Un estudi va alertar fa 12 anys el govern australià d'incendis intensos i prolongats

L'informe de l'economista Ross Garnaut, encarregat pel govern, preveia el que s'està produint i destacava la necessitat de reduir les emissions
Un estudi va alertar fa 12 anys el govern australià d'incendis intensos i prolongats

Un estudi va alertar fa 12 anys el govern australià d'incendis intensos i prolongats

L'informe de l'economista Ross Garnaut, encarregat pel govern, preveia el que s'està produint i destacava la necessitat de reduir les emissions
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Els incendis han cremat fins ara 103.000 quilòmetres quadrats

El 2020 es farà més evident que els incendis forestals a Austràlia comencen abans, acaben més tard i són més intensos degut a l'escalfament global. No es tracta d'una predicció basada en els fets dels últims mesos, sinó del que es deia en un informe independent elaborat l'any 2008 a petició dels governs de la federació australiana.

Aprofitant la progressió i agreujament dels focs que van començar a Austràlia al setembre -un mes abans del que és habitual-, la SBS, la cadena pública australiana de televisió, ha recordat l'anomenada "Revisió Garnaut del Canvi Climàtic", que porta el nom de l'economista Ross Garnaut, a qui es va encarregar l'informe.

Dotze anys després, pot sorprendre que l'autor encertés de ple en la seva previsió sobre l'any en què aquests efectes es notarien -estem a la temporada d'incendis 2019-2020. Però això demostraria, una vegada més, que el fenomen no és res nou i que la ciència ja permetia fer pronòstics força acurats sobre els seus efectes.
 


El que també es pot veure és que el govern no va fer cas de l'informe. Va ser encarregat al setembre del 2007 per Kevin Rudd, polític laborista i aleshores cap de l'oposició, i tots els governs territorials de la Commonwealth australiana. El 24 de novembre d'aquell any, Rudd va guanyar les eleccions, es va convertir en primer ministre i va confirmar la participació del govern federal en l'informe.
 

Vaques davant d'un incendi a l'illa del Cangur (Paul Stanton-Wildlifee Sanctuary/via Reuters)


Austràlia, "el país desenvolupat més afectat"

Ross Garnaut és professor d'Economia a la Universitat Nacional d'Austràlia i vicerector adjunt i catedràtic adjunt d'Economia a la Universitat de Melbourne. En l'informe que porta el seu nom, hi analitzava els impactes de l'escalfament global en l'economia australiana, els costos de l'adaptació i la mitigació i el context internacional en què el fenomen era conegut i debatut.

Segons la xarxa de col·laboració científica ResearchGate, és un dels informes més importants publicats a Austràlia en molts anys. La primera versió es va publicar el 2008 i es va actualitzar el 2011.

 

Revisió Garnaut del Canvi Climàtic (2008) by Moderador Noticies Web on Scribd

 

Tot i que a l'informe no es parla explícitament de previsions per al 2020, la cadena SBS el cita dient que les projeccions "suggereixen que les temporades d'incendis començaran abans, acabaran una mica més tard i en general seran més intenses" i també inclou entre cometes aquesta cita:

"Aquest efecte s'incrementa amb el temps, però hauria de ser observable directament el 2020."

El que sí que es pot trobar en les versions que hi ha a Internet és aquesta afirmació:

"Austràlia seria un gran perdedor -possiblement el major perdedor entre els països desenvolupats- amb un canvi climàtic no mitigat."

Però juntament amb les previsions molt negatives si no s'afrontava el problema a nivell mundial, l'informe també descriu punts forts d'Austràlia. Així, s'hi afirma que el país "té els recursos humans i naturals perquè li vagi bé dintre d'un ambiciós esforç internacional de mitigació". Reconeixia que això pot sorprendre, degut a la dependència dels combustibles fòssils, però explicava per quines raons considerava que Austràlia se'n podia sortir.

Així, l'informe explica que "Austràlia té una base excepcional de recursos humans en enginyeria, gestió i finances relacionada amb el sector dels recursos" i això li permetria ser competitiva en una indústria baixa en carboni.

També considera que el país és un gran exportador d'urani -donant per fet implícitament que, segons ell, l'energia nuclear ajudaria a reduir les emissions- i de gas natural -un combustible fòssil que produeix emissions, però menys que el carbó.
 


Al mateix temps, considera que Austràlia té una riquesa excepcional cara a explotar energies renovables -solar, geotèrmica i eòlica i, probablement, per energia de les marees i onades i biocombustibles i llocs molt bons per capturar i emmagatzemar carboni.

Per tot això, proposa que es retallin les emissions més enllà del que es va suggerir a la conferència de Bali el 2007. I com a mecanisme aconsella, més que impostos, un eficient pla de comerç d'emissions.
 

Casa cremada a la població de Mogo (Reuters/Alkis Konstantinidis)


Afectat per l'alternança de governs

El laborista Kevin Rudd, primer ministre entre 2007 i 2010, va fracassar en el seu intent de fer aprovar aquest pla. El va succeir Julia Gillard, primera dona que accedia al càrrec, que va poder aprovar un impost al carboni, que va ser anul·lat quan el liberal Tony Abbott va ser nomenat primer ministre.

Sota la presidència d'Abbott, Austràlia va signar l'Acord de París del 2015. Però la coalició de centredreta es mostrava cada vegada més escèptica sobre l'escalfament global i els seus efectes. 

Després de tres anys de presidència de Malcolm Turnbull -que ara fa declaracions demanant que els liberals canviïn la seva posició sobre l'escalfament global-, va accedir al càrrec Scott Morrison, l'actual cap de govern. Morrison ha negat repetidament la relació dels incendis amb l'escalfament global, si bé, davant les crítiques, els darrers dies ha intentat matisar una mica la seva posició.

Al novembre, el viceprimer ministre, Michael McCormack, del Partit Nacional -considerat el dels agricultors i ramaders i del món rural en general- afirmava que "a Austràlia hem tingut incendis des de l'inici dels temps". I afegia que la influència de l'escalfament global en els incendis eren "deliris d'alguns purs, il·luminats i desperts hippies de la capital".
 

Sentiment de tristesa

La cadena SBS va preguntar a Garnaut quin sentiment tenia sobre la situació actual en relació a l'informe del 2008. I va respondre això:

"És de tristesa, va ser inefectiu. Havent tingut l'oportunitat de parlar als australians sobre aquest tema, és trist que jo no fos efectiu en persuadir-los que era d'interès nacional jugar un paper positiu en un esforç global per mitigar els efectes del canvi climàtic."

A més, Garnaut va dir que "malgrat que les coses estan malament, aniran a pitjor si les concentracions de gasos d'hivernacle a l'atmosfera segueixen creixent".

L'avís de Garnaut destaca perquè es va publicar fa 12 anys i perquè mostrava tant els efectes negatius com les possibilitats i avantatges de fer front al fenomen. Però no ha estat l'única alerta. Així, el 2017, dues investigadores de la Western Sidney University -Universitat del Gran Oest de Sidney-, Rosemary Leonard i Zoe Leviston, van publicar a la revista científica croata Socijalna ekologija un article en què afirmaven això:

"Austràlia és el continent més càlid i sec del món i la ciència suggereix que el canvi climàtic afectarà Austràlia molt més que altres països."

Afegien que el país ja havia afrontat durant la dècada desastres naturals significatius -inundacions, incendis i sequeres- i que era probable que s'incrementessin en el futur. I citava Garnaut en una previsió a llarg termini: es preveu que el clima serà més càlid i sec, amb menys pluja i una temperatura mitjana cinc graus superior per al 2070.

A les xarxes socials es va comentar de seguida la notícia. Un dels primers a fer-ho va ser el periodista Ben Pennings.

 

 


Superfície cremada: com tres vegades Catalunya

Els incendis van començar al setembre, un mes abans de l'inici habitual de la temprada de risc, que sol acabar a finals de març. El 2019 ha estat l'any més càlid i sec a Austràlia des que hi ha registres. I el 18 de desembre va viure el dia amb la mitjana de màximes de 41.9°C. A més, les setmanes més càlides al sud d'Austràlia solen ser les de finals de gener i principis de febrer.

Segons l'Oficina de Meteorologia d'Austràlia, a aquestes condicions s'hi han afegit dos fenòmens climàtics: el dipol de l'oceà Índic, que transporta aigua calenta cap a l'Àfrica i agreuja la sequera, i el mode anular del sud, que porta vents càlids i secs des del desert a la costa.
 

Bosc cremant a l'illa del Cangur (AAP Image/David Mariuz/via Reuters)


La superfície cremada fins ara, 103.000 quilòmetres quadrats, ja supera la suma de les afectades pels incendis forestals de Califòrnia del 2018 i els de l'Amazònia el 2019 i equival a més de 3 vegades Catalunya.

Han causat la mort de 27 persones i d'uns 1.200 milions d'animals. Els costos econòmics superen els 1.200 milions d'euros. Dijous hi havia encara 8 focs actius i la temperatura havia baixat. Però es preveu que tard o d'hora torni a augmentar.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Medi ambient Ecologia Incendis