Protestes a Hongria per la universitat xinesa d'elit que Orbán vol construir a Budapest
Milers de manifestants davant del Parlament d'Hongria, aquest dissabte a Budapest (EFE)

Un cavall de Troia a Europa? Protestes per una universitat xinesa a Budapest

L'alcalde de la capital d'Hongria vol rebatejar els carrers on el govern de Viktor Orbán vol posar la universitat amb noms que molestin la Xina

Josep Maria Camps Collet

Milers d'hongaresos han sortit als carrers de Budapest aquest cap de setmana per protestar pel projecte de construcció d'una universitat xinesa d'elit a la capital del país.

A l'abril el govern liderat pel primer ministre, Viktor Orbán, va signar un acord amb la Universitat Fudan de Xangai per construir-hi un campus que hauria de començar a funcionar el 2024. És un projecte que la universitat va anunciar ja el desembre del 2019.

És un projecte que l'oposició a Orbán considera un cavall de Troia de la Xina en la Unió Europea. Alguns dels manifestants han arribat a acusar Orbán d'estar establint "relacions feudals".

"No estic d'acord que el nostre país estableixi relacions feudals amb la Xina."


 

Cartell amb la llegenda "Traïció!!" que identifica Viktor Orbán amb Mao en la manifestació d'aquest dissabte a Budapest (Reuters)

"Carrer de Hong Kong Lliure"

El lloc escollit pel govern són unes 50 hectàrees on estava previst fer-hi habitatges per a estudiants, a més d'altres equipaments.

L'oposició a aquest projecte la lidera l'alcalde ecologista de Budapest, Gergely Karácsony, que fa uns quants dies va anunciar que es canviarien els noms dels carrers de la zona escollida.

La intenció és posar-hi noms que molestin el règim xinès, com ara "carrer dels Màrtirs Uigurs", "carrer del Dalai-lama" o "carrer de Hong Kong Lliure":

"Ens oposem al projecte del campus universitari Fudan del govern i canviem els noms de carrers de la zona, per exemple, carrer del Dalai-lama, per mostrar la nostra desaprovació. Donem la benvinguda a universitats estrangeres que no estiguin relacionades amb ideologies estatals opressives, que siguin transparents i que no vagin en contra dels contribuents hongaresos."

 


 

En la manifestació d'aquest cap de setmana, Karácsony ha intervingut amb un osset Winnie the Pooh al costat, personatge prohibit a la Xina per les burles dels opositors al president Xi Jinping, que afirmen que se li assembla.

L'alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, aquest dissabte amb un osset Winnie the Pooh (Reuters)

La resposta de la Xina ha estat limitar-se a dir que "uns quants polítics hongaresos" estan intentant impedir la cooperació entre tots dos països.

Per part del govern hongarès, el viceministre Tamas Schanda ha dit que la protesta era innecessària i l'ha qualificada d'"histèria política" basada en informacions falses.

El govern d'Orbán assegura que la Universitat Fudan, que està situada en els rànquings com una de les 50 millors del món, permetrà als estudiants "aprendre dels millors".


Oposició unida amb eleccions el 2022

Els opositors asseguren que la universitat costarà 1.500 milions d'euros, que es pagarà amb un préstec de la Xina i que l'obra la faran sobretot empreses i mà d'obra xineses.

Una enquesta feta pública fa pocs dies assegura que dos de cada tres hongaresos està en contra del projecte i que només un de cada quatre li dona suport.

És una protesta que s'aixeca amb l'oposició unida contra el Fidesz, el partit de Viktor Orbán, per primera vegada des que governa, el 2010, i amb eleccions previstes per al 2022.

Un dels trams de la manifestació organitzats per complir amb les restriccions Covid-19, aquest dissabte a Budapest (EFE)


També una autopista a Montenegro

Aquest projecte no és el primer de la Xina que aixeca suspicàcies a Europa: a Montenegro la construcció del primer tram d'una autopista pagada amb crèdits xinesos ha disparat el deute públic.

A causa del relleu del país, és una autopista amb molts túnels i ponts, com ara un gran viaducte per salvar el riu Moraca, i es preveu que faci 164 quilòmetres per unir el port de Bar amb la frontera amb Sèrbia.

Viaducte de l'autopista de Montenegro, a finals de maig (Reuters)

El problema és que només s'ha construït el tram del mig, de 40 quilòmetres, i al país li calen 1.000 milions d'euros més per fer els altres dos trams i poder connectar del tot i rendibilitzar l'autopista.

El govern de Montenegro ha demanat els diners a la Unió Europea, però malgrat que està en procés d'incorporar-s'hi els pròxims anys, li ha negat el préstec.

L'alternativa del país és demanar més finançament a la Xina que, si triguen a tornar-los els diners, prendrà el control d'algunes infraestructures, com ara el mateix port de Bar.

 

Seria el tercer port del Mediterrani que controlaria la potència asiàtica, després dels del Pireu, a Grècia, i el de València a Espanya.

Montenegro és un dels 6 països dels Balcans que aspiren a integrar-se en la Unió Europea en el futur, però amb la situació creada amb aquesta autopista la influència xinesa a Europa pot incrementar-se més. 

El que està fent la Xina al continent europeu és similar al que porta dècades fent a l'Àfrica, amb grans projectes i inversions d'infraestructures per assegurar-se el subministrament de les matèries primeres que necessita la seva indústria.

Aspecte de les obres de l'autopista de Montenegro que està construint una empresa xinesa

 

ARXIVAT A:
XinaUnió EuropeaUniversitat
Anar al contingut