Un estudi de 500 anys de sexe i paternitat extramatrimonial desmunta falses creences

Una recerca d'investigadors belgues i catalans utilitza els cromosomes sexuals per relacionar classe socioeconòmica i paternitat extramatrimonial
Un estudi de 500 anys de sexe i paternitat extramatrimonial desmunta falses creences

Un estudi de 500 anys de sexe i paternitat extramatrimonial desmunta falses creences

Una recerca d'investigadors belgues i catalans utilitza els cromosomes sexuals per relacionar classe socioeconòmica i paternitat extramatrimonial
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Un estudi de 500 anys de sexe i paternitat extramatrimonial desmunta falses creences
Els autors han investigat el cromosoma sexual masculí (Flickr)

La paternitat extramatrimonial a Europa occidental s'ha donat sobretot durant el segle XIX i entre persones de baix nivell social que habitaven ciutats densament poblades. Així ho indica un estudi que abasta 500 anys i 22 generacions i que s'ha publicat a la revista Current Biology.  

L'estudi l'ha fet un equip de la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven), amb participació d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

La paternitat per relacions extramatrimonials ha estat sovint un tema que ha despertat curiositat -i malfiances i conflictes. Però mai no s'havia estudiat des del punt de vista científic, més enllà de les proves de paternitat que es poden dur a terme des de fa uns anys i que han provocat més d'una sorpresa als implicats.

Ara, l'equip liderat per Maarten Larmuseau, de la KU Leuven, ha analitzat per primer cop si aquesta paternitat extramarital ha tingut molta incidència en els darrers segles. Per això, van utilitzar, en primer lloc, la genealogia. Van identificar 513 parells d'homes adults contemporanis que viuen a Bèlgica i els Països Baixos que, teòricament i segons el seu arbre familiar, compartien un ancestre patern comú.

Això significa que haurien de tenir el mateix cromosoma Y. Els cromosomes sexuals dels homes són XY i els de les dones XX. Això implica que els fills mascles han rebut forçosament el cromosoma Y del seu pare. I que si s'ha mantingut una línia amb descendència masculina, el cromosoma Y ha viatjat a través dels segles.

Si els 513 individus no tenien el mateix cromosoma Y, això significava que en alguns moments s'havia produït paternitat extraparental. I altres cromosomes Y s'havien afegit a aquest arbre genealògic teòricament uniforme.

Incidència més aviat baixa

Els investigadors van trobar que la paternitat extramatrimonial era més aviat baixa i que no es donaven diferències entre Bèlgica i els Països Baixos, tot i que els primers són catòlics i els segons protestants. Per tant, això no depèn, en principi, de la religió.

En canvi, sí que van observar que hi influïen l'estatus socioeconòmic i la densitat de població. Entre agricultors i artesans i comerciants acomodats, hi havia al voltant d'un 1% de casos. En canvi, entre els treballadors i teixidors de classe baixa, estava al voltant del 4%. A més, els percentatges eren més alts com més densitat de població, com ara en grans ciutats.

Un cop combinats els dos factors (classe socioeconòmica i densitat de la població) les diferències eren força grans. Entre les classes mitjanes i altes i els agricultors de ciutats poc poblades, era del 0,5%. En canvi, per a les classes socioeconòmiques baixes que viuen a les ciutats més densament poblades, gairebé arribava al 6%.

Obrers de la Riotinto Company Limited (Wikipedia/Creative Commons)


Això permet fer deduccions personals, segons Maarten Larmuseau:

"Si els teus avantpassats van viure en ciutats i van pertànyer a les classes socioeconòmiques més baixes, les possibilitats que hi hagués paternitat extraparental en la teva història familiar són molt més grans que si van ser agricultors."

Des del punt de vista de l'evolució biològica, la fidelitat a la parella no és sempre la millor estratègia. Segons expliquen els biòlegs, els mascles poden beneficiar-se de les trobades sexuals esporàdiques perquè donen lloc a més descendència que limitant-se a una sola femella. I les femelles també poden obtenir avantatges si puntualment s'aparellen amb mascles superiors, que donen una progènia més apta.

Falses creences

Més enllà de la pura biologia, el nou estudi dona suport a les teories que tenen en compte l'entorn social, com explica Francesc Calafell, investigador principal en el Grup de Genòmica de la Individualitat de l'IBE i un dels autors de la recerca:

"Les troballes d'aquest estudi recolzen les teories evolutives que suggereixen que els incentius individuals i les oportunitats per buscar o prevenir l'aparellament fora de la parella depenen del context social. També rebaten la falsa creença que les taxes de PEP en la societat occidental són generalment altes, mostrant unes modestes taxes mitjanes al voltant de l'1 per cent d'incidència."

Tot i així, aquestes taxes són més elevades entre treballadors que viuen a la ciutat. I això desfà certes idees prèvies, com comenten els investigadors en el seu article:

"Prèviament, es pensava que els percentatges relativament alts de paternitat extraparental, més del 5%, només es donaven en unes quantes societats tradicionals de Sud-amèrica i Àfrica, on una poliàndria informal està socialment acceptada i múltiples parelles masculines poden contribuir a la descendència d'una mateixa dona."

Com es pot observar, en certs grups de la societat occidental també es donen elevats percentatges de paternitat extramatrimonial, tot i que cal mirar el nivell socioeconòmic i el lloc de residència dels implicats. O almenys va ser així en el segle XIX, una època de grans canvis socials, tecnològics i urbanístics. Precisament els investigadors han observat que el nombre màxim de paternitats extraconjugals es va donar a finals del segle XIX, moment de grans canvis en la densitat de població i amb l'expansió del proletariat industrial.

Anàlisi de les causes

Sobre la relació entre paternitat externa al matrimoni i densitat de població, els autors recalquen que concorda amb observacions fetes en el regne animal. La densitat incrementa la possibilitat de trobades i augmenta l'anonimat.

Pel nivell socioeconòmic, una hipòtesi que alguns investigadors han proposat és la gran vulnerabilitat de les dones i la violència sexual i explotació que patien. Però això no es pot saber sense conèixer la identitat del pare biològic, que podria ser de la mateixa classe social o d'un estatus superior.

Els autors han mostrat una correlació, però les causes poden quedar, fins a cert punt, ignorades, "perquè no coneixem en quins casos els marits eren conscients que la descendència no era biològicament seva, ni podem reconstruir les circumstàncies i intencions de les dones implicades", conclouen.

El percentatge més alt entre classes baixes concorda amb dades contemporànies obtingudes amb anàlisis de sang a Mèxic i als Estats Units. Els autors apunten que una raó pot ser que l'escassesa incentivi la cerca de pares fora del matrimoni, perquè això pot aportar recursos forans, una tendència que els biòlegs han observat en el món animal.

 

ARXIVAT A:
Ciència