Un assaig amb babuïns suposa un gran avenç per al trasplantament a humans de cors de porc

Per primer cop s'ha aconseguit una supervivència d'almenys tres mesos
Un assaig amb babuïns suposa un gran avenç per al trasplantament a humans de cors de porc

Un assaig amb babuïns suposa un gran avenç per al trasplantament a humans de cors de porc

Per primer cop s'ha aconseguit una supervivència d'almenys tres mesos
Xavier Duran Actualitzat
Un parell de babuïns (Pixabay)

L'assaig s'ha fet amb babuïns, també anomenats papions (Pixabay)

Quatre babuïns han sobreviscut almenys tres mesos després de rebre un cor de porc. Es tracta d'un avenç important de cara a iniciar, en el futur, trasplantaments d'aquest tipus en humans.

El trasplantament de cor de porc s'estudia des de fa uns 25 anys com a futura alternativa davant la falta de donants. S'aplicaria en insuficiència cardíaca terminal, un procés en què el cor ja no pot bombejar la sang de manera eficient. Només als Estats Units s'espera que el 2030 hi hagi més de vuit milions de persones en aquesta situació. Molts moriran abans de disposar d'un donant compatible.

Fins ara, els babuïns que rebien el cor d'un porc havien viscut un màxim de 57 dies. Ara, un equip d'investigadors alemanys i suecs, encapçalat per Bruno Reichart, de la Universitat de Munic, han aconseguit allargar de manera important aquest termini. Els seus resultats es publiquen a la revista "Nature".

El cor procedeix, com és usual, de porcs modificats genèticament perquè l'òrgan sigui més compatible. L'equip d'investigadors van operar un total de setze babuïns, i van aconseguir millorar progressivament alguns aspectes de la tècnica per assolir millors resultats. Finalment, quatre babuïns continuaven vius al cap de noranta dies, límit plantejat per a l'experiment. Dos els van sacrificar, però dos més van viure fins passats 195 dies des de l'operació.

Millores en la tècnica

Els autors han presentat diverses innovacions. Normalment, els cors es conservaven en una solució amb gel. Però això danyava els teixits. Per això van provar de conservar l'òrgan a vuit graus i bombejar-hi de manera intermitent una solució oxigenada amb una funció semblant a la sang.

El canvi va allargar la supervivència dels receptors, però no prou. Els autors van dur a terme tres canvis més. Un va ser reduir la pressió arterial dels babuïns per igualar-la a la dels porcs. Després van administrar-los un fàrmac per evitar el creixement excessiu de l'òrgan. Finalment, van modificar el tractament amb cortisona. Amb tots aquests canvis, van aconseguir la supervivència de noranta dies.

Problemes que cal resoldre

Tot això demostra la viabilitat del trasplantament, però encara no n'hi ha prou per començar a fer proves en humans. En un comentari publicat en el mateix número, Christoph Knosalla, del Centre Alemany del Cor a Berlín, explica que probablement s'exigiran supervivències més prolongades de les assolides en aquest estudi per autoritzar els assajos.

Knosalla també comenta altres problemes que s'han de solucionar. Tot i que el risc d'infecció per virus porcins es considera baix, cal extremar les precaucions.

També comenta que en les dues últimes dècades ha avançat molt la tecnologia que millora la circulació de la sang en malalts amb insuficiència cardíaca. Aquests dispositius s'utilitzen mentre el pacient espera un donant, però es podria plantejar si es poden fer servir de manera permanent. Així s'evitarien també els dilemes ètics sobre l'ús de porcs transgènics com a donants.

Les millores introduïdes amb aquest treball també podrien beneficiar els trasplantaments entre humans. I signifiquen un pas més en els xenotrasplantaments, en què s'implanta en una espècie un òrgan procedent d'una espècie diferent.

TEMES:
Ciència Salut