Un de cada dos municipis de Catalunya i del País Valencià no tenen oficina bancària

La crisi financera i la reestructuració bancària han deixat molts pobles petits sense cap sucursal

Actualitzat

Els veïns de Millares, un petit poble de València de menys de 500 habitants, s'asseuen cada quinze dies en un banc de la plaça. Esperen una furgoneta. No es tracta d'una botiga de menjar o roba ambulant sinó d'una oficina bancària. És la solució que ofereixen alguns bancs als pobles on no hi ha cap sucursal, i aquest ofibús –així l'anomenen– és l'única manera per a molta gent de posar al dia la seva llibreta o de treure diners, com reconeix en Ramón quan la veu arribar:

"Que arriba la furgoneta de València, a cobrar la pasta".

Alguns veïns, però, es queixen que això els passi en ple segle XXI, com el Modesto, que explica que "aquest no és cap sistema... estem en una època de modernització i aquí no hi ha modernització".

 

 

La crisi financera i la reestructuració i fusió d'entitats que va comportar aquesta crisi han deixat un sector bancari que s'assembla poc al de fa 10 anys. I una de les conseqüències més evidents ha estat el tancament d'oficines; en alguns casos, per guanyar rendibilitat, i en d'altres, per evitar duplicitats.

Un ajust que ha reduït la xarxa d'oficines al conjunt de l'estat fins les 27.300, un 42% menys de les que hi havia abans de la crisi.

 

 

Catalunya, on la implantació de caixes havia estat tradicionalment molt forta, ha estat la comunitat on aquest ajust ha estat més intens. A Barcelona, Girona i Tarragona s'han tancat més del 50% de les oficines que hi havia el 2008, i a Lleida, el 44%. Al País Valencià se n'han tancat un 48%, un percentatge per sobre del que es registra en el conjunt de l'estat.

 

 

Tot plegat ha fet que molts veïns, sobretot els dels municipis més petits, s'hagin quedat sense cap sucursal, al poble, on poder fer les seves gestions. Una situació que afecta ja el 50% de tots els municipis catalans i el 46% dels de la comunitat Valenciana.

 

 

Així ho explica Joaquín Maudos, director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques:

"Què implica això? Doncs que ha augmentat molt, a la Comunitat valenciana, el percentatge de la població exclosa".

I precisament per lluitar contra l'exclusió financera que pateixen aquests veïns, el govern valencià ha engegat un pla per instal·lar caixers automàtics en aquests municipis. La Generalitat invertirà els diners, fins a 10.000 euros; el banc facilitarà el caixer i l'Ajuntament que ho sol·liciti haurà d'oferir un local segur per ubicar-lo. Una solució que tindrà recorregut, perquè, tal com assegura Joaquín Maudos "avui encara continuen sobrant oficines, perquè el negoci bancari no és viable. El benefici en relació a allò que inverteix la banca ara mateix està al voltant del 7%, però a la banca li costa captar recursos, li costa un 10%."

 

 

Per molts d'aquests veïns, principalment gent gran, la instal·lació d'un caixer automàtic al poble tampoc és la solució; volen que algú els atengui a l'altra banda del taulell. És el que explica el Vicente:

"El caixer, jo no el sé fer servir; en canvi, en aquest autobús em donen el que demano".

De moment, però, i a l'espera que arribi el caixer automàtic, els veïns esperen, cada quinze dies, que l'oficina bancària sobre rodes aparqui a la plaça per poder posar al dia les seves finances.

 

ARXIVAT A:
BancaEconomia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut