Un estudi assegura que l'ús del català a les universitats valencianes és pràcticament inexistent
Segons un informe sobre els usos lingüístics en l'ensenyament superior valencià, la presència del català a les universitat públiques valencianes és anecdòtica. L'estudi revela que l'oferta docent en català no està planificada, i que depèn únicament i exclusivament de la voluntat i predisposició de cada professor. De fet, dos de cada tres docents reconeixen que mai han fet una classe en català.
La falta de competència lingüística del professorat, el poc ús que se'n fa en les relacions administratives, i el difícil que és que es posi en pràctica en el món de la investigació són algunes de les principals mancances que apunta aquest informe.
A més, només un 1,8% dels estudiants universitaris de la Comunitat Valenciana reben totes les classes en català, i les que s'hi fan són possibles perquè els professors ho fan de forma voluntària. Unes xifres que empitjoren en l'àmbit escolar, on l'oferta d'ensenyament en català en comparació amb la demanda de les famílies és especialment baixa.
Segons l'informe, la Universitat Miguel Hernández d'Alacant és l'última del rànquing amb gairebé el 98% del total de les classes en castellà, mentre que la Universitat Jaume I de Castelló se salva, tot i que per poc, sobretot perquè compta amb més valencianoparlants i perquè demana requisits lingüístics tant al personal administratiu com als que treballen en els serveis.
Malgrat tot, però, l'estudi assegura que més de tres quartes parts dels estudiants valencians entenen i escriuen correctament el català i que gairebé el 20% dels professors veuen amb freqüència la televisió catalana, i apunta que per acabar amb aquesta problemàtica s'ha d'aplicar un pla d'igualtat amb el castellà. Tot i així, assegura que, encara que s'apliqués immediatament i de forma estrica, la paritat entre les dues llengües no s'aconseguiria fins d'aquí a 25 anys.
A més, només un 1,8% dels estudiants universitaris de la Comunitat Valenciana reben totes les classes en català, i les que s'hi fan són possibles perquè els professors ho fan de forma voluntària. Unes xifres que empitjoren en l'àmbit escolar, on l'oferta d'ensenyament en català en comparació amb la demanda de les famílies és especialment baixa.
Segons l'informe, la Universitat Miguel Hernández d'Alacant és l'última del rànquing amb gairebé el 98% del total de les classes en castellà, mentre que la Universitat Jaume I de Castelló se salva, tot i que per poc, sobretot perquè compta amb més valencianoparlants i perquè demana requisits lingüístics tant al personal administratiu com als que treballen en els serveis.
Malgrat tot, però, l'estudi assegura que més de tres quartes parts dels estudiants valencians entenen i escriuen correctament el català i que gairebé el 20% dels professors veuen amb freqüència la televisió catalana, i apunta que per acabar amb aquesta problemàtica s'ha d'aplicar un pla d'igualtat amb el castellà. Tot i així, assegura que, encara que s'apliqués immediatament i de forma estrica, la paritat entre les dues llengües no s'aconseguiria fins d'aquí a 25 anys.
