Noia encenent cigarreta de cànnabis (Flickr)
No hi ha cap tractament aprovat contra l'addicció al cànnabis (Flickr)

Un fàrmac experimental redueix l'addicció al cànnabis i els efectes de l'abstinència

Si supera les següents proves, seria el primer fàrmac aprovat contra aquesta addicció

Xavier DuranActualitzat

Un fàrmac experimental contra l'addicció al cànnabis ha mostrat resultats molt positius en la segona fase d'un assaig clínic. La substància va reduir l'ús de cànnabis i els efectes de la síndrome d'abstinència en un grup d'adults.

La base de l'assaig és evitar la degradació d'una substància anomenada anandamida, present de manera natural al cervell i que té efectes semblants al cànnabis, perquè s'uneix als mateixos receptors. Al cervell també hi ha un enzim -un catalitzador biològic- que destrueix l'anandamida. Per tant, en redueix la quantitat i l'activitat.

El fàrmac assajat, anomenat PF-04457845, inhibeix aquest enzim. I així aconsegueix mantenir uns nivells més elevats d'anandamida. Com a resultat, el cervell rep, de manera natural, uns estímuls que milloren l'estat d'ànim i redueixen la irritabilitat.

L'estudi ha estat liderat per Deepak Cyril D'Souza, de la Universitat de Yale, i els resultats es publiquen a la revista "The Lancet Psychiatry".

Un grup de setanta voluntaris

La fase 2 d'un assaig clínic intenta esbrinar l'efectivitat del candidat a fàrmac i les dosis adequades per assolir aquest efecte. En aquest cas, hi van participar setanta homes d'entre 18 i 55 anys amb trastorn per ús de cànnabis. Aquest trastorn es caracteritza per un consum continuat de la droga, tot i els efectes físics, psíquics i socials que implica. Al principi de l'estudi els participants fumaven, de mitjana, tres cigarretes diàries.

D'aquest grup, 46 homes van rebre quatre mil·ligrams diaris del fàrmac i la resta només placebo. L'assaig va durar quatre setmanes i en aquest temps es van fer anàlisis de sang i orina per controlar que tots prenien les pastilles prescrites. Un 88% dels participants varen prendre tota la medicació.

La primera setmana de l'assaig la van passar a l'hospital, on el consum es va reduir a zero per aconseguir els efectes de la síndrome. Allà ja es va observar que els homes que prenien PF-04457845 mostraven menys símptomes, com ara depressió, irritabilitat i ansietat.

Els voluntaris van continuar el tractament durant tres setmanes a casa seva. Les anàlisis de sang i orina van prosseguir. Els que prenien la medicació van mostrar millores en el son: dormien més temps i més profundament i es trobaven més descansats quan es despertaven.

Al final del tractament, els que prenien el fàrmac també consumien menys: una mitjana de 0,47 cigarrets de cànnabis al dia, contra una mitjana d'1,27 entre els que prenien placebo. Deepak Cyril D'Souza valorava positivament els resultats, però reconeixia la necessitat de més estudis:

"El PF-04457845 ha estat ben tolerat. Malgrat això, cal més recerca per demostrar que el PF-04457845 és segur i efectiu en una mostra més àmplia d'individus, en particular dones, i en pacients externs a llarg termini."

L'estudi no va incloure dones, perquè en aquell moment faltava informació sobre la toxicitat que els podria provocar.

Tretze milions d'addictes al món

L'addicció al cànnabis afecta uns tretze milions de persones a tot el món. Una enquesta presentada aquest dilluns mostrava que a l'estat espanyol el percentatge de consumidors ha augmentat en relació a fa dos anys i ara arriba a l'11% dels adults.

S'han assajat molts fàrmacs per tractar-lo, però no n'hi ha cap d'aprovat, perquè no han mostrat ser alhora efectius i segurs. La teràpia de substitució amb tetrahidrocannabinol, el principi psicoactiu de la marihuana, s'ha mostrat efectiva per reduir la síndrome d'abstinència, però no evitava la recaiguda i podia portar a un ús abusiu.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutDrogues
Anar al contingut