"Se'ls amuntega com bestiar", un jutge denuncia la situació dels migrants a les Canàries

El magistrat Arcadio Díaz Tejera assenyala que s'estaria desatenent el dret a l'assessorament legal dels nouvinguts

Redacció/AgènciesActualitzat

El magistrat Arcadio Díaz Tejera, l'encarregat del control del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Gran Canària, va exigir dijous el desmantellament immediat del campament d'immigrant del moll d'Arguineguín, on considera que "s'hi amuntega com bestiar" les 1.980 persones que hi ha allotjades.

En declaracions als periodistes al moll, abans de tornar-lo a recórrer, Díaz Tejera va insistir a assenyalar que, al seu parer, el tracte que reben aquestes persones és "degradant i inhumà" d'acord amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de Roma de 1950.

"No es pot amuntegar aquestes persones, no són bestiar", ha remarcat el magistrat, que ha tornat a insistir que no hi ha condicions de salubritat ni higiene, ni de seguretat per a la tutela física de tots ells, ni per als voluntaris de la Creu Roja ni la Policia Nacional.

"Silenci eixordador"

Díaz va persistir en recordar que ja va denunciar en dues visites anteriors que va efectuar al campament el 10 de setembre i el 22 d'octubre que s'incomplia el Conveni de Roma, i va dir que "és obligat dir de nou aquestes obvietats que qualsevol canari diria", pel que fa a l'afirmació que al moll es proporciona "un tracte inhumà i denigrant".

Malgrat que alguna autoritat ja s'ha sumat a la petició de desmantellar el campament, hi segueix havent "un silenci eixordador" en relació amb aquesta situació, segons el magistrat, que va criticar les visites al moll dels ministres de Migracions i Interior, José Luis Escrivá i Fernando Grande-Marlaska, i la comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, perquè el problema continua.
 

Un home es mira l'arribada de 81 persones vingudes en dues embarcacions al moll d'Arguineguín, a l'illa de Gran Canària, el 12 de novembre del 2020 (EFE/Quique Curbelo) (EFE/Quique Curbelo)

Per Díaz Tejera, hi ha un desistiment de funcions per part de la Unió Europea (UE) en aquesta qüestió, perquè no s'han complert els tractats respectius, i també per part de les autoritats espanyoles, que, afirma, tenen recursos i segueixen permetent que existeixi, quan es podria haver solucionat el problema fa mesos.

El magistrat ha recordat que en la crisi migratòria que van patir les Canàries el 2006 es van aixecar diversos campaments en qüestió d'hores, que és el que s'hauria de fer en aquests moments.

A més, continua, a les illes hi ha immobles per allotjar-los, fet pel qual creu que aquesta "crueltat és evitable", ha insistit del jutge.

Sense assessorament legal ni intèrpret

Així mateix, el magistrat va dir que dijous a la tarda estaven citats diversos advocats per l'assistència dels migrants i que el matí del mateix dia també es van fixar diverses cites, però que no hi va assistir ningú, segons li va comunicar la Policia Nacional.

Díaz Tejera ha recordat que els immigrants tenen dret a un assessorament legal i a un intèrpret en la seva llengua materna, una qüestió que s'ha deixat de prestar i que investiga el defensor del poble després d'haver estat denunciada pel Col·legi d'Advocats de las Palmas, Amnistia Internacional i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Dimarts es va expulsar un primer grup de persones arribades en pastera els últims mesos a les Canàries. Aquest contingent incloïa 22 joves africans que duien diverses setmanes al CIE de Gran Canària. Dels 162 migrants entregats a Mauritània els primers mesos de l'any, país de destinació dels vols de retorn, 130 eren persones provinents de Mali.

El fet que bona part dels expulsats fossin malians va desencadenar crítiques per part de CEAR i el Servei Jesuïta al Migrant, que recorden que  hi ha vigent una recomanació de Nacions Unides de no retornar ciutadans de Mali per la situació de violència i inestabilitat que es viu al país.

"Hi ha la possibilitat que no hi hagués prou assistència jurídica i s'expulsés el malià? Sí. I m'angoixa haver permès per omissió aquesta possibilitat", va dir el jutge en declaracions a TV3.

480 morts

El cap de setmana passat va acumular una xifra d'arribades que igualava el número de persones que l'any 2019 van provar de fer port a les Canàries. Però de totes les que es van fer a la mar, 480 no ho van aconseguir. És una xifra rècord que duplica la que ja era la xifra més mortífera de l'any en una setmana tràgica pel que fa a morts.

El president del Comitè de Flota de Salvament Marítim, Ismael Furió Genovés, explicava a TV3 fa uns dies que es veuen desbordats per la situació.

"La gent comença a tenir problemes seriosos per poder suportar aquest ritme de treball", afirmava Furió Genovés aleshores.

La Creu Roja calcula que aquest any es podrien haver ofegat gairebé 1.000 persones en l'anomenada ruta Canària.

ARXIVAT A:
Migracions
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut