Jordi de la Fuente, a l'esquerra, amb una bufanda del RCD Espanyol, és un dels imputats per l'assalt de l'alberg del Masnou on hi havia allotjats un grup de menors tutelats per la Generalitat (ACN/Blanca Blay)

Un líder de Vox, a judici per promoure una manifestació xenòfoba: una vella estratègia

Els últims 20 anys, l'extrema dreta s'ha apartat de la llosa dels feixismes del primer terç del segle XX i de la marginalitat dels caps rapats a base de provar de capitalitzar mobilitzacions ciutadanes

Redacció Actualitzat
TEMA:
Extrema dreta

El secretari d'Organització de Vox a Barcelona, Jorge Alberto de la Fuente Miró, conegut com a Jordi de la Fuente, s'enfronta a una pena de dos anys de presó per haver liderat una manifestació contra un grup de menors tutelats per la Generalitat allotjats en un alberg del Masnou. Els fets es remunten a principis de juliol del 2019 i van acabar amb un detingut i quatre ferits.

La convocatòria va ser promoguda arran de la detenció d'un menor que suposadament residia en aquell alberg per agredir sexualment una noia a la localitat maresmenca.

L'escrit de la Fiscalia assegura que De la Fuente, que es troba imputat amb vuit persones més, inclosos dos militants antifeixistes, va actuar amb els assaltants de l'edifici on es trobaven els joves tutelats "pel menyspreu i l'animadversió que senten per l'origen nacional dels menors".

El ministeri públic recorda que Jordi de la Fuente ja havia exercit de secretari d'Organització de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) i va liderar el grup neonazi, també dissolt, Movimiento Social Republicano (MSR).

Provar de capitalitzar la indignació de part de la ciutadania motivada per incidents com l'esmentat o explotar la islamofòbia no és una estratègia nova entre l'extrema dreta. Vox ho està fent i ja ho feia PxC a principis dels 2000.


De la marginalitat a la renovació

Les manifestacions liderades per l'extrema dreta van evolucionar dràsticament amb l'entrada del nou mil·lenni. Per exemple, una pancarta recorria els carrers de Premià de Mar el maig de 2002 amb els lemes "Defensar els teus drets no és ser racista" i "No a la mesquita" amb unes 1.500 persones darrere. La firmava l'aleshores prou desconeguda PxC, de la qual Jordi de la Fuente va formar part uns anys.

La convocatòria era la culminació de mesos de protestes dels veïns contra la construcció d'un oratori islàmic en un solar del carrer Joan Prim de la localitat, propietat de la comunitat musulmana Alttauba

Una de les persones que sostenia la pancarta de la manifestació era Josep Anglada i Rius, en aquells anys comercial de productes cosmètics, antic militant del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva i candidat a diputat a les europees del 1989 del seu successor, el Frente Nacional. Dues formacions encapçalades pel líder franquista Blas Piñar.

Dos anys abans, el gener del 2000, la premianenca Rocío López, mare de dos joves del municipi que van ser agredits per un grup de persones d'origen magrebí, va promoure una manifestació amb un to i un perfil d'assistents molt diferents.

La concentració promoguda per López amb el pretext de la seguretat i un suposat mal repartiment d'ajudes públiques que beneficiava les persones nouvingudes la van monopolitzar caps rapats i va acabar amb incidents.
 

Imatges de la concentració contra la immigració convocada a Premià de Mar el 28 de gener del 2000. (Agnès Céspedes)
 


La que va apadrinar PxC, en canvi, tenia un perfil molt més ampli: joves, famílies amb criatures i gent gran. Els contraris a la construcció de l'oratori havien assolit unes 8.000 firmes de veïns que els donaven suport en un municipi de gairebé 27.000 habitants.

Aprofitant els més de mil oients que va aplegar, Anglada va llançar diverses proclames islamòfobes.

Un any després, el maig del 2003, Josep Anglada va aconseguir entrar com a regidor a Vic sota les sigles de PxC. Una fita que també va assolir el partit emergent a Manlleu, el Vendrell i Cervera. A Premià de Mar, els impulsors de la mobilització contra la mesquita van organitzar-se sota les sigles Veïns Independents de Premià (VIP), desvinculats de Plataforma, i també van sumar un regidor.

Anglada havia descobert una estratègia que allunyava l'extrema dreta de la llosa dels feixismes del primer terç del segle XX i dels caps rapats neonazis dels 90, que encara feien acte de presència en algunes manifestacions, com, de fet, va passar a Premià l'any 2000.
 


PxC, referent ultra

Un reportatge d'investigació amb càmera oculta d'El Mundo TV l'any 2002 mostrava Anglada afirmant que, en aquells moments i malgrat que n'era simpatitzant, no els interessava vincular-se amb el franquisme. "Jo ho duc al cor", sostenia el líder xenòfob al seu interlocutor, "però políticament no ens interessa: quan m'enfronto als mitjans he de ser el primer demòcrata".

El 2001, Anglada va crear la marca PxC que ràpidament esdevindria un referent per a una extrema dreta catalana molt atomitzada i antics caps rapats que s'havien fet grans, com l'ultra Santiago Royuela, condemnat pel seu paper en la fabricació d'un artefacte explosiu col·locat en un concert del músic basc Fermín Muguruza a les Cotxeres de Sants el març del 2001.

I també Carlos Francisoud, candidat a l'alcaldia de la formació per Badalona i condemnat l'any 1987 a vuit anys i mig de presó per la col·locació d'artefactes explosius a la Clínica Dexeus per denunciar el fet que hi practicaven avortaments. L'ultracatolicisme rebutja aquest dret reproductiu.
 

Repetir la fórmula de Premià i integrar-se a Vox

La presència d'individus com Royuela o Francisoud no va ser un obstacle per al creixement de PxC. Dels tres regidors aconseguits el 2003, els d'Anglada van passar a obtenir-ne 67 en les eleccions municipals del 2011, i van assolir representació en localitats amb centenars de milers d'habitants com l'Hospitalet de Llobregat o Mataró.

Aquells anys, el partit va persistir a agitar l'espantall de l'islamisme radical en municipis com Salt, Olot o la ja esmentada capital del Maresme, però també va provar de capitalitzar la preocupació veïnal per la inseguretat, que PxC vinculava a la immigració.

L'octubre del 2017, a més, Plataforma es faria forta a Mataró amb la cooptació de la pulsió ciutadana favorable a la unitat d'Espanya mitjançant la creació del grup de Facebook Mataró es Queda a Espanya, ara reconvertit en un grup de suport a Vox a la ciutat. Les convocatòries d'aquesta iniciativa van aplegar milers de persones l'octubre i el novembre de fa tres anys.

És en aquestes mobilitzacions que es forja el lideratge de Jose Casado, que també va exercir de portaveu dels Segadors del Maresme, un dels múltiples grups que arrencaven llaços que també canalitzarien l'espanyolisme arreu de Catalunya sota les sigles de Grups de Defensa i Resistència (GDR).

Aquest nou front arribava en un moment d'hores baixes per a PxC: Anglada va ser expulsat el 2014 acusat d'irregularitats en la gestió i, en les eleccions del 2015, el partit passa de 67 a 8 regidors.

Aleshores Mónica Lora i la seva parella David Parada, avui a la direcció de Vox a Catalunya, van fer virar PxC cap a posicions clarament espanyolistes després d'anys d'ambigüitat del partit respecte a l'independentisme.
 

Ignacio Garriga acompanyat dels exlíders de PxC Juan Garriga i David Parada el novembre del 2019 (ACN/Blanca Blay)


Pels volts del 2016, consumat el canvi de rumb, Jordi de la Fuente s'integra a la Plataforma. Ho fa coincidint amb un acord entre PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad per constituir la coalició ultradretana Respeto, ara desapareguda.

La irrupció de Vox a finals del 2018 en les eleccions autonòmiques d'Andalusia va precipitar una trobada de David Parada i Mónica Lora amb Santiago Abascal a Madrid per provar de posar-se d'acord i no trepitjar-se competint als mateixos llocs. Abascal, però, tenia una contraproposta per a ells: dissoldre's i integrar-se a la seva formació. I així ho van fer.

La majoria de militants de PxC van abandonar Respeto i es van integrar en massa al partit contra el qual fins ara competien.

Tal com va avançar el periodista Pol Pareja a El Diario, un de cada quatre candidats de Vox a les eleccions municipals del 2019 provenia de Plataforma. I a finals de novembre de l'any passat, Abascal situaria als ex-PxC Joan Garriga i Mónica Lora al capdavant de la direcció del partit a Catalunya, un lideratge que encara mantenen malgrat l'oposició interna d'alguns militants.

Tal com assenyala el col·lectiu Som Antifeixistes en una piulada, en l'etapa post-Anglada, PxC canvia la seva imatge optant per la tipografia Ashemore. Entre finals del 2016 i fins ben entrat el 2020, ja amb la Plataforma integrada a Vox, apareixeran diverses pancartes amb aquesta mateixa tipografia en convocatòries ciutadanes i sense sigles contra oratoris islàmics o exigint més seguretat a Nou Barris, Sant Feliu de Llobregat, Salt, Mataró o Pineda de Mar.

Mobilitzacions que van comptar amb la presència de Mónica Lora, Jordi de la Fuente o Jose Casado, entre altres exmembres de PxC.
 

 

A la capital del Maresme, a més, hi va sorgir l'estiu passat un moviment anomenat Patrulla Ciutadana, un grup d'alertes a Telegram i Facebook nascut davant l'increment de la delinqüència a Mataró que un reportatge de Celia Castellano a El Salto va retratar en profunditat. Toni Solana, el seu líder, va fer un pas al costat fa uns mesos i ha deixat com una de les veus principals de la iniciativa per denunciar la delinqüència a Emilio Molinero, militant de Vox a la ciutat.

Tot plegat són fets que demostren com Vox ha heretat amb naturalitat l'estratègia de capitalitzar mobilitzacions ciutadanes que Josep Anglada va explorar a Premià de Mar i com, en certa manera, l'activisme de Jordi de la Fuente podria ser un exemple més d'una fórmula que ve de lluny.
 

El membre de Vox a Mataró Emilio Molinero parlant davant d'una concentració convocada pel moviment Patrulla Vecinal Mataró.
ARXIVAT A:
Extrema dreta
Anar al contingut