Un fong modificat genèticament podria acabar amb els mosquits transmissors de malària
L'experiment efectuat a Burkina Faso mostra que en 45 dies la població de mosquits d'una colònia es redueix un 99%
Un fong modificat genèticament és capaç d'acabar en 45 dies amb el 99% dels individus en colònies de mosquits transmissors de la malària, segons un estudi publicat a la revista "Science". Si el sistema es pogués aplicar en ambients oberts a llocs on la malària és endèmica, seria un gran pas contra una malaltia que cada any mata unes 400.000 persones.
L'estudi l'ha fet un equip d'investigadors dels Estats Units i Burkina Faso, encapçalat per Brian Lovett, del Departament d'Entomologia de la Universitat de Maryland, i Etienne Bilgo, de l'Institut de Recerca en Ciències de la Salut de Bobo-Dioulasso, la segona ciutat més poblada del país africà després de la capital, Ouagadougou.
Els investigadors van partir del fong Metarhizium pingshaense, que des de fa segles s'ha fet servir per controlar algunes plagues. El fong infecta i mata alguns insectes, com es va observar en un estudi fet el 2005, tot i que es va veure que la mort es produeix de forma lenta.
Els científics van voler comprovar si podien potenciar la seva acció. Van fer servir una soca específica per a mosquits. Van modificar el fong per introduir-hi un gen i que fabriqués una toxina. Aquesta toxina és un insecticida anomenat Hybrid, que als Estats Units està autoritzat per aplicar-lo directament als conreus. L'insecticida deriva del verí d'una aranya que viu a les Muntanyes Blaves d'Austràlia.
D'aquesta forma, el fong produïa la toxina, programada també perquè només s'activés quan entrava en contacte amb l'hemolimfa, l'equivalent a la sang en els mosquits. Així ho explica en un símil Raymond St. Leger, de la Universitat de Maryland i un dels autors de la recerca:
"Podem imaginar el fong com una agulla hipodèrmics que fem servir per dipositar una toxina potent i específica dintre del mosquit".
Els científics van comprovar que el fong modificat no infectava altres insectes, com les abelles de la mel.
Un cop demostrada la seva seguretat, van planificar una prova a l'aire lliure. Van triar Soumousso, una població rural d'uns 6.000 habitants on als anys 80 es va dur a terme una altra experiència: l'ús de mosquiteres impregnades amb insecticida. Els resultats d'aquesta prova van ser molt positius, però, a la llarga, els mosquits desenvolupen resistència.
Van triar Soumousso no només perquè es troba en una de les àrees amb percentatge més elevat de malalts de malària, sinó perquè a Burkina Faso hi ha una legislació que, sota certes condicions, permet experimentar amb organismes modificats genèticament.
Com que no podien deixar en llibertat el fong, van crear el que van anomenar MosquitoSphere, una estructura d'uns 600 metres quadrats amb sis compartiments i protegida per un hivernacle. L'objectiu era reproduir l'ambient natural on viu el mosquit Anopheles coluzzii, transmissor de la malària i resistents als insecticides habituals.
Els investigadors van instal·lar una sèrie de làmines de cotó negre -les femelles solen triar llocs amb colors foscos per descansar- impregnades amb oli de sèsam produït localment. En uns compartiments les làmines contenien oli amb el fong modificat, en unes altres hi havia làmines amb oli i el fong natural i en unes altres només hi havia l'oli.
Després van introduir 1.000 mascles adults i 500 femelles adultes a cada compartiment. Cada dia, durant els 45 que va durar l`experiment, es va comptar el nombre de mosquits.
Colònies inviables
Els resultats van mostrar que passat el mes i mig, allà on hi havia el fong modificat només hi quedaven 13 mosquits adults, un nombre insuficient per mantenir una colònia. Amb la forma natural del fong en quedaven 455 i als llocs on només hi havia oli de sèsam n'hi havia 1.396.
En experiments fets amb femelles van observar que, si se'ls posava en contacte amb el fong modificat, només ponien 26 ous, que donaven lloc a 3 adults. Les femelles no infectades ponien 139 ous, que donaven lloc a 74 adults.
Amb aquests resultats, els autors comenten que el fong modificat podria ser aplicat de forma efectiva, sempre amb control i regulacions i atenent a les poblacions locals. Les làmines de cotó impregnades serien un remei econòmicament assequible i compatible amb altres plaguicides que s'estiguin aplicant.
El següent pas serà provar en un medi obert l'efectivitat del fong. Però això trigarà un temps, perquè caldrà establir uns controls estrictes per efectuar l'experiment en aquestes condicions.
