Un escorta de Roses denuncia l'alcaldessa a títol individual per haver donat suport a l'1-O

ACN Roses .-Un escorta de Roses (Alt Empordà) ha denunciat a l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, a títol individual per haver donat suport a la celebració del referèndum de l'1-O. A l'escrit presentat davant del Jutjat de Guàrdia de Figueres, el denunciant demana que s'investigui si la conducta de Mindan és "constitutiva d'il·lícits penals" perquè va donar suport a la Llei del Referèndum tot i la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, va participar en la penjada de cartells a favor de la convocatòria i, a més, és la responsable de la policia local. El jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant els més de 700 alcaldes que han donar suport a l'1-O.

L'alcaldessa de Roses, denunciada per haver donat suport a la celebració del referèndum de diumenge. Un escorta resident a la població l'ha portat davant la justícia perquè vol que s'investigui si la seva conducta es constitutiva "d'il·lícits penals". El denunciant considera que, com a mínim, Mindan ha incorregut en un delicte de "desobediència" perquè va donar suport a través d'un decret d'alcaldia a la Llei del Referèndum suspesa cautelarment pel Constitucional, va penjar cartells a favor de l'1-O i, a més, és la màxima responsable de la seguretat ciutadana del municipi. A l'escrit de denúncia presentant el passat 22 de setembre, el denunciant fa una cronologia dels fets que s'han produït durant les setmanes prèvies a la celebració del referèndum. Recorda que el 6 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Referèndum i, l'endemà, la de "transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana". Ho va fer, insisteix, després que "de matinada, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la llei" amb l'objectiu "d'evitar un buit legal en aquesta hipotètica situació" de trànsit entre "la Catalunya Autonòmica i la independència". El mateix 7 de setembre, remarca l'escrit, el Constitucional va suspendre cautelarment la llei i la designació dels membres de la sindicatura electoral així com "la vigència del decret del Govern que convoca la consulta i el decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació". Tot això, insisteix, es va notificar als alcaldes, alts càrrecs i funcionaris a petició de l'advocacia de l'Estat. L'anunci els "advertia del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". A més, els alertava "d'eventuals responsabilitats, inclosa la penal si no atenen el requeriment". El decret de suport i la penjada de cartells La denuncia relata que el 7 de setembre mateix, Mindan va signar un decret d'alcaldia en el qual va acordar donar ple suport al referèndum i "complir amb les previsions que concreta la Llei". Uns dies després, concretament el 12 de setembre, el Constitucional va suspendre la "Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana". L'escrit recorda que aquell mateix dia, la Fiscalia Superior de Catalunya va "instar als cossos policials a prendre mesures per impedir el referèndum, com intervenir les urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions, propaganda electoral i qualsevol altre material de difusió, promoció o execució" de la convocatòria". El denunciant insisteix que Mindan ostenta el càrrec de responsable de la policia local i que, a més, el 19 de setembre va col·locar (juntament amb altres regidors del consistori entre els quals hi havia membres d'ERC, Gent del Poble i de l'ANC) "cartells de propaganda del referèndum, malgrat la instrucció de la fiscalia i malgrat haver rebut la notificació de la suspensió de la Llei del referèndum i la resta de decrets". Però no només això. Recorda que a banda de la signatura del decret de suport, al ple del 25 de setembre va donar compte del mateix a la sessió plenària. Per tot plegat, demana al Jutjat de Guàrdia de Figueres que investigui els fets i determini si s'ha comès algun delicte. El jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant (i citant a declarar) els més de 700 alcaldes que han donat suport a la convocatòria.

Anar al contingut