Un estudi apunta que l'asma no és factor de risc de Covid i pot protegir en alguns casos
Un estudi de Vall d'Hebron mostra que l'asma no és un factor de risc per desenvolupar la malaltia i que en pacients amb unes característiques concretes podria ser un factor de protecció
Un estudi apunta que l'asma no és factor de risc de Covid i pot protegir en alguns casos

Un estudi apunta que l'asma no és factor de risc de Covid i pot protegir en alguns casos

Un estudi de Vall d'Hebron mostra que l'asma no és un factor de risc per desenvolupar la malaltia i que en pacients amb unes característiques concretes podria ser un factor de protecció

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
L'asma podria protegir enfront de la Covid-19 en un grup concret de pacients
L'estudi s'ha dut a terme a l'hospital de la Vall d'Hebron

L'asma no sembla ser un factor de risc per desenvolupar Covid-19 i fins i tot en certs pacients podria ser un factor de protecció.

Són les dues conclusions d'un estudi dut a terme per investigadors del grup de Pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), encapçalat per María Jesús Cruz, cap del grup, i Xavier Muñoz, investigador principal del mateix grup i metge adjunt del Servei de Pneumologia de Vall d'Hebron.

L'estudi s'ha dut a terme a Vall d'Hebron i es publica a la revista ERJ Open Research.

Diversos estudis fets a la Xina, Corea i els Estats Units –concretament a Nova York- havien assenyalat que l'asma bronquial, tot i ser una important malaltia respiratòria, no significava un factor de risc per desenvolupar una Covid greu.

A Catalunya l'asma té una prevalença del 6%. Els investigadors volien esbrinar quin percentatge de malalts de Covid també tenien asma i observar si el fenotip –unes característiques que deriven principalment de la genètica però també de la influència del medi- hi podien influir.


Un grup de 71 pacients asmàtics amb Covid

Per això, van realitzar una anàlisi transversal de tots els pacients ingressats a Vall d'Hebron, des de l'1 de maig al 30 de juny, amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada per PCR. En total, eren 2.226 pacients. Van registrar també dades l'edat, el sexe, si patien o no asma i si hi havia comorbiditats, és a dir, malalties prèvies.

De tot el grup, hi havia 71 pacients asmàtics. D'aquests es van recopilar dades sobre el fenotip, la gravetat i el tractament que seguien per l'asma. La gravetat de la Covid es va registrar en funció de les necessitats d'oxigen i suport de ventilador i les troballes de la radiografia de tòrax.

Segons el fenotip, els pacients asmàtics es van dividir en dos grups: T2 i No-T2. El primer es dividia en dos subgrups: T2-Th2 i T2-ILC2. En el primer subgrup hi havia els pacients que segons la seva història clínica eren al·lèrgics. Els T2-ILC2 no eren al·lèrgics però tenien un cert nombre mínim d'eosinòfils –un tipus de leucòcit o glòbul blanc- en sang perifèrica.

El 76% de tots els pacients presentaven alguna comorbiditat, a més de l'asma.

Els doctors Xavier Muñoz i María Jesús Cruz han liderat l'estudi


A partir de tota aquesta informació, van calcular la prevalença d'asma en pacients hospitalitzats amb pneumònia greu per coronavirus.

Només el 3,2% dels pacients hospitalitzats amb malaltia greu tenien asma. A més, la doctora Cruz posa aquestes dades en context:

"Si també tenim en compte que 54 –el 76%- dels 71 pacients afectats presentaven comorbiditats que s'ha demostrat que estan directament relacionades amb l'afectació del SARS-CoV-2, la prevalença d'asmàtics sense altres alteracions que pateixen malaltia greu es redueix a només el 0,8%."

Aquesta és una taxa similar a la que donaven per Wuhan investigadors xinesos en un article publicat a l'abril al Journal of Allegy and Clinical Immunology. En aquest cas era del 0,9% en una regió on la prevalença de l'asma també és del 6%.


Hipòtesis a investigar

Entre els pacients que rebien tractament amb corticoesteroides inhalats per a l'asma tampoc no es va observar correlació entre la dosi d'aquests fàrmacs i la gravetat de la Covid. Per tant, es pot arribar a aquesta conclusió que explica el doctor Muñoz:

"Els nostres resultats donen suport a la idea que l'asma no sembla un factor de risc per al desenvolupament de COVID-19, almenys en pacients hospitalitzats amb formes d'infecció més greus."

Quant al fenotip, dels 71 pacients, 42 tenien el fenotip No-T2. N'hi havia 20 que eren al·lèrgics i 9 tenien el nombre mínim d'eosinòfils.

En pacients amb fenotip No-T2 es va observar més gravetat de la Covid-19. Tot i així, el 94% d'aquests pacients –unt total de 67- van tenir una bona evolució.

No obstant això, l'evolució amb el tractament estàndard va ser bona en 67 pacients (94%). Quatre van morir.

El que encara no queda clar són les raons que es produeixi aquest fet. Una hipòtesi és que el tractament amb corticoesteroides inhalats pot protegir aquests pacients de la malaltia, perquè disminueix la producció de citocines, missatgers cel·lulars que es disparen amb la Covid. Però no es va observar correlació entre la dosi que prenien els pacients tractats amb corticoesteroides inhalats i la gravetat de la Covid.

Una altra hipòtesi és que la presència d'eosinòfils activats protegiria de la infecció, de forma similar a com passa amb altres virus. Però en l'estudi tampoc no s'ha trobat una relació entre el nivell d'eosinòfils i la possible protecció davant el virus.

Finalment, alguns investigadors suggereixen que l'activitat reduïda del receptor ACE2 afavoreix el desenvolupament de l'asma. Com que aquest és el receptor que el coronavirus utilitza per entrar a les cèl·lules, podria ser que també eviti l'expressió del virus.

Per això, l'article acaba amb aquesta afirmació:

"Tot i que l'estudi té limitacions inherents a causa del seu disseny, els resultats suggereixen que l'asma podria ser un factor protector davant la infecció pel virus SARS-CoV-2, especialment en pacients asmàtics amb fenotip T2".

Els autors afegeixen que si els resultats es reprodueixen en estudis amb un major nombre de pacients, "poden obrir una nova via d'investigació en la lluita contra el SARS-CoV-2".

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19 Salut Recerca científica
Anar al contingut