Un Campus de les Arts per revitalitzar Can Ricart
De la gran era de la industrialització, el segle XIX, a Barcelona només en queden sencers tres grans conjunts: la fàbrica de Can Batlló, a l'Eixample, actualment l'Escola Industrial; el conjunt fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, a Sants, i Can Ricart, al Poblenou, el que té una història més llarga
Un Campus de les Arts per revitalitzar Can Ricart
Barcelona

Un Campus de les Arts per revitalitzar Can Ricart

De la gran era de la industrialització, el segle XIX, a Barcelona només en queden sencers tres grans conjunts: la fàbrica de Can Batlló, a l'Eixample, actualment l'Escola Industrial; el conjunt fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, a Sants, i Can Ricart, al Poblenou, el que té una història més llarga

Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
TEMA:
Patrimoni
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Can Ricart, que ocupava un espai equivalent a quatre illes d'Eixample, es va edificar el 1853 amb un estil neoclàssic i va ser el primer gran conjunt industrial modern de la ciutat. Una part s'ha preservat gràcies a una llarga mobilització, que va aconseguir que fos catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, la màxima protecció patrimonial. Malgrat això i després de diversos projectes fallits, l'estat actual de bona part de les naus és lamentable.

 


El Campus de les Arts

La Universitat de Barcelona lidera una nova iniciativa, el Campus de les Arts per tornar la vida a Can Ricart. Implica les 19 escoles de Catalunya que imparteixen estudis artístics superiors, centrats en les arts, la dansa, el cinema, la música o el teatre, en un projecte comú. Can Ricart oferiria màsters multidisciplinaris, programes de doctorat i projectes de recerca. Seria un espai de confluència per a la recerca i la formació, i per pujar la formació artística a Catalunya al mateix nivell que els altres àmbits acadèmics o científics i que en altres països europeus.

 

 

Salvador Garcia, vicerector de la UB per a les Arts, Cultura i Patrimoni, resumeix alguns dels objectius:

"Si estem parlant de dinou escoles, estem parlant d'un ventall des del punt de vista de la creació i la producció i artística immens: dansa, cinema, música, teatre, disseny... El fet de tenir, Can Ricart, un espai per fer màsters interdisciplinaris, per poder treballar el doctorat o els projectes de recerca, això a Catalunya seria una novetat dintre dels ensenyaments artístics de les universitats."

Només la rehabilitació de les naus té un pressupost d'uns 14'2 milions d'euros. La Universitat treballa per aconseguir-los del fons FEDER europeu per a la recerca, el Ministeri de Foment a través de l'1'5% cultural destinat a la recuperació del patrimoni, amb l'aval del ministeri de Cultura, i el ministeri de la Transició Ecològica perquè es tracta d'un projecte d'arquitectura sostenible. També compta amb el suport de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona per assegurar la viabilitat del campus.


15 anys de lluita per defensar el patrimoni

El conjunt de Can Ricart ha estat l'escenari de 15 anys de lluita per la defensa del patrimoni i el teixit industrial al barri del Poblenou. La planificació urbanística del 22@, paradoxalment, sentenciava un conjunt que l'any 2005 encara era ben viu, subdividit en tallers, alguns amb una producció tecnològicament avançada.

 

 

Joan Maria Soler, una de les persones que des de l'Associació de Veïns del Poblenou van viure tota la reivindicació per salvar can Ricart, ho recorda:

"Tot aquest recinte era propietat dels Ricart, el marquès de Santa Isabel, i la gent que estava aquí eren empreses que estaven en règim de lloguer. Sí que hi havia vida, hi havia 34 empreses, amb 240 treballadors. Però el 22@ no valorava Can Ricart."

Treballadors i veïns, i els col·lectius d'artistes que també hi treballaven, es van mobilitzar per parar els enderrocs, defensar les empreses i reivindicar la preservació del patrimoni. Va ser un període convuls en què també hi va haver ocupacions i incendis.

Amb el suport d'experts en patrimoni integrats en el Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs que van elaborar diversos estudis i propostes, es van presentar alternatives per evitar l'enderroc. L'Ajuntament va acceptar preservar bona part dels edificis històrics i l'any 2008 es va aconseguir una gran victòria: les naus més històriques de Can Ricart es van declarar Bé Cultural d'Interès Nacional.

 

 

Per Joan Maria Soler, la de Can Ricart "ha estat la lluita més important que hi ha hagut al barri del Poblenou des de la transició".


Projectes fallits i degradació de les naus

Un ambiciós projecte per fer-hi la Casa de les Llengües va acabar al calaix. El 2015, l'Ajuntament va cedir 6.800 m2 a la Universitat de Barcelona per fer un Parc de les Humanitats i les Ciències Socials. El projecte tampoc va prosperar.

Onze anys després de rebre la màxima protecció patrimonial, una part de les naus de Can Ricart pateixen un greu deteriorament, com també ha passat amb altres peces importants del patrimoni industrial del Poblenou, també catalogades.

 

 

Salvador Clarós, que formava part del grup que va treballar per reivindicar el valor patrimonial de Can Ricart i ha estudiat la història del conjunt fabril, lamenta la situació actual:

"Tenim un Bé Cultural reconegut, un gran element que tothom ha reconegut que és representatiu de la història i la cultura i la idiosincràsia d'aquesta ciutat, que és la ciutat industrial, però, en canvi, no hem estat capaços d'invertir en un projecte nou que sigui capaç de rehabilitar aquests edificis, de recuperar-los i de tornar-los a la ciutadania d'alguna forma."


Jornada de reflexió sobre el futur de Can Ricart

Fa pocs dies s'hi ha fet una jornada per repensar el conjunt industrial de Can Ricart, amb una taula rodona amb participació de la Universitat, l'Ajuntament i els grups polítics municipals. Els col·lectius i les entitats que treballen a Can Ricart com la Taula Eix Pere IV, la Xemeneia o el Casal de Joves del Poblenou els han formulat preguntes i han presentat projectes alternatius. Alguns col·lectius demanen un replantejament total de tot l'àmbit urbanístic de Can Ricart dins del pla 22@. També s'han recollit les propostes i idees dels assistents als tallers participatius fets durant la mateixa jornada.

 

 

Maribel Rosselló, membre de la Taula Eix Pere IV, resumeix:

"La proposta de la Universitat ens sembla molt bé. El problema que no veiem clar és el finançament. Uns projectes amb perspectives i amb renders queden molt bé, però la realitat és aquesta: una situació molt deplorable. Per tant, reclamem a la UB que posi en marxa aquest projecte o, si més no, que ho deixi i es puguin fer altres coses, que hi ha propostes veïnals per posar en marxa aquest lloc."


Reprèn l'activitat immobiliària

Quan es va protegir el nucli històric de Can Ricart, es van compensar les empreses propietàries amb grans edificabilitats als solars que hi ha a tot el perímetre. Després d'anys d'aturada per la crisi i l'alentiment del desenvolupament del pla 22@, ara, la construcció es reactiva. S'han presentat diversos projectes per a blocs d'oficines i residencials. Com el que s'ha projectat al carrer Marroc, de planta i onze pisos, de l'equip d'arquitectes Batlle i Roig o el projecte inicial per als antics terrenys de l'empresa Frigo, que ocupen una hectàrea sencera, per fer-hi lofts i equipaments.

 

Projecte per al carrer Marroc 33 (Arquitectes Batlle i Roig)

 

Hi ha temor entre les plataformes i els experts que han defensat la preservació i els usos públics a Can Ricart que les noves edificacions tinguin un fort impacte visual i amaguin el conjunt patrimonial, fent invisibles fites urbanes com la torre del rellotge de can Ricart. Des de les àrees d'urbanisme i model urbà, l'Ajuntament de Barcelona negocia amb els promotors per minimitzar-lo.

Ho explica Josep Maria Montaner, regidor del Districte de Sant Martí:

"S'està treballant molt acuradament, projecte per projecte, de manera que l'impacte negatiu sigui el mínim i els volums que es facin siguin volums molt lleugers i transparents, i les plantes baixes estiguin gairebé lliures. I aconseguir que tot l'espai de vianants i enjardinat sigui de la màxima qualitat i molt relacionat amb les moltes diverses proporcions que hi ha en aquest conjunt."


Activitats que donen vida a Can Ricart

L'Ajuntament ja disposa del pressupost per iniciar les obres de rehabilitació d'una nau annexa a la del casal, que se sumarà als equipaments de titularitat municipal que ja donen vida a Can Ricart, com la nau cedida al Casal de Joves del Poblenou i la Taula Eix Pere IV, que promou debats i processos participatius sobre el futur de la zona. La vitalitat de Can Ricart també es veu els dies que es fa a la plaça el Traster de can Ricart, amb la participació d'entitats molt diverses.

 

 

La fàbrica de creació Hangar funciona a Can Ricart des de fa més 22 anys amb una intensa activitat artística multidisciplinària, abocada a la innovació i la recerca. Hi ha mantingut la seva presència a les naus fins i tot durant els moments més crítics de Can Ricart, i l'Ajuntament li acaba de renovar 10 anys més la cessió de l'espai. El projecte del Campus de les Arts encaixa amb la filosofia del centre, pioner a Barcelona en la recerca artística.

Amb 165 anys d'història, dins el paisatge de la nova Diagonal i en l'espai central del 22@, Can Ricart espera tenir un paper en el futur de la ciutat.

ARXIVAT A:
Patrimoni Urbanisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut