Un model matemàtic aplicat als castells per fer les pinyes més segures
Científics de diferents universitats intenten determinar com han de ser les pinyes per evitar un impacte directe contra terra en cas de caiguda dels castellers
Un model matemàtic aplicat als castells per fer les pinyes més segures
Un model matemàtic aplicat als castells per fer les pinyes més segures
Actuació dels Castellers de Vilafranca a Mataró, el juliol de 2018 (ACN/Norma Vidal)

Un model matemàtic aplicat als castells per fer les pinyes més segures

Científics de diferents universitats intenten determinar com han de ser les pinyes per evitar un impacte directe contra terra en cas de caiguda dels castellers

Agustí FornéActualitzat
TEMA:
Castellers

Encara que sembli el contrari, en els castells hi ha poques caigudes. Però n'hi ha. I algunes són dolentes. Per exemple, el pilar de set amb folre de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau que va caure per Sant Magí, a Tarragona, l'any 2018.

És una de les caigudes que més temen els castellers i castelleres, quan cauen fora de la pinya. I la Mar, que anava de quinta, i el David, que anava de quart, van anar a parar a terra.

Pilar de set amb folre dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Diada de Sant Magí del 2018

Una de les principals preocupacions de la Coordinadora de Colles Castelleres és millorar la seguretat i minimitzar els riscos. D'aquí a poc temps, les colles disposaran d'una eina que pot evitar accidents com el de Tarragona.

Matemàtics i enginyers de quatre universitats europees treballen en models matemàtics que determinin quina ha de ser l'extensió d'una pinya per assegurar que els castellers i castelleres no caiguin directament al terra quan facin llenya.

Matemàtics i enginyers analitzant la formació d'un castell


El factor humà

Arnau Dòria Cerezo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, és un dels científics que participen en l'estudi i també és casteller. "Nosaltres no ensenyarem a les colles a fer castells, però sí que podem arribar a saber com són les forces internes dels castells per poder predir com cauran i així millorar la seguretat", explica.

Simulació matemàtica en la formació d'un pilar

David Lobo és el cap de colla de Sant Pere i Sant Pau. És qui va decidir intentar el pilar per Sant Magí. Si el va tirar era perquè el veia prou segur. "És una mica pretensiós responsabilitzar la tecnologia d'una activitat tan humana com els castells. Aquestes investigacions segur que ens ajudaran, però el factor humà continuarà sent determinant", assegura.

Mira en aquest vídeo com la teconologia pot ajudar a calcular què necessita un castell perquè una possible caiguda resulti menys perillosa:

 

 


Castells virtuals

A banda de la Politècnica, en l'estudi també participen les Universitats de Girona, de Lisboa i de Warwick i el Centre de Recerca Matemàtica. La investigació està en un estadi inicial. De moment, s'aplica només als pilars, l'estructura més senzilla dels castells, però desprès es podria aplicar la metodologia a estructures més complexes.

Si la participació de la dona en els castells o la utilització de les xarxes als assajos van representar salts qualitatius en el món casteller, la pròxima revolució pot passar per aplicar-hi la tecnologia.

Per Marta Pellicer, de la Universitat de Girona, "si coneixem les forces que intervenen en un castell i els seus moviments, en el futur podrem crear models que ens permetin fer castells virtuals a l'ordinador per saber com aniran les coses abans de portar-los a l'assaig".

ARXIVAT A:
Castellers

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut