Un estudi comptabilitza 88 sectes a Catalunya amb diferent perillositat i més de 53.000 adeptes

Un total de 53.316 catalans, aproximadament el 0,88 per cent de la població, són adeptes a les 88 sectes que actualment actuen a Catalunya, de les quals 16 són considerades perilloses, segons un estudi elaborat per l'entitat Assessorament i Investigació de Socioaddiccions (AIS). Les dades constaten una certa estabilitat en el nombre d'adeptes al llarg de l'última dècada. Els investigadors demanen més sensibilitat als jutges i complicitat dels poders públics per combatre aquests grups.
Catalunya

Un estudi comptabilitza 88 sectes a Catalunya amb diferent perillositat i més de 53.000 adeptes

Un total de 53.316 catalans, aproximadament el 0,88 per cent de la població, són adeptes a les 88 sectes que actualment actuen a Catalunya, de les quals 16 són considerades perilloses, segons un estudi elaborat per l'entitat Assessorament i Investigació de Socioaddiccions (AIS). Les dades constaten una certa estabilitat en el nombre d'adeptes al llarg de l'última dècada. Els investigadors demanen més sensibilitat als jutges i complicitat dels poders públics per combatre aquests grups.
Actualitzat
L'estudi, que ha presentat la consellera de Salut, Marina Geli, s'ha dut a terme durant els anys 2003 i 2004 a través d'entrevistes amb experts en sectes, persones que alguna vegada han estat en contacte amb elles i líders d'associacions catalanes no considerades grups de manipulació.

El director mèdic d'AIS, Josep Maria Jansà, ha explicat que l'informe, elaborat a partir d'un estudi fet entre el 2003 i el 2004, estima que el 0,88% de la població catalana és adepte o seguidor d'alguna secta i xifra en 88 el nombre de grups de manipulació que actuen a Catalunya. Dels 53.316 seguidors de sectes a Catalunya, 39.469 pertanyen a sectes amb un nivell de manipulació "elevat", i la resta són adeptes a grups que poden considerar-se menys perillosos.

Temàtiques

Les associacions vinculades al món esotèric són les que atrauen més adeptes, seguides dels grups religiosos (que inclouen el catolicisme, altres branques del cristianisme, l'islam, l'hinduisme o el sincretisme) i, en tercer lloc, les entitats de caràcter filosòfic.

En comparació amb l'anterior estudi sobre sectes, que AIS va elaborar el 1992, s'ha apreciat una certa "estabilitat" en el nombre de persones adeptes i també una varietat més elevada dels tipus de grups de manipulació existents.

Com combatre les sectes

Com a mesures per combatre les sectes, l'estudi recomana als jutges que tinguin més en compte les investigacions policials sobre grups de manipulació, ja que, segons Josep Maria Jansà, en el sector s'ha detectat "poca sensibilitat per dur a terme accions concretes". L'estudi proposa també més "complicitat" entre els poders públics i el món associatiu, perquè s'apliqui de forma curosa el codi ètic d'entitats, així com més regulació del sector per evitar donar cobertura a sectes emmascarades.

Malgrat que l'estudi no traça un perfil d'adeptes a sectes, Jansà ha comentat que aquestes solen seduir persones que estan en permanent disconformitat o inadaptació al seu entorn social i familiar, inestables, amb tendència a l'aïllament i la introversió i de baixa autoestima.

L'informe assenyala diversos indicis per sospitar que una associació pot ser sectària: una jerarquia rígida estricta i no dialogant, negació de la diversitat i l'individu, obligació de desenvolupar treballs no remunerats, finançament il·legítim i control dels béns econòmics i la vida quotidiana dels seus seguidors.