Un estudi acusa la Xina d'esterilitzacions massives per limitar la població uigur
Tanca exterior de l'oficialment anomenat "centre vocacional d'educació" de Dabancheng, a Xinjiang (Reuters)

Un informe acusa la Xina d'esterilitzacions massives per limitar la població uigur

El govern dels EUA l'aprofita per criticar el de la Xina, i Pequín s'hi torna recordant-li la situació de les minories negra i índia i acusant-lo de doble moral

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Els governs xinès i nord-americà han obert aquesta setmana un nou front de conflicte: el debat sobre les esterilitzacions massives que la Xina estaria fent a les dones de població uigur de la província de Xinjiang.

El motiu és un informe de l'antropòleg alemany Adrian Zenz, publicat aquesta setmana per la Fundació Jamestown, laboratori d'idees amb seu a Washington, dedicat a l'anàlisi del que passa a països d'importància estratègica per als EUA, com Rússia o la Xina.

Zenz, especialista en la política xinesa a Xinjiang i al Tibet, sobretot els "camps de reeducació" de la població autòctona, acusa Pequín d'estar esterilitzant sistemàticament les dones d'ètnia uigur.

Classe de dibuix en un "centre vocacional d'educació i entrenament" a Karakax, a Xinjiang (Reuters TV)

Els han a Xinjiang, del 6% al 41% i baixada al 31%

En l'informe, titulat "Esterilitzacions, avortaments forçats i control de natalitat obligatori a Xinjiang", analitza l'evolució demogràfica d'aquesta ètnia de religió musulmana des que governa el Partit Comunista Xinès.

Assegura que el 1949, quan aquest va prendre el poder, a Xinjiang només hi havia un 6,7% d'habitants d'ètnia han, la majoritària a la Xina.

El 1978, després de dècades de migracions, aquest percentatge hauria pujat al 41,6% i la immigració hauria continuat, però el 2018 la major natalitat de la població uigur hauria fet baixar el percentatge al 31,6%.

El 80% dels DIU, a Xinjiang

Segons Zenz, per evitar-ho el govern xinès hauria engegat els últims anys un gran programa d'esterilitzacions massives obligatòries a diferents territoris de la província.

L'autor assegura que aquest programa ara mateix continua en marxa i amb més finançament:

"Aquesta campanya probablement busca esterilitzar dones rurals amb tres o més fills, i també algunes amb dos, la qual cosa equivaldria al 20% de les dones en edat de procrear."

"Campanya demogràfica de genocidi"

L'informe de Zenz afirma que el 2018 el 80% d'implantacions de dispositius DIU a la Xina es van fer a Xinjiang, que només representa un 1,8% de la població de la Xina.

També que, el 2019, el pla del govern preveia esterilitzar com a mínim el 80% de les dones uigurs d'àrees rurals de quatre prefectures de la província.

L'autor assegura que tot això entra en la definició de "genocidi" de l'ONU, en concret com "una campanya demogràfica de genocidi", perquè "imposa mesures per evitar els naixements" d'una ètnia concreta:


 

Pompeo s'hi agafa

La publicació de l'informe l'ha aprofitat el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, que en un comunicat ha reclamat a la Xina que posi fi a "aquestes pràctiques horribles" i demanen a altres països que facin el mateix:

"Aquestes sorprenents revelacions tristament són consistents amb dècades de pràctiques del Partit Comunista Xinès, que demostren una completa falta de respecte per la santedat de la vida humana."

El secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo (Reuters)
El secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo (Reuters) (Reuters)

"Abandonar els dobles rasers"

El govern xinès va trigar només unes quantes hores a respondre a Pompeo, per boca de Zhao Lijiang, portaveu del Ministeri d'Exteriors, que va negar cap mena de discriminació cap a la població uigur.

Segons Zhao, la població uigur ha passat de 5 milions i mig de persones el 1978 a més d'11 milions el 2018, i que aquesta simple xifra ja desmenteix les acusacions.

També que, abans de donar lliçons de moral, els Estats Units haurien de reconèixer que han maltractat, exterminat i marginat sistemàticament les seves minories ètniques, com negres i indis:

"Urgim als polítics nord-americans a deixar els seus espectacles acolorits, abandonar els dobles rasers, prendre's seriosament els seus propis problemes de discriminació racial i deixar de desprestigiar els assumptes interns de la Xina."

El portaveu també va qualificar d'"informació falsa i fabricada" l'informe de Zenz, de qui va dir que té motivacions religioses, pertany a una organització d'extrema dreta i és col·laborador d'agències l'espionatge dels EUA.

Milers de cavalls al galop a l'estepa de Xinjiang


La província més gran de la Xina

La província de Xinjiang és la més occidental de la Xina, situada entre el Tibet i Mongolia, és de llarg la més gran del país (hi cabrien gairebé 3 Penínsules Ibèriques) i hi viuen uns 21 milions de persones.

Ara mateix segons les dades disponibles els uigurs representen el 45% de la població, mentre els han són molt a prop, el 41%. La resta són kazakhs, un 7%, a més de petites minories com els kirguisos o els mongols.

Càmera de seguretat instal·lada en un carrer del centre històric de Kashgar, a Xinjiang (Reuters)
ARXIVAT A:
Estats UnitsXina
Anar al contingut