La sentència diu que "no té sentit" excloure del còmput els fills morts al part o durant el primer dia de vida
La sentència diu que "no té sentit" excloure del còmput els fills morts al part o durant el primer dia de vida (Pexels)

Un jutge estableix que un nadó mort en néixer computi per calcular la pensió de la mare

La sentència considera que el període d'embaràs, la recuperació del part i la mort del nadó també tenen impacte en la projecció laboral de la dona

Elisenda Rovira Olivé Actualitzat
TEMA:
Pensions

Un jutge de Barcelona ha sentenciat que la Seguretat Social haurà de tenir en compte un nadó que va morir al part a l'hora de calcular la pensió de la seva mare, ara jubilada.

El complement de maternitat a la pensió haurà de ser del 10% en lloc del 5%, com li havien reconegut inicialment, és a dir: s'haurà de tenir en compte el nadó mort a banda dels dos fills que la dona té.

El magistrat Domingo Andrés Sánchez Puerta considera que "no té sentit" excloure el fetus mort al naixement o durant el primer dia de vida a l'hora de calcular el complement de maternitat, si bé s'hi inclouen els que han viscut més enllà de les primeres 24 hores.

La decisió de l'Institut de Seguretat Social es basava en el fet que el nadó, nascut al juny de 1984, va morir abans que fes 24 hores del part i que, segons el Codi Civil vigent llavors, no tenia personalitat jurídica.

En canvi, el jutjat social número 25 considera, en resposta a la demanda interposada pel Col·lectiu Ronda, que l'objectiu del complement de maternitat era establir "una discriminació positiva per compensar les dones pel fet que suposa la gestació, compensant els seus perjudicis i equilibrant l'anomenada bretxa salarial".

La sentència, que és del febrer però s'ha conegut ara, remarca que "no té sentit adoptar una perspectiva purament mercantilista" i cita una decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries.

En aquell cas, el vot particular de la magistrada Gloria Poyatos recordava que la finalitat del complement de maternitat és "compensar les bretxes de gènere i la pèrdua d'oportunitats laborals derivades de la maternitat, en sentit ampli", considerant que es donen també durant l'embaràs, la recuperació del part i el període posterior a la mort de l'infant. 

L'Institut de la Seguretat Social ho podria recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, en cas que la decisió d'aquest fos negativa per a ell, interposar un recurs davant del Tribunal Suprem, que hauria de fixar un criteri comú. Aquests dos tribunals no s'han pronunciat anteriorment sobre la qüestió.


Reforma del complement per maternitat

La llei reconeix un augment a les pensions de jubilació, viudetat o incapacitat permanent segons el nombre de fills o filles que es tinguin, ja siguin biològics o adoptats.

Amb l'aplicació de la reforma aprovada pel govern espanyol al febrer, es cobrarà el complement a partir del primer descendent i no es tracta d'un percentatge, sinó d'una quantitat fixa per cada descendent.

Anteriorment només el cobraven les dones, però al 2019 la justícia europea va considerar-ho discriminatori arran de la reclamació d'un pare de Girona. Ara, el reben les mares en jubilar-se, excepte quan el pare pugui acreditar que el naixement dels fills ha perjudicat més la seva carrera professional.

 

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènere Pensions
Anar al contingut