Un any del Gloria: què queda encara per fer després de l'impacte del temporal
El delta de l'Ebre, les desembocadures del Ter i la Tordera i el litoral del Maresme, la Selva i la Costa Brava, les zones més afectades
Un any del Gloria: què queda encara per fer després de l'impacte del temporal
Cabana construïda amb troncs arrossegats pel Gloria, a la Gola del Ter
Cabana construïda amb troncs arrossegats pel Gloria, a la Gola del Ter (ACN/Marina López)

Un any del Gloria: què queda encara per fer després de l'impacte del temporal

El delta de l'Ebre, les desembocadures del Ter i la Tordera i el litoral del Maresme, la Selva i la Costa Brava, les zones més afectades

RedaccióActualitzat
TEMA:
Temporal Gloria

Va ser un temporal excepcional i devastador que va fer quatre morts a Catalunya i diversos ferits. Ara, la pandèmia que estem vivint ha passat per sobre d'aquell episodi, però ara fa un any i durant cinc dies tot el país va estar sota els efectes del Gloria, amb vent, inundacions i onades de rècord i encara ara, per recuperar-se'n, hi ha molta feina per fer.

El delta de l'Ebre, la desembocadura del Ter i la Tordera, la Costa Brava, el Maresme i la Selva són alguns dels principals punts del país que van quedar més malmesos per un temporal que va deixar destrosses milionàries a la costa, als conreus i en moltes infraestructures, com vies de tren, ponts i carreteres. D'aquell impacte encara hi ha moltes coses pendents.
 

El Gloria al delta de l'Ebre

L'aigua salada va envair 3.000 hectàrees d'arrossars. Hi va haver ratxes de vent de 95 km/h a l'illa de Buda i les onades van arribar a 7,6 metres d'alçada, mar endins de la desembocadura. El temporal Gloria va entrar amb força i va deixar encara més tocat del que estava el delta de l'Ebre. Es va posar en evidència la necessitat d'actuar amb urgència en un dels ecosistemes més fràgils de tot Catalunya.

Durant tot l'any, la barra del Trabucador s'ha trencat diversos cops i s'ha intentat reparar, però el retrocés del Delta no s'atura i requereix actuacions més directes i a llarg termini per poder-lo preservar.
 

 

La salvació del Delta dependrà del Pla de Protecció que està redactant el Ministeri de Transició Ecològica, de les mesures que inclogui, dels diners que s'hi destinin i de la voluntat d'executar les mesures. D'això en depèn l'economia de la zona: arrossars, muscleres, salines...
 


El Gloria a la Tordera i el Maresme

El cabal de l'aigua del riu va passar de gairebé zero a 500 metres cúbics per segon. Es va desbordar en diferents punts del recorregut i va causar destrosses a molts municipis al seu pas. Va causar importants danys en les infraestructures, a carreteres i passeigs marítims, i la caiguda dels ponts del tren i la carretera que uneix Blanes i Malgrat.

La recuperació de platges i infraestructures municipals ha costat milers d'euros als ajuntaments, i de les ajudes promeses, com a Arenys, encara no n'han vist ni un cèntim.
 


La tempesta va arrasar també els camps de cultiu i al cap d'un any, de la cinquantena de pagesos afectats i dels 30 que van demanar ajudes, només dos pagesos han cobrat indemnitzacions. El Departament d'Agricultura ha promès a la resta que cobraran al febrer. "Pendents dels ajuts que la Generalitat té aprovats i encara no hem cobrat, però la idea és que serà així i tenim confiança. La veritat és que un any després ens sorprenem una mica tots plegats de la capacitat que hem tingut de tirar endavant", diu un d'aquest pagesos, Josep Soms.

Molts pagesos no tenien el cultius assegurats. Consients del risc que corren, les asseguradores els han ofert productes més adaptats a la seva situació i, ara, la majoria estan més protegits, com a mínim econòmicament, diu Xavier Castells, gerent de la cooperativa Progrés Garbí.

"Es va produir una massiva afiliació de la gent amb els pressupostos que els van presentar i ara tenim per sort una pagesia que té majoritàriament les finques assegurades. Això dona estabilitat en un sector molt fràgil."

Mentre el delta de l'Ebre agonitza, a la desembocadura del riu Tordera se n'ha creat un de nou. Després del Gloria la llacuna d'aigua dolça s'ha fet més gran. Ara es vol preservar la fauna i la flora d'aquest nou ecosistema. També s'han buscat solucions més naturals per a la reurbanització dels espais pròxims al mar.


El Gloria al Ter i la Costa Brava 

A les comarques de Girona, en els forts episodis de pluja des de les capçaleres del Ter i els afluents, l'aigua va baixar arrasant de tot amb força al seu pas, amb cabals de més de 500 litres per metre quadrat. El Ter a Colomers va arribar als 2.137 metres cúbics per segon. El riu Onyar va estar a punt de desbordar-se al seu pas per Girona. A la Costa Brava hi va haver onades de fins a 7 metres. A l'Estartit amb la riuada van desaparèixer platges, i va arrossegar tones de residus fins a la Gola.Torroella de Montgrí va quedar completament aïllada per carretera.

Els efectes van ser múltiples i la queixa del territori és que si tornés a haver-hi un Gloria es repetirien. Demanen que no es posin més pedaços, volen accions contundents al riu i a les carreteres, també en camins malmesos que no s'han arranjat. 

Els conreus d'aquesta zona van quedar arrasats i ajuntaments com el de Torroella es queixen de l'escàs suport rebut de les administracions. A Torroella s'han fet treballs d'urgència perquè la població, que va estar dues setmanes sense aigua potable, en recuperés l'abastiment. Però aquests treballs són provisionals, i la normalitat no arribarà fins que es facin les obres definitives a la planta potabilitzadora, previstes per a aquest any.
 


La Covid ha endarrerit algunes actuacions per contrarestar els efectes del Gloria.

ARXIVAT A:
Temporal GloriaInfraestructuresAgriculturaCrisi climàtica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut