Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Un crani de neandertal situa l'Abric Romaní de Capellades entre els millors jaciments del món

Les restes trobades a l'excavació tenen 60.000 anys d'antiguitat i permetran conèixer el comportament social i cultural d'aquesta comunitat prehistòrica a l'Anoia

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Les festes de celebració del 40 aniversari de les excavacions de l'Abric Romaní, a Capellades, han culminat amb una troballa excepcional: les restes parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat que consoliden aquest jaciment com un dels més importants del món.

El fragment de crani trobat conserva els ossos parietal, temporal i zigomàtic.

La troballa, qualificada de sorprenent, única i històrica --o prehistòrica-- per l'equip d'investigadors, culmina quatre dècades de recerca continuada en aquest jaciment per l'equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòrica a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l'IPHES-CERCA,Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social --.

L'arqueòleg, codirector del jaciment de Capellades, ha reconegut, emocionat, que la troballa "ho canvia tot" i posa el jaciment al mapa dels millors:

"Estic emocionat. Quan es produeixen aquestes coses, just abans de retirar-te, tens la sensació que tot ha valgut la pena. És un moment molt especial que fa que els humans siguem molt diferents dels altres animals."

Al jaciment s'havien trobat centenars de restes biològiques de l'època dels neandertals --com fogars, eines i restes d'animals--, però fins ara mai restes humanes. "La feina està bastant feta", ha dit Carbonell, "ara les noves generacions l'han de continuar, encara ens queden 40 metres per excavar més avall".

L'arqueòleg Eudald Carbonell lidera aquesta investigació (CCMA)

L'anàlisi d'aquest crani, la primera resta humana de neandertal trobada mai en aquest jaciment, ha de permetre conèixer el comportament social i cultural d'aquests parents humans que van viure a l'Anoia al paleolític.

I les restes de les espècies fòssils de vertebrats trobades al seu voltant i de les mostres geològiques obtingudes al mateix nivell d'excavació, també poden donar una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l'ecosistema en el qual vivia aquesta comunitat.

Un equip d'investigadors treballant a l'excavació, aquest dijous (CCMA)

La restauradora de l'IPHES-CERCA Irene Cazalla ha estat la responsable de restaurar i conservar aquestes restes humanes perquè puguin ser manipulades i estudiades amb seguretat.

La tècnica restauradora de l'IPHES-CERCA, Irene Cazalla, restaurant els fragments de crani de Neandertal trobats
Irene Cazalla restaurant els fragments de crani de neandertal trobats a l'Abric Romaní (Maria D Guillén/IPHES-CERCA)

El jaciment serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

L'arqueòleg Eudald Carbonell ha treballat durant més de 40 anys en aquest jaciment, més d'un segle després que Amador Romaní i Lluís Maria Vidal, aleshores al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans, comencessin a excavar a la cinglera del Capelló, el 1909.

Al llarg d'aquests anys s'ha excavat una superfície de 300 metres quadrats, amb múltiples capes i nivells arqueològics, i s'ha arribat a rebaixar la superfície fins a 10 metres de profunditat.

Imatge general del jaciment de l'Abric Romaní de Capellades durant els treballs d'excavació d'aquest estiu
Imatge general del jaciment de l'Abric Romaní de Capellades durant els treballs d'excavació (Maria D Guillén/IPHES-CERCA)

En tots aquests nivells s'han recuperat milers de restes d'animals i eines de pedra, així com centenars de fogars i negatius de fusta en un estat de conservació excepcional.

La diversitat, singularitat i excel·lent conservació de les restes distribuïdes en tot l'espai del jaciment fan que l'Abric Romaní sigui considerat un dels més importants del món per entendre el comportament neandertal.

Les restes es van trobar el passat 19 d'agost
Les restes es van trobar el 19 d'agost passat (Maria D Guillén/IPHES-CERCA)

El jaciment s'ha convertit també en una autèntica escola on s'han format, durant dècades, estudiants d'arqueologia, biologia i geologia d'arreu del món.

Gràcies a aquesta última troballa, i coincidint amb el 40 aniversari, el jaciment de l'Abric Romaní i la cinglera del Capelló seran declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, una distinció impulsada per l'Ajuntament de Capellades que suposarà més protecció i reconeixement per al conjunt arqueològic.

La troballa, que ho canvia tot, segons el codirector de l'excavació, s'ha presentat aquest dijous (CCMA)

Un campament de tardor o hivern

L'estiu passat, les investigacions de l'equip d'arqueòlegs liderat per Eudald Carbonell ja van revelar un campament de comunitats neandertals caçadores de cérvols de més de 60.000 anys d'antiguitat.

S'hi van trobar fragments tres caps de cérvols apilats en una mateixa àrea que s'haurien caçat a la tardor o a l'hivern, segons l'estat de les seves astes, i abundants eines de pedra al seu voltant.

Les restes cranials s'han trobat en el mateix nivell d'excavació, el nivell R, en què hi ha el campament.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut