Un any del primer cas de Covid a Catalunya, la crisi que ens ha capgirat la vida
Un any després del primer cas positiu, la Covid-19 s'ha endut més de 20.500 vides a Catalunya
Un any del primer cas de Covid a Catalunya, la crisi que ens ha capgirat la vida

Un any del primer cas de Covid a Catalunya, la crisi que ens ha capgirat la vida

Un any després del primer cas positiu, la Covid-19 s'ha endut més de 20.500 vides a Catalunya

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Cribratge massiu a Banyoles (EFE / David Borrat)
Cribratge massiu a Banyoles (EFE / David Borrat)

"Va estar entre els dies 12 i 22 a les zones de Bèrgam i Milà, la nit passada va contactar amb el Clínic i allà se li ha fet el test". Així anunciaven Joan Guix i Assumpta Ricard el primer cas confirmat de coronavirus a Catalunya, el 25 de febrer de 2020, ara fa un any.

L'Eleonora, una barcelonina de 36 anys acabada de tornar d'Itàlia, amb símptomes lleus de Covid, era la primera contagiada del nou virus detectat a finals del 2019 a la Xina. Quan han passat dotze mesos, explica a TV3 com va ser l'entrada a l'UCI de l'Hospital Clínic:

"Vaig entendre que realment la cosa era molt més greu del que em pensava perquè em portaven amb una cadira de rodes i, durant el trajecte, van fer apartar-se a totes les persones que s'esperaven, molt lluny de mi, perquè no hi havia mascaretes i, en aquell moment, no hi havia cap tipus de mesures de seguretat"

 

 

Un any després, a Catalunya s'han notificat més de 550.000 casos de Covid-19 i s'han registrat 20.565 defuncions, una mitjana de 56 diàries en l'últim any. La xifra real, però, podria ser molt superior perquè en els primers mesos les PCR només es feien a les persones que ingressaven als hospitals i moltes persones han passat la malaltia sense símptomes.

 

L'aniversari del primer cas confirmat de Covid arriba en un moment en què la velocitat de propagació del virus continua pujant i, aquest dimecres ha arribat al llindar de l'1. En els darrers dies, la millora de la situació epidemiològica s'ha alentit, possiblement a causa de les noves variants, i la consellera de Salut, Alba Vergés, alerta que som en "unes setmanes clau" en què "una quarta onada no és en cap cas descartable".

 

Igualada, el centre de l'epidèmia

Quinze dies després del primer cas de Covid, la Generalitat anunciava la restricció de moviments a Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, on els contagis s'havien triplicat en 24 hores. El primer confinament a Catalunya va afectar unes 66.000 persones.

El brot de l'Hospital d'Igualada va ser el pitjor que es va viure a Catalunya. En un mes i mig, van morir-hi 110 persones i es van comptabilitzar gairebé 900 positius, dels quals la meitat van acabar ingressant-hi.

Un equip de TV3 va entrar a l'hospital, que va haver d'adaptar-se contrarellotge a la nova situació:

 

 

Quan el coronavirus va arribar a l'Anoia encara no es coneixia l'abast real del virus. Dels gairebé 900 professionals que té l'hospital, 221 van patir la malaltia, un fet que va obligar a fer canvis de rutina i a duplicar (o, fins i tot, triplicar) torns.

I l'hospital va haver de canviar de fesomia: quiròfans que es van reconvertir en UCI o sales de distensió; sales d'espera i passadissos plens de llits; una biblioteca convertida en sala de reunions, etc.

Pocs dies després, es va declarar l'estat d'alarma i el confinament va passar a ser a tot Catalunya.

 

Un pacient surt de l'UCI de l'Hospital d'Igualada, després de 172 dies
Un pacient surt de l'UCI de l'Hospital d'Igualada, després de 172 dies (ACN)

 

Més de 6.000 morts en menys de dos mesos en la primera onada

Al març i a l'abril, en el punt més greu de la primera onada, es van viure els pitjors dies de la pandèmia a Catalunya. Entre el 26 de març i el 12 d'abril, es van comptabilitzar entre 300 i 400 morts diaris per coronavirus.

Entre el 6 de març, quan hi va haver la primera morta a Catalunya, i l'1 de maig, va haver-hi almenys 6.094 defuncions per Covid a Catalunya. Les xifres, però, no són del tot fiables perquè el mètode de recompte de morts va canviar diverses vegades.

 

 

Passada la primera onada, entre el maig i mitjans de setembre es van viure uns mesos amb la pandèmia controlada, tot i que va seguir el degoteig de defuncions diàries. Tanmateix, durant els mesos d'estiu sí que hi va haver brots delimitats geogràficament al Segrià, la Noguera, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona o Figueres, que van provocar una nova tongada de restriccions.
 

 

Les UCI, en risc de saturació

La crisi sanitària va arribar al zenit a principis d'abril, quan a les Unitats de Cures Intensives dels hospitals catalans hi havia 1.528 pacients ingressats greus, gairebé el triple dels llits UCI de què disposaven habitualment.

A les portes del col·lapse, el personal sanitari va haver d'aplicar una medicina gairebé de guerra i els hospitals van improvisar nous llits en quiròfans, sales d'espera, passadissos i mòduls afegits per evitar que el sistema sanitari quedés desbordat.

En aquells dies, un equip de TV3 va entrar a l'UCI de l'Hospital Vall d'Hebron, en el primer enregistrament que va mostrar com es va viure la crisi en la unitat de cures intensives d'un centre hospitalari.

 

 

El director clínic de Diagnòstic per la Imatge de Vall d'Hebron, Manel Escobar, assenyala que no havien vist mai "una malaltia capaç de generar tant pacient crític".

A hores d'ara, encara hi ha 587 pacients greus a les UCI.

 

Professionals sanitaris de l'UCI de l'Hospital del Mar
Professionals sanitaris de l'UCI de l'Hospital del Mar (ACN / Laura Fíguls)

 

L'atenció primària, primer escut contra la Covid

La majoria dels casos de coronavirus, però, no arriben a les UCI i ni tan sols als hospitals. Els CAP gestionen el gruix dels contagis i, a causa de la pandèmia, han hagut de reorganitzar-se per adaptar-se a una nova situació.

La crisi sanitària ha canviat completament la manera com funciona l'atenció primària: abans de la pandèmia, el 80% de les visites mèdiques als CAP eren presencials mentre que ara, dues de cada tres visites es fan per telèfon o videotrucada.

A l'estiu, Salut va reestructurar l'atenció primària per detectar abans els nous contagis de Covid. A partir de l'octubre, el protocol va canviar i a les persones amb símptomes o bé contactes d'un positiu se'ls fan testos d'antígens en comptes de PCR.

 

Test de coronavirus al CAP de Manso, a Barcelona
Test de coronavirus al CAP de Manso, a Barcelona (ACN / Laura Fíguls)

 

Les residències, els espais de més risc

Des de l'inici de la pandèmia, les residències de gent gran han estat un dels punts que més ha patit els efectes del virus, arribant a tenir una incidència que multiplica per sis la de la resta de la població. De fet, en la primera onada, la meitat de morts per Covid a Catalunya van ser a residències.

La falta de tests, de material de protecció i de personal van dificultar, des d'un primer moment, que els geriàtrics poguessin afrontar amb garanties l'embat que suposava el coronavirus.

L'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va fer autocrítica sobre la gestió a les residències: "No ho hem fet bé", va reconèixer. A principis d'abril, la Conselleria de Salut va assumir la gestió única de totes les residències.

Organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat que, durant la pandèmia, s'han vulnerat el drets dels usuaris dels geriàtrics i que moltes persones grans no han estat ateses adequadament.

 

Personal sanitari extreu mostres d'una usuària d'una residència gironina
Personal sanitari extreu mostres d'una usuària d'una residència gironina (ACN)

 

La vacuna, la gran esperança

Un any després del primer cas de coronavirus a Catalunya, la gran dosi d'esperança és l'arribada de la vacuna. El 27 de desembre, en plena tercera onada, Josefa Pérez, de 89 anys, de la residència de gent gran Feixa Llarga, a l'Hospitalet de Llobregat, rebia la primera vacuna que s'administrava a Catalunya.

 

 

Els primers immunitzats han estat les persones grans que viuen en residències; després, els grans dependents i cuidadors i més grans de 80 anys. De tota manera, per arribar a tota la població encara passaran uns mesos: la vacunació està en marxa, però avança condicionada pel degoteig lent de dosis que arriben setmanalment. Fins ara, a Catalunya s'han posat més de mig milió de dosis.

 

Una professional sanitària prepara una vacuna a Girona
Una professional sanitària prepara una vacuna a Girona (EFE / David Borrat)

 

De moment, la vacunació ja ha reduït dràsticament les morts a les residències de gent gran.

 

 

Les noves variants dificulten sortir de la tercera onada

La fi de les festes de Nadal va portar més mesures restrictives per frenar els contagis, entre les quals el confinament municipal, el tancament dels comerços no essencials el cap de setmana i els centres comercials cada dia. La majoria de mesures del que havia de ser un pla de xoc de 10 dies, ja en fa 50 que estan vigents.

Doblegar la tercera onada està costant més del que es preveia, sobretot, per la influència de les noves variants del virus, bàsicament les detectades al Regne Unit, Sud-àfrica i el Brasil. Els científics assenyalen que, tot i no causar símptomes més greus, aquestes noves soques es contagien més fàcilment i fan augmentar el nombre de casos i les hospitalitzacions.

 

Vacunació d'una senyora de més de 80 anys al seu domicili, al barri del Raval de Barcelona
Vacunació d'una senyora de més de 80 anys al seu domicili, al barri del Raval de Barcelona (EFE / Enric Fontcuberta)

 

A Catalunya, la incidència de la variant britànica és del 32%, segons ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Als últims dies, però, la variant britànica ha tingut un fort impacte en el brot a Osona, on tres de cada quatre nous casos són de la variant VUI 202012/01, i a la Vall d'Aran, on el 92% dels casos corresponen a aquesta soca.

El pic de la tercera onada va arribar la tercera setmana de gener, quan es van notificar 27.500 contagis. A partir d'aquí, els contagis van començar a baixar a un ritme d'entre 3.000 i 5.000 casos menys cada setmana. L'última setmana, però, el descens ha estat menor, amb només un miler de casos menys.

 

 



Un any després del primer cas a Catalunya i quan la tercera onada encara no s'ha superat, la Covid amenaça ja amb una quarta onada. Una onada que, a nivell hospitalari, arribaria en condicions molt adverses, per l'alta ocupació que encara hi ha a les UCI.

 

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut