Un col·lectiu de les Borges Blanques demana canviar dos noms de carrers dedicats a persones vinculades amb el franquisme

ACN Les Borges Blanques.-La Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges Blanques reclama a l'Ajuntament el canvi de nom de dos carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir vinculació amb la dictadura franquista, en concret es tracta dels carrers general Güell i Jaume Segarra. Així mateix, el col·lectiu proposa que prenguin la denominació de Maria Rosell, qui va ser responsable de la biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya durant els anys que aquesta va estar en funcionament a la població, i de Ramon Fabregat, fundador de la Joventut Catalanista de les Borges. A la vegada, la Comissió recorda que fa vuit mesos que s'ha esgotat el termini per retirar les plaques del Ministeri de l'Habitatge franquista i que, en aquest temps, "no s'han tret les dues que encara romanen a la capital de les Garrigues".

Per una banda, el col·lectiu borgenc demana a l'Ajuntament que se substitueixi la denominació del carrer general Güell, seguint l'exemple de Cervera on el consistori ja ha expressat la seva predisposició a canviar un nom dedicat a aquesta mateixa persona. Segons la Comissió ciutadana, Ildefons Güell Arqués (1865-1941), comandant militar a Ceuta sota les ordres de Primo de Rivera que el 1939, "participava acabada la Guerra Civil en actes d'exaltació franquista i de commemoració de la victòria de Franco", celebrats tant a Barcelona com a Cervera, ciutat on s'havia casat. "Güell va ser recompensat per la seva addició al règim amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura als tribunals militars, on va exercir fins el 1941, quan va morir", segons expliquen des de la Comissió.L'altre carrer per al qual Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges Blanques reclama que se'n canviï el nom està dedicat a Jaume Segarra (1916-2012). El col·lectiu recorda que va ser jutge, doctor en Dret i tècnic en Turisme i va residir la major part de la seva vida a Madrid. Però, a més, va ser alt càrrec de l'estat franquista, subdirector general de Promoción del Turismo entre els anys 50 i 70, organisme del Ministerio d'Información y Turismo de Manuel Fraga i Alfredo Sánchez i, des del 1972, jutge a Alcorcón, on es va jubilar el 1986, segons l'entitat.Des de la Comissió recorden que l'equip de govern municipal "s'ha manifestat contrari a qualsevol canvi d'aquests dos noms" però remarquen que "cada vegada són més les revisions que es fan del nomenclàtor a diversos municipis i ciutats". L'últim exemple és la retirada de quatre noms de persones vinculades amb el franquisme a la ciutat de Lleida. A la vegada, el col·lectiu proposa es noms de Maria Rossell i Ramon Fabregat per substituir els actuals carrers general Güell i Jaume Segarra, "dues clares figures vinculades al republicanisme, el catalanisme i la cultura", uns valors que la Comissió considera "molt més dignes de ser honorats que no el militarisme colonialista i la promoció d'una dictadura feixista". A més, el col·lectiu recorda que, a les Borges Blanques, "només set carrers porten nom de dona".Maria Rossell (1894-1980) va ser la responsable de la biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya en tots els anys que aquesta va estar en funcionament a les Borges, és a dir, des del 1918 fins el 1938. Aquest desembre es commemora, precisament, el centenari de la inauguració d'aquell equipament. Durant la seva trajectòria al capdavant del centre, Rossell va impulsar una "ambiciosa" programació cultural però es va haver d'exiliar per temor a la repressió franquista. Posteriorment, va retornar al país i va fer de bibliotecària a Sallent. Ramon Fabregat (1894-1985) va ser fundador de la Joventut Catalanista de les Borges Blanques. Repressaliat ja als 21 anys, va fundar també la publicació 'Sempre avant!', va ser membre de la Societat d'Estudis Militars -vinculat a Acció Catalana- i va ser un dels detinguts pel Complot del Garraf i, posteriorment, pels fets de Prats de Molló on, aleshores com a militant d'Estat Català, "era la mà dreta de Francesc Macià". Després de l'exili a Bèlgica, amb la República va ser director general d'Indústries Alimentàries, director general d'Indústria i subdelegat de Correus de la Generalitat. Acabada la Guerra, es va haver d'exiliar a França, els Estats Units i, finalment, Mèxic, on va dur a terme una intensa tasca cultural de difusió del catalanisme i va ser membre de la delegació del Patronat de Cultura Catalana Popular.Retirada de les plaques franquistes d'habitatges de protecció oficialLa Comissió Ciutadana per la Memòria demana, també, que l'Administració actuï per erradicar de l'espai públic les plaques d'habitatge amb simbologia falangista que encara queden als carrers de la població, concretament dues. El col·lectiu recorda que al març del 2017, el Parlament va aprovar la llei d'acompanyament del pressupost segons la qual es modificava la Llei 18\/2007 i establia com a infracció no retirar les plaques col·locades en edificis que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges de protecció oficial. La llei fixava un termini d'un any des de la publicació al DOGC. "Passats vuit mesos des de l'esgotament d'aquest termini, tot continua igual", lamenten des de la Comissió ciutadana.