jaciment que va descobrir el 1985 Lluís Villadrich, químic i naturalista berguedà.

El que fa realment únic aquest jaciment és que s'hi poden trobar representades gairebé totes les espècies que vivien a la zona fa 70 milions d'anys, tal com explica el cap de recerca del Mesozoic, Àngel Galobart, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont.

"Hi trobem bona part o gairebé totes les espècies que vivien en aquella època. I això sí que ens permet dibuixar com eren aquestes espècies, cosa que és molt interessant, però també quins depredadors tenien. No només hi hem trobat petjades, sinó que també s'hi han trobat ous, ossos, dents de carnívors. En realitat, el que s'ha trobat és un fragment de la vida d'aquella època."

El que més domina en aquest registre fòssil del Berguedà són els sauròpodes. Gràcies al jaciment de Fumanya, s'ha pogut saber com es desplaçaven o quins depredadors tenien.

"Bàsicament, el que hi ha són sauròpodes. Ens hem d'imaginar que el que ara són aquestes muntanyes immenses, fa 70 milions d'anys, estava a la vora del mar. Era el lloc de pas per als grans ramats de sauròpodes, grans i petits, que es devien desplaçar al llarg d'aquesta zona. I això és el que ha quedat registrat."

Les petjades, també anomenades icnites, es van fer en un terreny pla. Però quan es van formar els Pirineus van quedar gairebé verticals.

"En aquesta paret, que ocupa gairebé un quilòmetre, es veuen aquestes petjades. Però no només tenim aquesta paret. Tenim els sediments que hi ha per sobre d'aquesta paret. I en aquests sediments és on anem trobant totes les pistes per poder dibuixar el paisatge del mesozoic."

El centre d'interpretació del jaciment ofereix una exposició amb plafons que permet observar els fòssils, tocar rèpliques d'ossos i d'ous de dinosaure, i endinsar-se en la vida d'aquests animals per saber, per exemple, com es reproduïen o quins eren els seus depredadors.

La iniciativa del museu es va començar a gestar el 2001. El 2004 es van posar en marxa les obres per adaptar el terreny i construir-hi l'edifici de l'exposició. Diverses dificultats van estancar el projecte, que es va arribar a abandonar el 2011. Finalment, després de 13 anys ja és una realitat.

El nou centre forma part d'un projecte més gran, Dinosaures del Pirineu, que inclou altres museus, com l'espai Dinosfera, a Coll de Nargó, o el Museu de la Conca Dellà, a Isona, que es complementen entre si.