Fan un exemplar d'"El conte de la serventa" impossible de cremar
Un exemplar impossible de cremar de la novel·la de Margaret Atwood s'ha subhastat per recaptar fons per al PEN America, l'associació d'escriptors en defensa de la llibertat d'expressió
En un moment en què la prohibició de llibres és perillosament habitual, el PEN America ha creat un exemplar que és impossible de cremar. La novel·la "El conte de la serventa", de l'escriptora canadenca Margaret Atwood, té una edició a prova de foc, creada per l'editorial Penguin Random House.
Batejat com "el llibre incombustible", l'exemplar vol ser "un símbol contra la censura i un recordatori que hem de protegir històries vitals en un moment de ràpida proliferació de la prohibició de llibres".
Atwood ha seguit el joc a la iniciativa i, en un vídeo promocional, apareix amb un llançaflames intentant cremar el llibre, sense sortir-se'n. "Perquè les paraules poderoses no poden destruir-se", proclama l'editorial:
El llibre utilitza materials a prova de foc, incloent-hi tinta resistent a les altes temperatures o pàgines de cinefoil, un material utilitzat en el cinema, segons explica el PEN America.
Aquest exemplar únic d'"El conte de la serventa" s'ha subhastat aquest dimarts per 130.000 dòlars, una xifra superior a la que preveia Sotheby's, que calculava obtenir una quantitat entre els 50.000 i els 100.000 dòlars. Els diners es destinaran al PEN America, l'associació d'escriptors en defensa de la llibertat d'expressió.
Una novel·la prohibida en diverses ocasions
Publicada l'any 1985, "El conte de la serventa" explica la història d'un futur imaginari en què, als Estats Units, les dones fèrtils són esclavitzades per tenir fills que posteriorment entreguen a les classes dirigents de la república de Gilead, dominada per homes ultraconservadors.
"El conte de la serventa" s'ha prohibit en diversos districtes escolars, amb arguments com una suposada "vulgaritat" de l'argument o la promoció de la promiscuïtat sexual. Paradoxalment, en el futur distòpic de la novel·la, només un petit grup de privilegiats pot llegir una quantitat de llibres.
L'any 2018 es va publicar per primera vegada en català.
La sèrie televisiva del mateix nom de la plataforma Hulu, estrenada el 2017 i guanyadora de 15 premis Emmy i dos Globus d'Or, ha fet encara més coneguda la novel·la d'Atwood.
L'èxit de la ficció protagonitzada per Elisabeth Moss ha convertit en habituals les imatges de protestes a favor dels drets de les dones en què les manifestants van vestides com els personatges de la sèrie.
El debat sobre els llibres prohibits
La iniciativa és una picada d'ullet a la novel·la "Fahrenheit 451", de Ray Bradbury, en què una brigada de bombers crema tots els llibres que troba per controlar allò que aprèn la població.
Actualment, als Estats Units el debat sobre la prohibició de llibres ha tornat a primera línia per les peticions de veto de determinats títols, gairebé sempre per raons morals i per iniciativa de persones o grups conservadors.
Segons dades de l'Associació de Biblioteques dels Estats Units, l'any passat va haver-hi 729 intents de censura de 1.597 llibres arreu del país, la xifra més alta en els 20 anys que fa que hi ha aquest recompte. D'altra banda, un informe del PEN America assenyala que, entre el juliol de 2021 i el març de 2022 s'han prohibit 1.145 llibres de biblioteques escolars als Estats Units.
En general, els llibres vetats ho són a petició d'associacions de pares o grups religiosos. Acostumen a ser títols de temàtica homosexual o transgènere o bé que tracten qüestions de sexe o violència racial amb llenguatge directe.
La censura, però, pot arribar a clàssics com "1984", de George Orwell; o "El vigilant en el camp de sègol", de J.D. Salinger; els llibres de Harry Potter o el còmic "Maus".
La xarxa de biblioteques pública de Nova York ha llançat aquesta primavera la iniciativa "Llibres prohibits per a tothom", que posa a disposició del públic les versions electròniques d'alguns dels llibres prohibits al país.
