Un fàrmac anticoagulant frena l'Alzheimer en ratolins
Si fos efectiu en humans, els especialistes apunten que caldria ajustar molt bé la dosi perquè el medicament té efectes secundaris importants
Novetats en la investigació contra l'Alzheimer. El Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars, dirigit pel cardiòleg Valentí Fuster, ha descobert que un anticoagulant ajuda a protegir la memòria.
Es tracta d'una línia d'investigació encara molt inicial perquè només s'ha provat, de moment, en ratolins. L'estudi es va fer amb ratolins dissenyats genèticament per desenvolupar l'Alzheimer.
Se'ls va tractar amb un anticoagulant comú, el dabigatran, i al cap d'un any es va comprovar que havia tingut efectes protectors en la memòria.
My first paper as Corresponding is OUT @JACCJournals! Anticoagulation with dabigatran ameliorates Alzheimer's progression in mice. Thanks to authors, funding & mentors Drs. Strickland @RockefellerUniv & Fuster @CNIC_CARDIO for believing in me #VascularAD https://t.co/27VqQPgySa
— Marta Cortes Canteli (@mcortescanteli) October 7, 2019
Marta Cortés-Canteli, investigadora Miguel Servet del CNIC, explica que un anticoagulant de nova generació és capaç de retardar els símptomes de la malaltia:
"Un tractament anticoagulant, un anticoagulant de nova generació és capaç de retardar els símptomes de la malaltia de l'Alzheimer, és capaç de prevenir que hi hagi problemes de memòria, almenys en aquest model de ratolí."
La investigació obre una nova via terapèutica per als 30 milions de malalts d'Alzheimer que hi ha al món. Ara cal veure si és efectiu en humans.
Medicament amb importants efectes secundaris
El fet que el fàrmac ja es trobi al mercat permetria reduir les despeses i els temps de la investigació. Però els especialistes apunten que caldria ajustar molt bé la dosi perquè el medicament té efectes secundaris importants.
El director de la Unitat de Memòria de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, Alberto Lleó, alerta dels efectes adversos que pot tenir aquest tractament:
"El risc principal és que sabem que és una població més fràgil, que, a més a més, té fragilitat als vasos i que pot tenir com un efecte advers les hemorràgies cerebrals."
Els resultats esperançadors d'aquesta investigació s'han de demostrar ara en animals més grans, com els conills, abans de plantejar-se el pas als humans. Un pas que no sempre es pot arribar a fer i que, en tot cas, encara podria trigar anys.
