Un insecticida d'ús habitual podria afectar el sistema nerviós
El carbaril, que es fa servir en agricultura i en jardins i terrasses, provoca greus danys en el peix zebra i això fa pensar que també podria tenir efectes en els humans
L'insecticida carbaril, que s'utilitza de manera habitual tant en agricultura com en jardins i terrasses d'ús quotidià, produeix efectes nocius en larves de peixos zebra, un organisme amb un sistema nerviós amb similituds amb el dels humans. Els efectes s'han observat fins i tot a concentracions 35.000 vegades per sota dels nivells actualment considerats com a segurs.
Així ho han demostrat investigadors de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC), centres, tots dos, del CSIC. El treball s'ha publicat al Journal of Hazardous Materials.
El carbaril està classificat com a potencialment carcinogènic per a les persones. S'absorbeix per inhalació, per ingestió i, en menor grau, per contacte. En alguns països està prohibit i en altres, regulat, però s'utilitza de forma habitual en agricultura i en jardineria.
Els investigadors han demostrat que l'exposició durant només 24 hores a concentracions d'entre 0,066 i 660 nanograms (milionèsimes de mil·ligram) per litre d'aigua d'insecticida, que es poden trobar normalment en el medi ambient, produeix efectes nocius en les conductes de les larves de peixos zebra i compromet la seva supervivència.
"El peix zebra s'utilitza cada vegada més en tots els àmbits de la biomedicina i, entre ells, la neurobiologia", explica al 324.cat el doctor Demetrio Raldúa, autor principal de l'estudi i investigador de l'IDAEA.
En el seu grup, afegeix, tenen dues línies de treball: una per extrapolar els resultats a altres peixos de la mateixa família, els ciprínids, que es troben en els nostres rius, i una per generar models de neurotoxicitat en humans per fer-los servir en la cerca d'antídots potencials.
Un nou mecanisme, fins ara desconegut
Una altra novetat de l'estudi és que els autors han descobert un nou sistema d'acció de l'insecticida en l'organisme. Com que el clàssic només es produïa a concentracions molt més elevades que les ambientalment rellevants, el doctor Jordi Mestres, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, va fer prediccions a partir de models informàtics i bases de dades de proteïnes humanes i de mamífers. Així va identificar algunes proteïnes on es produirien els efectes.
Finalment, es van validar els resultats al laboratori amb proteïnes humanes i algunes de rata. I així es va poder determinar el mecanisme fins ara desconegut. L'insecticida bloqueja els receptors d'adrenalina i serotonina, dos neurotransmissors clau per al correcte funcionament del sistema nerviós. A més, el carbaril, mitjançant aquest mecanisme, també altera l'activitat cardíaca, augmentant significativament el ritme del cor.
Per tot això, l'insecticida afecta el sistema neuronal que regula els comportaments complexos, com la resposta per fugir de depredadors, els canvis d'il·luminació o l'activitat motora normal per buscar menjar i refugi. I, per tant, compromet la supervivència del peix zebra en el medi natural. De fet, en el mateix treball s'ha demostrat que la modificació d'aquestes conductes comporta un augment de la susceptibilitat a ser capturades per nimfes de libèl·lula, un predador que basa el seu mètode de caça en l'emboscada.
Per Melissa Faria, investigadora de l'IDAEA i primera autora de l'estudi, això indueix a pensar que l'insecticida també podria tenir efectes en els éssers humans:
"Aquest treball fa reflexionar sobre l'impacte tòxic dels contaminants, fins i tot a baixes concentracions, sobre el medi ambient i la salut humana."
Per la seva banda, el doctor Raldúa destaca que els resultats "impliquen que els nivells d'aquest insecticida en aigua que fins ara es consideraven segurs en realitat són d'alt risc per a les larves dels peixos".
Això, afegeix, "fa saltar les alarmes respecte al seu impacte en éssers humans i mostra la necessitat de revaluar aquest insecticida".
Tot i que el carbaril està prohibit des del 2007 a tota la UE i, per tant, també a Espanya, encara se'n detecta en el medi, si bé a concentracions molt baixes.
També matisa que "si em pregunta si estic segur al 100% que aquests nivells de carbaril produeixen un efecte en humans, sincerament, no puc donar-li una resposta":
"El que sí que puc dir és que a partir d'aquests resultats, en què s'ha evidenciat que tant a nivell de prediccions como d'estudis in vitro el carbaril interacciona amb els corresponents receptors humans, malgrat que no es pugui assegurar al 100% que produeixi els mateixos efectes, es fa necessari reavaluar la seguretat d'aquest compost, perquè els estudis existents es basen exclusivament en efectes produïts pel mecanisme ja conegut i no pel nou."
