Un gen que predisposa al TDAH també augmenta el risc d'addiccions
La variació en el gen augmenta un 40% el risc d'addicció a la cocaïna (Max Pixel)

Una variació genètica predisposa persones amb TDAH a tenir addiccions

Investigadors catalans mostren que una variació concreta en un gen augmenta un 40% el risc de dependència a la nicotina i altres substàncies

Xavier DuranActualitzat

Per què molts afectats per TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) tenen també problemes d'addicció i d'altres, no? Part de la resposta està en algunes variacions genètiques que predisposen al TDAH i, al mateix temps, poden afavorir l'addicció a tabac, alcohol, cànnabis i altres substàncies. Així ho demostra un estudi publicat a la revista "Translational Psychiatry" en què han participat investigadors catalans.

L'estudi s'ha fet amb prop de 2.700 pacients -nens, adolescents i adults- procedents dels Estats Units, Colòmbia i Espanya. L'han liderat Mauricio Arcos-Burgos i Maximilan Muenke, dels Instituts Nacionals de Salut a Bethesda (Estats Units), i hi han participat, entre altres experts, Bru Cormand i Noelia Fernàndez, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i Josep Antoni Ramos-Quiroga i Marta Ribasés, del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

El TDAH està sovint associat a altres trastorns, com el de conducta o l'anomenat trastorn negativista desafiant, caracteritzat perquè els nens que el tenen tendeixen a la desobediència i les rebequeries. Els nens que tenen TDAH també mostren, en el pas a l'adolescència, nivells més elevats de consum de tabac, alcohol i de drogues psicoactives en comparació amb els que no tenen aquest trastorn. Es calcula que les persones en què el TDAH es continua manifestant a l'edat adulta tenen un 50% de probabilitats de ser, en algun moment, addictes a drogues.

Notícia relacionada: La base genètica del TDAH, identificada per primer cop

El gen LPHN3 és un dels que predisposa al TDAH, una relació que està molt ben estudiada. Però no s'havia estudiat a fons el possible vincle entre aquest gen i l'addicció a substàncies. Aquest era l'objectiu de la recerca, si bé això presenta dificultats, com explica Noèlia Fernández:

"Sovint és complicat poder accedir a pacients amb un diagnòstic de TDAH i un historial de consum de drogues que autoritzin la seva participació en aquest tipus de treballs de recerca. A més, en estudis genètics, les mostres poblacionals han de ser molt homogènies. Altres problemes afegits són la dificultat per obtenir les dades en tots els individus, o fins i tot, que alguns poden mentir sobre el consum de substàncies addictives".

Les conclusions apunten que, dins el grup d'afectats per TDAH espanyols, una variació concreta en el gen LPHN3  fa augmentar un 40% el risc de dependència a la nicotina. Segons els experts, els resultats són semblants en el cas de l'alcohol i les drogues il·legals, que s'han estudiat de forma conjunta en el marc de la recerca.

Per això, els autors afirmen que la tendència a l'addicció es pot predir de manera eficient identificant aquesta variació genètica.

No tots els afectats pel TDAH manifesten conductes de perfil addictiu al llarg de la seva vida i, per això, el coneixement de la genètica és tan important per desenvolupar prevenció, com explica Bru Cormand:

"Ara sabem que la genètica té un paper important en aquestes conductes. Això ens ajuda a predir riscos futurs en nens i adults amb TDAH i a millorar les estratègies de prevenció. Ara bé, la genètica del TDAH és molt diversa, hi ha molts gens implicats i varien entre els pacients afectats per la patologia".

Un 75% del TDAH té una base genètica i el 25% restant és atribuïble a factors ambientals molt variables. Per això cal prestar atenció no només a la genètica sinó també a factors externs, com ara determinats estils de vida o interaccions socials.

Hi ha un altre factor, que destaca Cormand:

"La cocaïna i altres substàncies addictives tenen una acció psicoestimulant similar a la del principal tractament farmacològic el TDAH. Això explicaria que, en alguns casos, siguin consumides pels afectats com a automedicació pels seus efectes aparentment 'beneficiosos'".

Al gener, un equip internacional liderat des de Catalunya va publicar un estudi en què es demostra que les persones amb TDAH tenen vora 8 vegades més probabilitats de consumir cànnabis.

 

ARXIVAT A:
SalutTDAHDroguesCiència
Anar al contingut