Un centre de Caldes de Malavella impulsa el tractament de l'autisme amb el mètode Teacch

El centre residencial per a persones amb discapacitat Mare de Déu de Montserrat Germanes Hospitalàries de Caldes de Malavella, a la Selva, impulsa un projecte que l'ha convertit en un referent en el tractament de persones amb autisme.

Ha estat gràcies al mètode Teacch, que aplicat de manera intensa i rigorosa els ha permès reduir les conductes violentes que van associades a l'autisme en el grup de 15 persones que hi viuen.

Abans, se'ls havia de contenir una mitjana de 45 vegades l'any i donar-los 5 fàrmacs per impedir que es fessin mal a ells mateixos i als altres. Ara, gairebé ni els han de contenir ni de medicar.

L'objectiu del mètode és aconseguir la màxima autonomia d'aquestes persones, facilitar la comprensió i crear entorns que ofereixin oportunitats per a la comunicació.

El programa Teacch (tractament i educació d'infants autistes amb problemes de comunicació relacionats, segons la sigla en anglès) es basa en l'estructuració de l'ensenyament per abordar les necessitats relacionades amb la comunicació i el llenguatge, l'atenció i la memòria, tenint en compte les habilitats, les dificultats i els interessos de cada persona.

Per a aquestes persones amb autisme, l'ambigüitat i la incertesa és el pitjor enemic. Necessiten rutines i saber què faran en cada moment. Cal proporcionar-los un entorn molt previsible perquè tenen dificultats per gestionar els canvis i la incertesa. I és el que els permet aquest mètode.

"Si som capaços d'acompanyar-los d'aquesta manera, trobem persones molt més col·laboradores, molt més organitzades, molt més capaces de prendre decisions."

La motxilla que porten, per exemple, els dona el que els fa falta: informació i, sobretot, seguretat. Portar-la a sobre els diu que ara és l'hora d'anar a fer un volt.

Altres objectes també els ajuden, com explica Isaac Riera Riera, psicòleg del Centre Mare de Déu de Montserrat Germanes Hospitalàries:

"Presentem estímuls que són informadors, informadors de diferents coses. Les mantes de pes i de pressió, per exemple, transmeten la informació que faran l'activitat de relaxació."

Altres elements que fan servir -explica l'Isaac- són les olors, que els ajuden a anticipar activitats o a vegades són part de l'activitat, o els colors: a la sala de color vermell, ja saben que han de treballar en grup, i a la sala verda el treball és individual.

Segons els experts, el millor seria que aquests nois i noies de 20 anys, de mitjana, visquessin amb les seves famílies.

Generar com a societat suports individualitzats que els permetessin viure en un entorn el més normalitzat possible, això, seria desitjable però l'Isaac diu que "com a societat no estem donant aquesta resposta."