Més de 60 morts a Colòmbia després d'un mes de protestes contra la reforma fiscal

Colòmbia ha viscut aquest divendres la sisena jornada de "paro nacional", un mes després que comencessin les protestes contra la reforma tributària i la brutalitat de l'executiu d'Iván Duque. Tretze manifestants han mort pels trets de la policia a Cali, a la vall del Cauca, segons han confirmat des de l'alcaldia, i l'exèrcit ha triplicat el seu desplegament a la regió.

En les últimes hores, milers de manifestants han ocupat el centre de la capital, Bogotà, amb un to festiu i sense incidents, però a les ciutats de Medellín, Bucaramanga i Cartagena s'han registrat alguns ferits per les intervencions policials.

A Cali, la tercera ciutat més important del país i epicentre de les manifestacions d'aquesta sisena aturada, s'han succeït episodis de violència brutal contra els manifestants, amb civils armats involucrats.

Un civil armat, funcionari tècnic de la Fiscalia, ha obert foc contra un grup de manifestants que bloquejaven un carrer. L'home ha estat linxat per la multitud.

Això ha provocat que el fiscal general de Colòmbia, Francisco Barbosa, hagi sortit al pas solidaritzant-se amb les famílies de les víctimes mortals de Cali, i ha negat que en aquell moment l'home estigués de servei.

Per tot plegat el govern ha decidit desplegar l'exèrcit a Cali, però la mesura difícilment calmarà els ànims. Les protestes, que han continuat dissabte, s'han extremat també a Medellín, Popayán i altres ciutats mitjanes.
 

El director per les Amèriques de Human Rights Watch, José Miguel Vivanco, ha exigit al president colombià la prohibició de l'ús d'armes de foc a les manifestacions per part dels agents de l'estat. L'alcalde de Cali, Jorge Iván Ospina, ha demanat el cessament de la violència armada i ha advocat per "la justícia i el diàleg".

El president de Colòmbia, Iván Duque, mentrestant, ha presidit un consell de seguretat i ha anunciat que mobilitzarà "oficials de més alta experiència" a l'operació del Cauca, en un desplegament que triplicarà la capacitat militar, amb més de 7.000 policies i soldats, ha dit.

Aquest divendres s'ha complert un mes de l'esclat de les protestes a Colòmbia per la reforma fiscal que volia afegir més pressió tributària a la classe treballadora colombiana. Tot i que el president Duque va retirar la proposta de llei i el ministre d'Hisenda, Alberto Carrasquilla, va haver de dimitir, això no va sufocar les protestes. Les demandes dels manifestants s'han expandit, i ara reclamen el cessament de la brutalitat policial -més de 60 persones han mort en les manifestacions-, que s'estableixi un salari mínim mensual i que es millori la protecció social de la ciutadania.

Balanç de la violència

La campanya "Defender la libertad: un asunto de todas", una xarxa d'organitzacions civils i de drets humans, ha reportat almenys 61 persones mortes en les manifestacions i els enfrontaments amb la policia.

Segons el portaveu de la xarxa, Óscar Ramírez, "32 [de les morts] han estat comeses presumptament per la força pública, i les altres es podria suposar que han estat atacs de civils armats sense identificar en el marc de la protesta".
 

Dues de les víctimes documentades eren dones, i n'hi ha 9 que no han pogut ser identificades o no s'ha verificat la seva connexió amb les protestes. Les organitzacions han condemnat l'ús d'armes de foc a les mobilitzacions tant per part de la força pública com de civils.

"L'ús desproporcionat de la força pública i d'armament ha deixat prop de 866 persones ferides, 51 d'aquestes per lesions oculars, un fet que és preocupant", ha afegit Ramírez quan ha presentat el balanç sobre les violacions de drets humans registrades en el darrer mes.

Agressions a la premsa

Diversos fotògrafs han estat agredits aquest divendres per la policia, segons han reportat diversos mitjans de comunicació, a les ciutats de Cali i Madrid, on s'han viscut els enfrontaments més durs.

A la localitat de Madrid, un fotògraf del diari Publimetro que cobria els disturbis va resultar ferit per l'Esquadró Mòbil d'Antiavalots, l'Esmad. El director del rotatiu, Alejandro Pino, ha relatat així els fets: "No ha sigut un tret parabòlic, ha anat directe al cos."

Un fotògraf de l'agència EFE, Mauricio Dueñas, també ha explicat que mentre treballava fotografiant les manifestacions a Cali dos agents el van empènyer i el van tirar a terra.

La Fundació per la Llibertat de Premsa ha denunciat els fets d'aquest divendres, que se sumen a les agressions a la premsa reportades durant els 30 dies de protestes: 179 agressions contra periodistes, 64 de les quals físiques; 34 amenaces; 15 obstruccions a la feina; 12 robatoris i eliminació de material; 6 detencions il·legals, i 7 negacions d'accés a la informació.