Un de cada tres habitants del planeta no s'ha connectat mai a internet

El 37% de la població mundial, 2.900 milions de persones, no s'ha connectat mai a internet. Així ho assegura l'últim informe de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT), publicat aquesta setmana.

L'organisme de les Nacions Unides per a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha constatat, a més, que en l'accés a internet hi ha tres grans bretxes: generacionals, de gènere i d'entorn urbà o rural.

La dada positiva de l'informe és que constata que "l'adopció d'internet s'ha accelerat durant la pandèmia" i el nombre d'usuaris de la xarxa ha crescut un 16%, gairebé en 800 milions de persones.

En concret, a causa del confinament i les necessitats de connexió que va suposar, el 2020 el nombre d'usuaris d'internet va créixer un 10,2%. El 2021, en canvi, es calcula que creixerà un 5,8%, un percentatge més semblant a l'habitual dels últims anys.

El resultat és que si el 2019 al món hi havia 4.100 milions d'usuaris d'internet, el 2021 es calcula que ja són 4.900 milions.

És a dir, si fa dos anys tenien accés a internet poc més de la meitat dels habitants del planeta, el 54%, ara ja es poden connectar a la xarxa gairebé dos de cada tres, el 63%.

De tota manera, això vol dir que encara hi ha més d'un terç de la població mundial que no s'ha connectat mai a internet, 2.900 milions de persones.

Un altre indicador afegit a aquesta desigualtat és que el 96% de les persones sense accés a internet viu en països en vies de desenvolupament.

A més, cal tenir en compte que entre els 4.900 milions de persones que sí que tenen accés a la xarxa hi ha centenars de milions d'usuaris que només es poden connectar esporàdicament, o amb dispositius prestats, perquè no en tenen de propi, o mitjançant una connexió de poca velocitat que limita molt la capacitat de fer coses en línia com accedir a formació online, a serveis de salut o a serveis bancaris.

En paraules de Houlin Zhao, secretari general de la UIT:

"Encara queda molt per fer perquè tot el món es pugui connectar a internet."

La directora de l'Oficina de Desenvolupament de les Telecomunicacions de la UIT, Doreen Bogdan-Martin, celebra que hi ha hagut "un gran avenç", però lamenta que, "no obstant, continua existint un profund 'abisme de connectivitat' en els països menys avançats".

"Es necessitarien solucions digitals per reimpulsar el desenvolupament sostenible i ajudar els països a retornar al camí cap a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per al 2030."

I és que, efectivament, les tres bretxes globals d'accés a internet detectades per la UIT es disparen en els països menys avançats.

Bretxa de gènere

Així, globalment, es connecten a internet el 62% dels homes (gairebé 2 de cada 3) i el 57% de les dones (una mica més de la meitat). Entre uns i altres hi ha cinc punts percentuals de diferència.

Tanmateix, si ens fixem en les diferències de gènere existents dins dels països desenvolupats i dins dels països en desenvolupament, veurem que mentre que en els primers la bretxa desapareix, en aquests últims s'accentua.

I la bretxa de gènere s'accentua més entre els grups de població més desafavorits dels països poc desenvolupats, on gairebé 4 de cada 5 dones, el 80%, no tenen accés a internet.

Bretxa generacional

Una cosa semblant passa amb la diferència d'accés a internet en funció de l'edat. L'informe de la UIT assenyala que arreu del món es connecten a la xarxa el 71% dels joves d'entre 15 i 24 anys, i que, en canvi, entre les persones de més edat només es connecta el 57% de la població.

Les xifres, però, són diferents si ens fixem en el grau de desenvolupament dels països.

En aquest cas, la bretxa existeix clarament en tots dos àmbits, però en els països desenvolupats és inferior a la global, mentre que en els països en vies de desenvolupament s'eixampla encara més.

La UIT considera, amb tot, que "la major acceptació [d'internet] entre els joves és un bon auguri per a la connectivitat" en els països en vies de desenvolupament, "on la meitat de la població és jove".

Això vol dir que "a mesura que la generació jove s'incorpori" a la mà d'obra d'aquests països, "estarà més connectada i serà més coneixedora de la tecnologia", cosa que "podria millorar les perspectives de desenvolupament d'aquestes regions".

Bretxa entre el món urbà i el rural

La desigualtat més gran en l'accés a internet, de tota manera, no ve marcada pel gènere ni per l'edat, sinó pel fet de viure a ciutat o al camp.

Així, mentre el 76% de les persones que viuen en un entorn urbà es connecten a internet, en l'entorn rural ho fan el 39%.

Els percentatges varien segons el desenvolupament dels països:

Aquesta vegada, però, la diferència entre el món desenvolupat i el que està en vies de desenvolupament és abismal, perquè els 4 punts de bretxa existents en el primer es converteixen en 38 punts en el segon.

Accés a la banda ampla

Les connexions fixes de banda ampla, que des del 2017 superen les connexions de telefonia fixa, "continuen creixent de manera estable" arreu del món, explica l'informe de la UIT, fins a arribar als 17 contractes per cada 100 habitants aquest 2021.

Ho fan, però, de manera força desigual, com demostra el fet que en els països menys desenvolupats aquesta xifra baixa fins a 1,4 contractes per cada 100 habitants.

També ha augmentat globalment -però una vegada més de manera desigual- l'accés a la xarxa mòbil de banda ampla (3G o superior), que en molts països poc desenvolupats és l'única manera de tenir accés a internet.

Un dels motius d'aquesta desigualtat en l'accés a la banda ampla és la diferència de cost.

Això, malgrat que l'ONU, a través de la comissió de banda ampla per al desenvolupament sostenible, s'ha marcat l'objectiu que aquesta connectivitat sigui assequible arreu del món el 2025.

La realitat és que, quatre anys abans que aquest termini venci, l'objectiu encara està lluny d'assolir-se.

Es vol aconseguir que el cost d'un paquet bàsic d'accés a la banda ampla no superi el 2% del producte interior brut (PIB) mensual per càpita.

Ara per ara, però, en alguns països en vies de desenvolupament aquest cos és deu vegades més alt, del 20% del PIB mensual per càpita, o superior.