Un fet fortuït hauria estat el detonant del doble crim de Susqueda

La "impulsivitat" de Jordi Magentí que recullen els informes mèdics als quals ha tingut accés TV3 sosté aquesta hipòtesi

Roger Rovira i Marta PlanellasActualitzat

Per què Jordi Magentí hauria matat amb acarnissament els dos joves al pantà de Suqueda? Una pregunta difícil de respondre i impossible d'entendre. Els Mossos creuen que no hi ha un mòbil del doble crim. És a dir, víctimes i agressors ni es coneixien ni tenien cap fet previ.

Es creu que tot hauria passat per una situació fortuïta que va provocar el detonant. Una teoria que sostenen algunes hipòtesis encara no descartades per la investigació, com per exemple el robatori de marihuana plantada il·legalment a prop del pantà.

 



La veritat de tot el que va passar, però, està dins del seu cap. El seu perfil psicològic: el d'una persona que actua per impulsos. Així el descriuen els psiquiatres que, en algun moment de la seva vida, l'han avaluat. Entre ells, però, amb discrepàncies, segons els informes als quals ha tingut accés TV3.

Pels forenses independents del judici per l'assassinat de la seva dona, Jordi Magentí és una persona sense alteracions mentals que va actuar per un atac de gelosia.

Informes forenses judicials, setembre 1998:

" Presenta capacitat de judici conservada i una personalitat sencera, tot i que es mou sota estats afectius intensos."

 

Però un dels forenses neutrals, en la declaració que va fer en el judici l'any 2000, va anar més i enllà i va descriure Jordi Magentí literalment com una persona fora de la normalitat.

" Alienat? No ho és. Per descomptat que no és un boig. Però també seria injust dir que és una persona normal."

En canvi, el pèrit de la defensa li diagnosticava un trastorn límit de personalitat, és a dir, un individu inestable emocionalment, propens a tenir accions impulsives o caòtiques amb altres persones

Informe pèrit defensa, octubre 1998:

"L'explorat presenta un trastorn fronterer de personalitat amb perfil obsessiu compulsiu..."

"Té més facilitat per a conductes impulsives i compulsives que per a conductes reflexionades."

 

Un diagnòstic que també li fan, una anys abans, una doctora en l'informe psicològic inclòs en el procediment civil de separació de la seva dona.

Informe mèdic per la separació, maig 1994:

"... perd fàcilment el control davant d'ella, amb descàrregues impulsives (...) Pot tenir descàrregues explosives."

 

A banda de les anàlisis psiquiàtriques, hi ha els fets. Diagonosticat per depressió, durant tres anys Jordi Magentí va estar en mans de cinc metges prenent diversa medicació.

De les 10 últimes baixes laborals, 7 eren per trastorns psicològics. Els informes del seu pas per la presó revelen que va internar suïcidar-se dos cops, un penjant-se i l'altre clavant-se un ganivet.
 


Sense confessió ni arma del crim, la investigació contra ell es fonamenta en diversos indicis que trenquen la seva presumpció d'innocència. Alguns ja revelats, com per exemple, que les càmeres del pantà i algun testimoni ubiquen el seu cotxe a la zona.

ARXIVAT A:
Policial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut