Un làser dissenyat a Vilanova i la Geltrú analitzarà si hi ha vida a Mart

Una empresa de Vilanova i la Geltrú ha desenvolupat el làser que utilitzarà el robot que l'Agència Espacial Europea enviarà a Mart per analitzar si hi ha restes de vida.

El làser, dissenyat expressament per l'empresa Monocrom, anirà integrat en un rover, un vehicle d'exploració espacial que perforarà la superfície del planeta vermell fins a dos metres de profunditat per obtenir mostres relacionades amb l'activitat biològica.

L'aparell forma part del programa ExoMars, que ja va emetre a Mart una primera missió l'any 2016. Ara, el nou enlairament està programat pel 2022.

El director d'Estratègia i Desenvolupament de Monocrom, Carles Oriach, destaca que és un projecte molt ambiciós, i explica que cada quilo de pes emès a l'espai suposa una despesa d'un milió de dòlars, motiu pel qual els requisits d'aquesta indústria espacial són "molt restrictius".

"Hem hagut de dissenyar un làser minituritzat, que pesi molt poc i sigui extraordinàriament robust."

Oriach destaca que l'aparell també ha de ser capaç de superar tant les vibracions del llançament com la radiació de l'espai durant 18 mesos de viatge, a més de l'impacte de la caiguda a Mart.

El dispositiu és tan "extraordinàriament compacte" que ocupa menys que una moneda de dos euros. Oriach assegura que és "molt senzill", mentre que la complexitat l'han viscut en tot el desenvolupament.

Des que els van adjudicar el projecte, el 2008, el desenvolupament ha suposat una despesa de prop d'un milió d'euros, el 80% dels quals han estat finançats per l'Institut de Tècnica Aeroespacial, l'INTA.

Mirada posada al 2022

El làser dissenyat per a la missió a Mart s'integrarà en un espectròmetre Raman que, al seu torn, s'integrarà en una plataforma d'experiments que va dins el robot rover, el qual serà enviat al planeta vermell.

Davant la delicadesa de tots aquests processos d'integració, s'ha hagut de desenvolupar cinc mòduls de vol del seu làser. Tots han estat validats per l'Agència Espacial Europea --que encapçala el projecte en col·laboració amb l'Agència Espacial Federal Russa--, però només un dels mòduls s'enviarà a Mart.

Els quatre restants serviran de reserva per afrontar reparacions abans de l'enlairament, o bé per poder reaccionar des de la Terra si sorgeix alguna anomalia un cop l'aparell arribi a Mart. Oriach subratlla que "hi ha moltes fases que poden provocar un dany al làser".

Oriach assegura que han hagut de superar molts entrebancs tècnics per diversos elements que, suposadament, eren aptes per a l'espai, però a l'hora de la veritat resultaven ser incompatibles amb la missió a Mart.

"Ens hem endut moltes patacades i sorpreses, però finalment vam lliurar el làser i ara només falta que surti la missió", afegeix, mentre lamenta que el llançament del rover acumula diversos endarreriments.