Un fàrmac contra l'Ebola podria ser efectiu per minimitzar els efectes del coronavirus
El Remdesivir, que es fa servir amb l'Ebola, podria ser un tractament efectiu amb el coronavirus abans que es trobi una vacuna
Un fàrmac contra l'Ebola podria ser efectiu per minimitzar els efectes del coronavirus

Un fàrmac contra l'Ebola podria ser efectiu per minimitzar els efectes del coronavirus

El Remdesivir, que es fa servir amb l'Ebola, podria ser un tractament efectiu amb el coronavirus abans que es trobi una vacuna

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Investigadors de l'Irsi-Caixa investiguen un fàrmac, el Remdesivir, que ja es fa servir contra el virus de l'Ebola i que podria resultar molt efectiu per minimitzar els efectes del coronavirus SARS-CoV-2.

Núria Izquierdo-Useros, investigadora de l'Irsi-Caixa, ho ha explicat al programa "El suplement", de Catalunya Ràdio:

"Volem trobar fàrmacs en temps rècord. Fàrmacs que ja es coneixen i que s'estan fent servir en clínica per poder combatre el coronavirus."

"De la mateixa manera que a molts altres laboratoris, nosaltres també veiem que el Remdesivir és el fàrmac que té més activitat en aquest model cel·lular que testem en el laboratori contra el coronavirus que hem aïllat aquí, a Catalunya."

Anuncia que la setmana que ve faran públics els resultats i les dades obtingudes en laboratori de l'efectivitat del Remdesivir i que després caldrà un estudi clínic que demostri l'efectivitat del fàrmac en humans abans d'administrar-ho de manera general:

"El coronavirus i el virus de l'Ebola tenen en comú la forma com es perpetuen dins de les cèl·lules. Utilitzen un mecanisme molt similar per reproduir-se dins el cos humà. I el Remdesivir el que fa és frenar aquest mecanisme de reproducció. Si ataquem la reproducció del virus, podem frenar-lo i evitar la dispersió dins de l'organisme i frenar els símptomes associats".

El principal inconvenient del Remdesivir és que és un medicament car i que només s'administra per via intravenosa, és a dir cal injectar-lo, i això dificulta la seva distribució massiva.

El consorci format per la fundació Irsi-Caixa, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i el Barcelona Supercomputing Center amb el suport de Grífols també fa assajos "in vitro" amb altres fàrmacs com la hidroxicloroquina. Un medicament que es fa servir per combatre la malària, que és més assequible i que també està donant bons resultats en la lluita contra el coronavirus.

Podria haver-hi vacuna en poc més d'un any

I és que la voluntat d'aquest consorci d'investigació és actuar en diversos fronts: buscar medicaments que apaivaguin els efectes del coronavirus en l'organisme i treballar en la recerca d'una vacuna segura i eficaç a mig/llarg termini.

Núria Izquierdo-Useros es mostra optimista i diu que confia que s'aconsegueixi una vacuna en el termini d'un any o any i mig:

"Estem totalment dedicats al disseny d'una vacuna i a la seva posada en marxa. Abans de fer servir una vacuna en humans hi ha una sèrie de fases que s'han de confirmar, i això porta un temps."

"Jo crec que podem ser optimistes perquè el coronavirus no és un virus que presenti massa modificacions ni canvis genètics. i això ens fa tenir moltes esperances que el disseny d'una vacuna estigui en un any, o un any i mig. Serà una gran notícia per a tots."

La investigadora de la fundació Irsi-Caixa veu poc probable que, tal com apunten algunes teories conspiratòries, el coronavirus SARS-CoV-2 hagi sortit d'un laboratori xinès i assegura que és molt més probable que es tracti "d'un salt d'un virus animal a un humà":

"Tenim molts exemples de virus que han saltat dels animals als humans. L'Ebola n'és un exemple, l'VIH n'és un altre. Jo crec que en el cas d'aquest coronavirus l'origen claríssim és un animal, probablement un ratpenat i s'ha de veure quin és l'animal intermediari que ha permès el salt a l'humà. Em sembla molt poc probable que aquest virus hagi sortit d'un laboratori".

ARXIVAT A:
Coronavirus Vacunes Investigadors catalans

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut